diumenge, 3 de maig del 2020

MONOS. Director, Alejandro Landes.

AMB SUBTILESA, SAP CONVERTIR EL TERROR EN UNA EXPERIÈNCIA CINEMATOGRÀFICA SUBLIM I EN UN VIATGE AL·LUCINOGEN. EN MIG D'UNA GUERRA. EL RESULTAT ES HORRORÓS I AL MATEIX TEMPS BELL. SENS DUBTE UNA PARADOXA.
Andrea.G. Bermejo, per Cinemania 18/2/2020.


Guió, Alejandro Landes història i Alexis Dos Santos.
Colòmbia,2019.
Duració, 102 minuts.


SINOPSI
En mig d'un paisatge espectacular i perduts a dalt de la muntanya, un grup de vuit nois i noies, amb el sobrenom “Els Monos”, viuen aïllats. Reben entrenament paramilitar i custodien una doctora nord-americana raptada i la mantenen com a ostatge. Aquesta serà la seva missió i també, tenir cura d'una vaca anomenada, Shakira.

El director, Alejandro Landes. Aquesta és la seva tercera pel·lícula.

NÚRIA opina.
M'ha agradat força el tractament que l'Alejandro Landes fa d'una realitat que, esdevé clarament ficció en la seva abstracció. Uns nois i noies que trien en la seva inserció al món adult, la violència com a camí i com a fi. No dóna pistes, ni de la seva procedència, ni del seu passat, ni del seu reclutament, d'aquests.
Ens mostra l'extrema duresa i despistament humà del seu entrenament físic, en el que ells se sotmeten sense rebel·lar-se. Subjectes a una disciplina i a una jerarquia, amb la que només es rebel·len per despit i per assolir el poder.
Un camí que tots sabem on porta i la seva enorme possibilitat de contagi, per tots, els implicats, siguin víctimes o botxins. I, no només a aquests, sinó a tota la societat que conviu amb aquests brots i que no se'n pot desdir de la seva part de gestió i responsabilitat d'aquests.
Una bona pel·lícula per reflexionar sobre allò que passa, amb una estètica curiosa, sorprenent i molt acurada on amb un yin-yang molt ben triat, ens mostra bellesa i lletjor, innocència i maldat en els esdeveniments que mostra.
Un bon moment per contemplar, reflexionar i potser comunicar, sobre situacions que es donen en aquest nostre món. 

MARTINA opina. 
Aquesta era una proposta que havia quedat pendent, suposo que la van estrenar en una època amb molta abundància a la cartellera i ens l'havíem perdut en la foscor de la gran pantalla. Confinades, hem aprofitat per recuperar-la.
Un relat de ficció on un grup d’adolescents viuen aïllats, dalt de les muntanyes, i entrenen com a paramilitars. Un col·lectiu que, viu únicament amb l'austeritat, amb l’esperit curiós i matusser inherent de la joventut. Un ritme lent, pocs diàlegs, molta escena carnal i un clar apoderament del repartiment per omplir el contingut.
A mi personalment m’ha semblat un “tour” en imatges per un entorn complex, amb una problemàtica bèl·lica, amb contrasts difícils de posar en context i sobretot una interessant proposta per treballar amb adolescents i veure les seves millors qualitats. Una opció recomanable per públics curiosos, amb ganes de perdre’s en un món visual molt profund i on els fets no només s’expliquen, sinó que a més, es viuen.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:

MOLT IMPORTANT per captar l'essència d'aquesta pel·lícula veure aquesta entrevista amb el director i actors, abans o després de veure-la:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada