DOUBLES VIES. Dobles vidas. Direcció Oliver Assayas.

FAN FALTA MOLTES PEL·LICULES QUE PARLIN DE COM SORGEIX AQUEST NOU MÓN I COM EL DIGITAL CONDICIONA LA NOSTRA MANERA D'ESTAR EN EL MÓN.

Paraules d'en Oliver Assayas dites en una entrevista, realitzada amb Whats-App entre l'Habana i Girona per Angel Quintana, 18/3/2019 i publicada per Caimán Cuadernos de Cine, abril de 2019.

Guió, Oliver Assayas.

França, 2018.

Duració, 107 minuts.

UNA SINOPSI INTERPRETADA per Carlos Losilla.

Un editor escèptic i una actriu resignada, un escriptor inquiet i una jove arribista: els personatges viuen la seva vida instal·lats en el confort burgès, habiten en un univers d'aparences en el que mentir i enganyar formen part del joc. Per la qual cosa contemplen el nou món algorítmic o bé com una intimidació, com alguna cosa que posa en risc la seva estabilitat, o bé com una oportunitat per alterar les regles del joc- laboral, econòmic, però també sentimental- i trobar en aquest punt el seu marge de benefici.

Paraules de Carlos Losilla en la seva crítica, “Nuestro fuera de campo”, per la revista Caimán, abril de 2019.

El director Oliver Assayas.

REFERENTS PER LA CREACIÓ DEL FILM. Segons paraules d'Assayas.

Sempre he sentit una gran admiració per Eric Rohmer que, ha sigut un cineasta molt important per mi. En “Doubles vies” tenia al cap la seva pel·lícula “El árbol, el alcalde y la mediateca”, amb un to lleuger parla de la transformació del món(...)

En la tradició del cinema francès, els jocs amb els diàlegs provenen d'un camí que comença amb Sacha Guitry i continua amb Rohmer.

(...) amb els anys m'he convertit amb un gran admirador de Guitry, al que considero un dels grans cineastes francesos de la paraula. Tot el seu treball formal sobre allò que es pot i no es pot mostrar, m'ha marcat profundament i està en les arrels de “Doubles vies”.

Paraules d'en Oliver Assayas dites en una entrevista, realitzada amb Whats-App entre l'Habana i Girona per Angel Quintana, 18/3/2019 i publicada per Caimán Cuadernos de Cine, abril de 2019.

Sacha Guitry:
https://g.co/kgs/Eyr9h1

NÚRIA opina.

Hi ha diverses raons per les quals triar una pel·lícula o una altra, jo crec que les comparteixo totes. Avui la raó que ens ha portat a anar a veure aquest film ha estat, per un costat el director i per l'altra el desig de delectar-se amb una comèdia francesa on es parla de cultura amb una llengua que m'agrada i que entenc.

Els objectius s'han vist acomplerts i la pel·lícula està bé en allò que exposa i com ho exposa. Ben triats els elements que constitueixen el conjunt: el tema, el guió, els actors, la planificació... Contingut i forma formant una unitat auditiva i visual.

Només és possible recomanar-la a les persones que els agrada el cinema on es parla molt. En aquest cas exposant qüestions de l'actualitat cultural i que, gaudeixen i no pas pateixen, la deliciosa verborrea de la burgesia francesa que, no tenen cap pudor per parlar d'allò que vulgueu, en matèria cultural, ells són els amos de la Il·lustració. I, potser aquesta s'està acabant amb l'era digital en la qual estem?

MARTINA opina.

Una narració amb un repartiment que fa un treball de primera, on els quatre protagonistes units per dues parelles constituïdes, tenen una vida social que és l’escenari superflu que se’ns presenta. Que a més, practiquen individualment una vida pròpia. Superant la formació ordinària de les relacions, mitjançant un entramat de lligams d’amics benestants, aficionats al clàssic lament de veure l’actualitat com una cosa aliena i hedonista i  tot compartint diàlegs en bucle, entorn de com han canviat els temps.

Un guió basat en una conversa picant constant, mantinguda entorn a temes profunds, com poden ser els límits entre la vida real i la ficció en el treball d’un escriptor, la lleialtat en la parella, la digitalització i la seva implicació en l'accés a la cultura o tants d’altres.

L’obra anterior d’aquest director, “Personal Shopper”, crec recordar que la vaig trobar massa densa i no em va acabar de convèncer. Potser senzillament és d’aquestes propostes de cinema per pensar una mica i que no sempre hi estàs disposat. Aquesta darrera proposta m’ha semblat molt coherent, irònica, arrenglerada amb l’estil propi de l’anterior i m’ha seduït, sobretot pel tipus de temes que posa en debat.

ALGUNES FRASES D'EN OLIVER ASSAYAS...

En l'entrevista citada en la frase inicial que, ens poden ajudar a comprendre millor la pel·lícula.

Parlant d'allò que és global i allò que és particular: Som éssers històrics determinats pels processos de transformació de la societat.

Parlant del nou món digital: Estem a punt de viure el naixement d'un nou món. El món digital és molt diferent en els valors morals, intel·lectuals i ètics. L'individu postdigital està construït a partir de reflexos, a partir d'una relació amb la història molt diferent de la que es tenia en unes altres dècades. Hem de ser molt conscients que aquesta transformació també es produeix en el camp de la política.

Parlant de la cultura: Vivim en una situació terriblement complexa. Penso que la postmodernitat és profundament antihumanista. La meva forma de pensar és més propera a una cultura humanista que a una postmoderna. No crec en la cultura com una forma concreta de gaudir del present, sinó que l'entenc com l'apropament a un cert coneixement del pensament i de l'art del passat.
Paraules d'en Oliver Assayas dites en una entrevista, realitzada amb Whats-App entre l'Habana i Girona per Angel Quintana, 18/3/2019 i publicada per Caimán Cuadernos de Cine, abril de 2019.

Fitxa completa i crítiques al Filmaffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film923052.html

"Dias de Cine" parla de la pel·lícula amb el director:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/dobles-vidas/5144338/

7 RAONS PER FUGIR. 7 RAZONES PARA HUIR. Directors, Gerad Quinto, Esteve Soler, David Torres.

ELS SEUS DIRECTORS POSEN UN MIRALL DEFORMANT DAVANT DE L'ESPECTADOR, INCOMODO I AGRESSIU, PERÒ NO PER AIXÒ MENYS VERAÇ I EN EL QUE TOTS ACABEM OBSERVANT LA NOSTRA PRÒPIA NATURALESA.

Paraules, traduïdes al català per NFG, d'en Joaquín Vallet Rodrigo per la revista Dirigido por, amb el títol “La comèdia humana” d'abril de 2019.

Guió, Esteve Soler.

2019, España.

Duració, 75 minuts.

SINOPSI

Set raons està estructurada en set episodis que es corresponen a uns valors que, amb més o menys credibilitat, fe i intensitat, pul·lulen pel nostre imaginari col·lectiu. Aquest són per ordre d'aparició: la família, la solidaritat, l'ordre, la propietat, el treball, el progrés i el compromís.

INFORMACIÓ sobre el GUIÓ

El guionista Esteve Soler s'ha basat en les seves obres, “Contra el progrés”, “Contra l'amor”, i “Contra la democràcia” i en un curt, “Interior, Família”, per escriure el guió d'aquest film.

Els directors, David Torras, Gerard Quinto i Esteve Soler

NÚRIA opina.

Amb aquesta pel·lícula ho he passat molt bé, he rigut força. M'ha semblat una versió actual, situada en el moment a l'estil dels contes d'en Pere Calders que va portar el teatre amb el títol d'Altaviana en Josep Lluís Botzo o, “El perquè de tot plegat” d'en Quim Monzó que el director Ventura Pons va portar al cinema el 1994 o, “Los relatos salvajes” de l'argentí Damian Szifron, el 2014. Tots ells tenen la seva empremta personal, més innocents, més pessimistes o més sarcàstics, però tots ells crítics amb el seu moment.

Provocadors, sorprenents, frescos, capaços de sacsejar consciències per treure't del territori de la comoditat que implica allò que, és políticament correcte.

Les actuacions i l'elenc d'actors són tots molt bons i encara que les històries no totes són igual de rodones, s'acaben salvant per l'acció actoral. Dues de rellevants i col·locades amb força visió estratègia, la primera “La família” i l'última “El compromís”.

Recomanable només per aquelles persones que, suporten ser qüestionades i són capaces de riure's d'elles mateixes.

MARTINA opina.

Família, solidaritat, ordre, progrés, propietat, treball i compromís són l’eix entorn en el que giren les “7 raons per fugir” que, ens explora aquesta obra original.

Lligat mitjançant un salt tangent entre una història i l’altra, s’articulen un conjunt de relats curts, cadascun defensat per un elenc d’excel·lent d'actrius i actors de casa nostra, representant quelcom que denota patologies de la societat contemporània.

Amb acidesa, estripant fort i amb un xic de gelor extrema pel meu gust, totes les narracions passen a ritme de la melodia que compassa un peça que, en conjunt és un divertiment interessant.

He de dir però que, potser per com sóc profundament fanàtica de la ironia, me li ha faltat un toc d’estridència. Potser és difícil de definir allò que li he trobat, perquè francament concloc que, m’ha agradat i sobretot perquè com més hi penso, més fons li veig. Tot i això en quan a capacitat per estimular els circuits cerebrals que em diverteixen, personalment, m'ha faltat una marxa més.

BOI. Director, Jorge M.Fontana.

(...) BRODA UN PERSONATGE MOLT D'AQUESTS TEMPS, D'APARENÇA INDOLENT I AMB EL DUBTE A LA MIRADA, TRIST HABITANT D'UN PERÍODE SOCIAL IMPLACABLE AMB ELS SOMIADORS.

Paraules d'en Javier Ocaña. Tot parlant de la interpretació que en Bernat Quintana fa de Boi, el protagonista del film. En El País. Cultura. Crítica de cine: “La indolencia de los soñadores”

Director i guionista, Jorge M.Fontana.

Música, Pablo Diaz-Reixa, “El Guincho”

España, 2019.

Duració, 111minuts.

SINOPSI

En Boi és un noi de 27 anys que comença a treballar de conductor privat. Mentre que està pendent de la decisió que pren la seva novia que, pot canviar-li la vida, haurà d'acompanyar els seus primers clients. Michel i Gordon, dos empresaris d'origen asiàtic que han vingut a Barcelona amb l'objectiu de tancar un acord molt important en 48 hores.

Tret de Filmaffinity.

Bernat Quintana amb el director Jorge M.Fontana.

NÚRIA opina.

Si tenim ganes de veure una pel·lícula fresca, imaginativa, on es barregen generes sense gens de vergonya i es busca la implicació sensorial de l'espectadora, aquesta és la vostra pel·lícula.

Si teniu ganes de veure un film que potser no és rodó, però que és aquí on rau una de les seves qualitats, endavant aquesta és la vostra pel·lícula.

Si teniu ganes de descobrir el retrat d'un jove de 27 que podria ser qualsevol dels joves d'aquesta edat que corren per la nostra ciutat, aquesta és la vostra pel·lícula.

Si voleu veure l'excel·lent interpretació que en Bernat Quintana fa del protagonista Boi, aquesta és la vostra pel·lícula.

Si voleu descobrir una banda sonora molt interessant i particular, aquesta és la vostra pel·lícula.

Si teniu ganes de veure la Barcelona d'avui, i poder-la reconèixer, aquesta és la vostra pel·lícula.

Si voleu veure una òpera prima d'un director que busca un estil propi, aquesta és la vostra pel·lícula.

Si voleu veure un film fet amb la dignitat de tenir un pressupost baix, aquesta és la vostra pel·lícula.

Si us voleu distreure i passar una bona estona, perdonant algunes pauses en el ritme que se us poden fer llargues, perquè en Boi passa moltes estones esperant, aquesta és la vostra pel·lícula.

MARTINA opina.

En primer lloc m’ha semblat interessant veure molta gent de teatre a la pantalla gran, en un relat de la Barcelona actual, poètic i segurament més profund del que aparentment pensava trobar-me. Francament m’ha sorprès en positiu per vàries coses, però sobretot pel que considero una aposta sincera, cap a les històries reals i vestides a mida, per conduir-te cap a un munt de possibles lectures obertes.

Si hi penso, i tractant d’explicar-ho amb poques paraules, crec que m’ha divertit, ja que, és una obra completa. Juga amb un entramat de suspens a ritme de thriller. Experimenta amb les imatges i la profunditat del so. Disposa d'un repartiment d'actors i actrius acreditat i que brilla. T’ensenya només una engruna d’uns personatges que, ubicats en un escenari concret, representen molt més i, viuen coses “in situ “que et porten a pensar en horitzons molt més ponderats que, aquell context del nucli central de la història.

En resum, en la meva opinió una mostra més de talent jove, de cine d’aquí i d’allà. Que me’l sento proper i que personalment recomano a tothom qui tingui ganes de passar una bona estona, amb allò que és el meu concepte de cinema de qualitat.

Fitxa tècnica completa i algunes crítiques interessants:

https://www.filmaffinity.com/es/film129671.html

Una entrevista amb el director a Cine Maldito:

https://www.cinemaldito.com/entrevista-a-jorge-m-fontana-director-de-boi/