“A LES DONES DE LA MEVA TRIBU”
És la dedicatòria que Benito Zambrano fa al final de la pel·lícula, on demostra la seva volença per narrar històries femenines.
Tret
de la crítica de Fotogrames, novembre de 2021, feta per Ana Santos.
Basada en el Best Seller de Cristina Campos.
Guió,
Cristina Campos i Benito Zambrano.
España
i Luxemburg, 2021.
Duració,
121 minuts.
SINOPSI
En
un petit poble a l'interior de Mallorca, Valldemossa, Anna i Marina,
dues germanes que van ser separades durant l'adolescència, es
retroben per vendre un forn que han heretat d'una misteriosa dona, a
la que creuen no conèixer. Les germanes porten vides molt diferents.
L'Anna gairebé no ha sortit de l'illa i viu amb un home, amb el que
es va casar, però ja no estima. Marina és metge i treballa per una
ONG i viatja per tot el món. Mentre intenten descobrir els secrets
de la seva enigmàtica herència, faran front a vells conflictes
familiars i intentaran recuperar els anys perduts.
Tret
de Filmaffinity.
 |
| El director, Benito Zambrano. |
NÚRIA opina.
En
el boca-orella d'aquesta pel·lícula, tothom me n'ha parlat bé.
Ho
he passat bé mirant-la, ja que, malgrat que en la història de la
pel·lícula hi ha molt dolor i patiment amagat, finalment tot és
fàcil i tot acaba bé, de tal manera que el desenvolupament tràgic
que té, resulta poc creïble per lleuger i simple, sense capes.
Crec
que és en un segon temps, quan recordes la història i com ha estat
narrada que, comences a sospitar que no és tot or el què llueix i
veus les no virtuts del film, amb una petita manipulació sensible i
emocional de l'espectadora, un xic fàcil.
Res
comparable amb la pel·lícula “Solas” de 1999 que té molta
força i emociona de veritat.
Els
personatges autèntics i entranyables, uns més que d'altres, la
fornera i l'argentina que porta l'hotel, insuperables. Els valors
humans que defensa la història, també inqüestionables, però hi ha
alguna cosa que no acaba de funcionar en la narració i no te
l'acabes de creure...
Per
veure allò que podria ser una bona història, carregada d'una força
tràgica, no resolta del tot, segons la meva humil opinió.
MARTINA
opina.
En
sortir de cine, amb els ulls humits i el cor tocat tant la Núria com
jo hem coincidit que, ens havia agradat haver optat per aquesta
proposta. Un drama vital, de cerca del passat, de proximitat i amb
notes que formen part de compassos que narren problemes essencials.
Històries de dones, que tot i que no sempre has de tenir ganes
d’exposar, quan cal se’n parla sense por de ser tractats.
Personalment,
m’ha agradat la seqüenciació que es planteja en la línia del
temps de dues germanes de dret, que han de resoldre un tràmit
després de molts anys de no haver-se vist. Per com avança, la
profunditat dels personatges i l'entorn ideal on està
contextualitzat.
Sí
que, he de dir, que pel meu gust, el missatge global entorn a la
qüestió del gènere, es planteja un xic massa agressiu o naïf.
En
resum, crec que és una bona proposta, per una tarda d'hivern fosca i
freda que cal endolcir.
Fitxa completa, filmografia i crítiques:
