ÉS UNA PEL·LÍCULA QUE ACONSEGUEIX SER ALLÒ QUE PRETENIA: DISCRETA, SENSIBLE I VERAÇ.
Dit
per Carlos Boyero, al País Cultura, 4/09/2020.
Direcció
i guió, Pilar Palomero.
España,
2020.
Duració,
100 minuts.
SINOPSI
Any
1992. Cèlia una nena d'onze anys viu a Saragossa amb la seva mare i
estudia en un col·legi de monges. Arriba a la seva classe una nena
nova Brisa de Barcelona que, introduirà un aire nou a la seva vida i
l'empeny cap a una nova etapa de la seva vida, on deixarà de ser una
nena i començarà a fer-se preguntes i descobrirà que hi ha moltes
veritats i algunes mentides.
 |
| La directora Pilar Palomero. |
NARRADA AMB INSÒLITA MADURESA I CURA EN COM REPRESENTAR EL MÓN FEMENÍ. AQUEST FILM CONFIRMA EL BON MOMENT QUE VIU EL CINEMA ESPANYOL, PEL QUE FA A L'EMERGÈNCIA DE NOUS TALENTS. Y, LA VITALITAT IMPARABLE D'UN CINEMA FET PER DONES I DIRIGIT A QUALSEVOL PÚBLIC INTEL·LIGENT.
Dit
per Mirito Toneiro, a Fotogrames, 4/09/2020.
NÚRIA,
opina.
Aquesta
pel·lícula, tenia ganes de veure-la i m'ha agradat força, tot i
que el temps on se situa la història, m'ha semblat una mica desfasat
i fora de lloc, pot ser que existís algun lloc d'España on se
subministrés aquests tipus d'educació i valors que es retraten en
aquest film? Tinc gairebé setanta anys i el que s'explica en el film
i amb un sistema sense coeducació, m'ha semblat el que passava en la
meva escola de monges quan jo era petita...doncs no, això passa els
anys noranta i de cap manera m'ho puc creure i llavors tot el film
s'esquartera i se'n va a norris.
M'ha
semblat una història més pròpia de quan jo anava a l'escola i era
una preadolescent que de la preadolescència de les meves filles que,
llavors eren una mica més petites que les nenes d'aquest film. Però
sembla ser, que sí que existia.
La
narració m'ha semblat sensible i ben explicada, des del punt de
vista d'una nena, Cèlia que mira i es va fent preguntes en el seu
deixar la infantesa i entrar en una etapa de la vida més
problemàtica, però quan això se situa en un context històric poc
definit i contrastat, la narració perd una part del seu sentit, ja
que no saps on situar-la.
Aquest
seria per mi el defecte d'aquest film, la falta de concreció d'un
context històric referenciat, però molt poc definit i explicat.
Malgrat
aquesta situació que m'ha despistat i discret, la considero una bona
pel·lícula que, vaga la pena veure. Una bona opera prima, amb unes
molt bones interpretacions.
MARTINA opina.
Aquesta
obra retrata una part de la nostra història, remarca la pressió de
l'entorn social sovint fortament determinat i evidencia la crueltat
inherent a la nostra espècie. I tot això, des del meu punt de
vista, ho fa sense cap drama, amb realisme i amb molta poesia.
Pel
meu gust aquesta peça té moltes virtuts, com per exemple, amb un
fluir lluminós, movent-se sigil·losament amb un llenguatge pausat i
al mateix temps profund. Així com cavalcant amb dues intèrprets de
primera.
Personalment
m'ha fet pensar i m'ha fet admirar als qui afronten la dificultat
d'acompanyar a un adolescent. Quan l'adult segueix treballant, sense
tanta pressa, en la seva pròpia gestió emocional i ja que en cada
moment hom ha de lluitar per trobar instruments, per tal de desfer-se
de la por al constant qüestionament del teu entorn proper, per
tirar endavant lliurement.
Fitxa completa i crítiques a Filmaffinity:
Una crítica d'en Joaquín Vallet, menys complaent i més lacerant:
Entrevista curta a la Seminci de Valladolid amb Pilar Palomero i Natalia de Molina:
