diumenge, 10 de maig del 2020

LITTLE JOE. Directora, Jessica Hausner.


FREDA COM UN BISTURÍ AFILAT I TALLANT, BONICA EN EL SEU NÉT I CLÍNIC CROMATISME. LITTLE JOE- NOM DE LA FLOR- ÉS UNA AL·LEGORIA TANT DESCONCERTANT, COM SUGGERENT(...)
Paraules de Carlos F. Heredero, en la seva crònica de Cannes, edició digital 15/5/2019, per a Caimán Cuadernos de Cine.


Guió, Géraldine Bajard i Jessica Hausner.
Austria,2019.
Duració, 105 minuts.
Premis: 2019, Cannes, Millor actriu, Emily Beecham.
2019, Festival de Sevilla, Secció Oficial.



SINOPSI
Alice és una mare separada que té cura del seu fill Joe. Treballa amb una empresa de fabricació de plantes. És la responsable d'un projecte per desenvolupament d'una crisàlide que a part de ser molt bonica, té altres propietats, com experimentar quelcom semblant a la felicitat. Un dia saltant tots els protocols i normes de l'empresa s'emporta a casa una planta per regalar-li al seu fill i li posen el nom de “Little Joe”.

La directora, Jessica Hausner.
NÚRIA opina.
Una pel·lícula molt lluminosa i amb un sistema narratiu fred i distant. Una al·legoria molt edificant pels temps que corren, encara que no fa judicis morals.
M'ha agradat força, la seva lluminositat i fredor ens transporta a un món distòpic però amb tanta llum que, ens acaba enlluernant i no ens deixa veure les ombres que hi ha darrere la llum, aquesta és la trampa de qualsevol promesa de felicitat...
La distància narrativa que estableix, amb els diferents elements creatius que utilitza, ens permet interrogar-nos i gaudir-la sense patir.
Ah, per cert¡ m'ha agradat molt el vestuari de la protagonista. 

MARTINA opina.
Gràcies al festival D'A hem optat per veure aquest film pausat, colorit i profund el que ens trasllada a un món característic. Amb un relat elegant, l’autora construeix un mon propi, pensa entorn una peça clau d’un constructor social com és la felicitat i et convida a fluir en aquesta utopia.
Personalment n’he gaudit, per la ficció aparentment real que crea, tot i que això pugui semblar contradictori. El personatge de la protagonista, trobo que construït a consciencia, no m’ha conquistat. Tot i que sí que considero que treballa amb matisos, que potser fins i tot és cultural i que únicament tinc que dir que pel meu gust, pel que representa, l’he trobat massa hermètica.
Recomano aquesta pel·lícula per qui busqui una opció de cinema amb identitat, pels qui no els hi faci res un ritme amb vivències lentes i gaudeixi d'art que busca omplir una perspectiva original d’un aspecte molt buscat per la nostra espècie.

UNA VALORACIÓ INTERESSANT de Daniel Partearroyo a Cinemania
Apart del fascinant disseny de vestuari de Tanja Hausner, germana de la directora i col·laboradora habitual, i un treball de so excel·lent, s'ha de fer especial menció a la banda sonora musical. Una successió de peces del japonès TEIJI ITO i MARKUS BINDER, bateria del grup musical austríac Attwenger, tan angulars com la composició visual dels plans i enfilades de tal manera que, contribueixen en gran manera a l'atmosfera inquietant del film.
Daniel Partearroyo a Cinemania del 18/5/2020.

La pel·lícula la podeu veure online, ja l'han tret de Filmin. No he baixat l'enllaç per la qüestió de  de les cookies que, et fan perdre el temps per rebutjar-les.
La fitxa completa, crítiques i altres informacions de Filmaffinity:

La crítica al dia de Caimán del film al Festival de Cannnes:




diumenge, 3 de maig del 2020

MONOS. Director, Alejandro Landes.

AMB SUBTILESA, SAP CONVERTIR EL TERROR EN UNA EXPERIÈNCIA CINEMATOGRÀFICA SUBLIM I EN UN VIATGE AL·LUCINOGEN. EN MIG D'UNA GUERRA. EL RESULTAT ES HORRORÓS I AL MATEIX TEMPS BELL. SENS DUBTE UNA PARADOXA.
Andrea.G. Bermejo, per Cinemania 18/2/2020.


Guió, Alejandro Landes història i Alexis Dos Santos.
Colòmbia,2019.
Duració, 102 minuts.


SINOPSI
En mig d'un paisatge espectacular i perduts a dalt de la muntanya, un grup de vuit nois i noies, amb el sobrenom “Els Monos”, viuen aïllats. Reben entrenament paramilitar i custodien una doctora nord-americana raptada i la mantenen com a ostatge. Aquesta serà la seva missió i també, tenir cura d'una vaca anomenada, Shakira.

El director, Alejandro Landes. Aquesta és la seva tercera pel·lícula.

NÚRIA opina.
M'ha agradat força el tractament que l'Alejandro Landes fa d'una realitat que, esdevé clarament ficció en la seva abstracció. Uns nois i noies que trien en la seva inserció al món adult, la violència com a camí i com a fi. No dóna pistes, ni de la seva procedència, ni del seu passat, ni del seu reclutament, d'aquests.
Ens mostra l'extrema duresa i despistament humà del seu entrenament físic, en el que ells se sotmeten sense rebel·lar-se. Subjectes a una disciplina i a una jerarquia, amb la que només es rebel·len per despit i per assolir el poder.
Un camí que tots sabem on porta i la seva enorme possibilitat de contagi, per tots, els implicats, siguin víctimes o botxins. I, no només a aquests, sinó a tota la societat que conviu amb aquests brots i que no se'n pot desdir de la seva part de gestió i responsabilitat d'aquests.
Una bona pel·lícula per reflexionar sobre allò que passa, amb una estètica curiosa, sorprenent i molt acurada on amb un yin-yang molt ben triat, ens mostra bellesa i lletjor, innocència i maldat en els esdeveniments que mostra.
Un bon moment per contemplar, reflexionar i potser comunicar, sobre situacions que es donen en aquest nostre món. 

MARTINA opina. 
Aquesta era una proposta que havia quedat pendent, suposo que la van estrenar en una època amb molta abundància a la cartellera i ens l'havíem perdut en la foscor de la gran pantalla. Confinades, hem aprofitat per recuperar-la.
Un relat de ficció on un grup d’adolescents viuen aïllats, dalt de les muntanyes, i entrenen com a paramilitars. Un col·lectiu que, viu únicament amb l'austeritat, amb l’esperit curiós i matusser inherent de la joventut. Un ritme lent, pocs diàlegs, molta escena carnal i un clar apoderament del repartiment per omplir el contingut.
A mi personalment m’ha semblat un “tour” en imatges per un entorn complex, amb una problemàtica bèl·lica, amb contrasts difícils de posar en context i sobretot una interessant proposta per treballar amb adolescents i veure les seves millors qualitats. Una opció recomanable per públics curiosos, amb ganes de perdre’s en un món visual molt profund i on els fets no només s’expliquen, sinó que a més, es viuen.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:

MOLT IMPORTANT per captar l'essència d'aquesta pel·lícula veure aquesta entrevista amb el director i actors, abans o després de veure-la: