dissabte, 27 d’abril del 2019

DOUBLES VIES. Dobles vidas. Direcció Oliver Assayas.


FAN FALTA MOLTES PEL·LICULES QUE PARLIN DE COM SORGEIX AQUEST NOU MÓN I COM EL DIGITAL CONDICIONA LA NOSTRA MANERA D'ESTAR EN EL MÓN.
Paraules d'en Oliver Assayas dites en una entrevista, realitzada amb Whats-App entre l'Habana i Girona per Angel Quintana, 18/3/2019 i publicada per Caimán Cuadernos de Cine, abril de 2019.

Guió, Oliver Assayas.
França, 2018.
Duració, 107 minuts.

UNA SINOPSI INTERPRETADA per Carlos Losilla.
Un editor escèptic i una actriu resignada, un escriptor inquiet i una jove arribista: els personatges viuen la seva vida instal·lats en el confort burgès, habiten en un univers d'aparences en el que mentir i enganyar formen part del joc. Per la qual cosa contemplen el nou món algorítmic o bé com una intimidació, com alguna cosa que posa en risc la seva estabilitat, o bé com una oportunitat per alterar les regles del joc- laboral, econòmic, però també sentimental- i trobar en aquest punt el seu marge de benefici.
Paraules de Carlos Losilla en la seva crítica, “Nuestro fuera de campo”, per la revista Caimán, abril de 2019.



El director Oliver Assayas.
REFERENTS PER LA CREACIÓ DEL FILM. Segons paraules d'Assayas.
Sempre he sentit una gran admiració per Eric Rohmer que, ha sigut un cineasta molt important per mi. En “Doubles vies” tenia al cap la seva pel·lícula “El árbol, el alcalde y la mediateca”, amb un to lleuger parla de la transformació del món(...)
En la tradició del cinema francès, els jocs amb els diàlegs provenen d'un camí que comença amb Sacha Guitry i continua amb Rohmer.
(...) amb els anys m'he convertit amb un gran admirador de Guitry, al que considero un dels grans cineastes francesos de la paraula. Tot el seu treball formal sobre allò que es pot i no es pot mostrar, m'ha marcat profundament i està en les arrels de “Doubles vies”.
Paraules d'en Oliver Assayas dites en una entrevista, realitzada amb Whats-App entre l'Habana i Girona per Angel Quintana, 18/3/2019 i publicada per Caimán Cuadernos de Cine, abril de 2019.

Sacha Guitry:
https://g.co/kgs/Eyr9h1

NÚRIA opina.
Hi ha diverses raons per les quals triar una pel·lícula o una altra, jo crec que les comparteixo totes. Avui la raó que ens ha portat a anar a veure aquest film ha estat, per un costat el director i per l'altra el desig de delectar-se amb una comèdia francesa on es parla de cultura amb una llengua que m'agrada i que entenc.
Els objectius s'han vist acomplerts i la pel·lícula està bé en allò que exposa i com ho exposa. Ben triats els elements que constitueixen el conjunt: el tema, el guió, els actors, la planificació... Contingut i forma formant una unitat auditiva i visual.
Només és possible recomanar-la a les persones que els agrada el cinema on es parla molt. En aquest cas exposant qüestions de l'actualitat cultural i que, gaudeixen i no pas pateixen, la deliciosa verborrea de la burgesia francesa que, no tenen cap pudor per parlar d'allò que vulgueu, en matèria cultural, ells són els amos de la Il·lustració. I, potser aquesta s'està acabant amb l'era digital en la qual estem?

MARTINA opina.
Una narració amb un repartiment que fa un treball de primera, on els quatre protagonistes units per dues parelles constituïdes, tenen una vida social que és l’escenari superflu que se’ns presenta. Que a més, practiquen individualment una vida pròpia. Superant la formació ordinària de les relacions, mitjançant un entramat de lligams d’amics benestants, aficionats al clàssic lament de veure l’actualitat com una cosa aliena i hedonista i  tot compartint diàlegs en bucle, entorn de com han canviat els temps.
Un guió basat en una conversa picant constant, mantinguda entorn a temes profunds, com poden ser els límits entre la vida real i la ficció en el treball d’un escriptor, la lleialtat en la parella, la digitalització i la seva implicació en l'accés a la cultura o tants d’altres.
L’obra anterior d’aquest director, “Personal Shopper”, crec recordar que la vaig trobar massa densa i no em va acabar de convèncer. Potser senzillament és d’aquestes propostes de cinema per pensar una mica i que no sempre hi estàs disposat. Aquesta darrera proposta m’ha semblat molt coherent, irònica, arrenglerada amb l’estil propi de l’anterior i m’ha seduït, sobretot pel tipus de temes que posa en debat.

ALGUNES FRASES D'EN OLIVER ASSAYAS...
En l'entrevista citada en la frase inicial que, ens poden ajudar a comprendre millor la pel·lícula.
Parlant d'allò que és global i allò que és particular: Som éssers històrics determinats pels processos de transformació de la societat.
Parlant del nou món digital: Estem a punt de viure el naixement d'un nou món. El món digital és molt diferent en els valors morals, intel·lectuals i ètics. L'individu postdigital està construït a partir de reflexos, a partir d'una relació amb la història molt diferent de la que es tenia en unes altres dècades. Hem de ser molt conscients que aquesta transformació també es produeix en el camp de la política.
Parlant de la cultura: Vivim en una situació terriblement complexa. Penso que la postmodernitat és profundament antihumanista. La meva forma de pensar és més propera a una cultura humanista que a una postmoderna. No crec en la cultura com una forma concreta de gaudir del present, sinó que l'entenc com l'apropament a un cert coneixement del pensament i de l'art del passat.
Paraules d'en Oliver Assayas dites en una entrevista, realitzada amb Whats-App entre l'Habana i Girona per Angel Quintana, 18/3/2019 i publicada per Caimán Cuadernos de Cine, abril de 2019.

Fitxa completa i crítiques al Filmaffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film923052.html

"Dias de Cine" parla de la pel·lícula amb el director:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/dobles-vidas/5144338/




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada