HUMOR SORNEGUER I ESTÈTICA KITSCH DELIBERADA.
Paraules
de Noelia Ramirez, pel suplement del País, smoda.elpais.com
Duració,
128 minuts.
França,
EUA, 1995.
SINOPSI
Nomi
Malone, una noia innocent i aventurera, aterra a “Las Vegas”, amb
el desig de convertir-se en l'estrella d'un dels shows dels grans
casinos de la ciutat. Comença treballant en un dels abundants
tuguris de la ciutat, iniciant-se com a ballarina eròtica.
Coneix
gent de tota mena, bones amigues i gent depravada, però ella anirà
escalant, fins a aconseguir el seu objectiu.
 |
| El director, Paul Verhoeven. |
NÚRIA opina.
La
Martina va proposar-me anar a la sala Phenomena Experience a veure un
film del reverenciat director, Paul Verhoeven que l'any 95 després
d'haver fet una pel·lícula d'èxit, “Instinto Bàsico”, que li
va reportar diners i reconeixement, s'embarca a fer una mena de
musical- triler-comèdia, ambientada en LasVegas tot retratant
l'ambient d'un lloc d'entreteniment com aquest. Aquesta, va ser un
veritable “fiasco”, va ser un fracàs de taquilla quan es va
estrenar al cinema, però després quan va sortir el DVD, va ser un
èxit i va superar amb escreix les pèrdues que va tenir amb la seva
estrena a la gran pantalla.
La
crítica la va deixar pels terres i l'artista protagonista Elisabeth
Berkeley que havia guanyat popularitat amb la sèrie televisiva,
“Salvados por la campana”, on feia d'estudiant intel·ligent i
feminista, dissortada i injustament va ser catapultada; suposo que,
pel seu atreviment en fer una pel·lícula tan atrevidament eròtica
i sexual i on va despullada una gran part del film.
Amb
el temps el film, s'ha convertit amb una pel·lícula de culte, s'ha
parlat molt d'ella i s'han fet molts musical en el seu honor i també
un documental, “You don't Nomi” que el fan a Filmin i vaga la
pena veure'l:
Aquesta
pel·lícula ha estat una experiència inoblidable, ja que, veure una
pel·lícula en les condicions que aquesta sala ofereix, no té res a
veure amb allò que estem acostumades, és una veritable experiència
cinematogràfica que feia molts i molts anys que no experimentava i
que vull tornar a experimentar més sovint.
La
pel·lícula m'ha agradat força, és descarada, provocadora i
volgudament exagerada...
Retrata
un món del sexe d'entreteniment, històricament masclista, on les
dones s'han de moure necessàriament seguint el joc, amb la cautela
d'una pantera per no ser devorades. Però això no priva que, tinguin
les seves lleis i la seva moral, al marge del poder establert pels
mascles.
MARTINA opina.
Amb
l'acabament de l'any no parem de sentir conclusions sintètiques del
que ha passat en els darrers mesos, d'aquesta data a més tot apunta
que, ens en recordarem durant unes quantes dècades i per fer-ho
festiu vull posar de manifest que, tot i que potser massa tard, el
millor descobriment d'aquest 2020, per mi, ha sigut la sala de cinema
Phenomena Experience. Malauradament com tants locals, en els temps
que corren, estan havent de demanar “crowdfunding” per no haver
d'abaixar persiana definitivament. Tot i que, com que l'esperança és
l'últim que es perd, espero que aquesta situació sigui reconstruïda
i puguin subsistir. Quina meravella: pantalla envoltant, so d'alta
qualitat i en tots els sentits tot un clam al cinema com a Art.
La
proposta que ens van oferir en aquestes condicions, ha estat una
producció comercial del 1995, d'un gènere que he vist que descriuen
com a comèdia eròtica, on l'audiència esperava molt del director
que poc abans havia fet "Instinto básico" i la que encara
avui, té suc per generar debats de crua actualitat.
Cal
encara seguir qüestionant, tot el que, implica un relat tan naïf,
envoltant de la càrrega econòmica de les llaminadures i amb tots
els perjudicis que comporta. De fet no tinc massa a aportar en el que
és una evidència d'alguns dels mals del capitalisme de
l'entreteniment, només que m'han recomanat el més que documental
(diuen que més aviat és un estudi) que en parla, "You don't
Nomi" i que volia veure havent gaudit primer, d'aquest altre
espectacle.
Algunes respostes de perquè Showgirls, és una pel·lícula de culte:
En aquest altre artícle parla del documental citat abans:
Citada per una periodista com a referent postfeminista:
Més informacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada