AMB
SUBTILESA, SAP CONVERTIR EL TERROR EN UNA EXPERIÈNCIA
CINEMATOGRÀFICA SUBLIM I EN UN VIATGE AL·LUCINOGEN. EN MIG D'UNA
GUERRA. EL RESULTAT ES HORRORÓS I AL MATEIX TEMPS BELL. SENS DUBTE
UNA PARADOXA.
Andrea.G.
Bermejo, per Cinemania 18/2/2020.
Guió, Alejandro Landes història i Alexis Dos Santos.
Colòmbia,2019.
Duració,
102 minuts.
SINOPSI
En
mig d'un paisatge espectacular i perduts a dalt de la muntanya, un
grup de vuit nois i noies, amb el sobrenom “Els Monos”, viuen
aïllats. Reben entrenament paramilitar i custodien una doctora
nord-americana raptada i la mantenen com a ostatge. Aquesta serà la
seva missió i també, tenir cura d'una vaca anomenada, Shakira.
El director, Alejandro Landes. Aquesta és la seva tercera pel·lícula. |
NÚRIA
opina.
M'ha
agradat força el tractament que l'Alejandro Landes fa d'una realitat
que, esdevé clarament ficció en la seva abstracció. Uns nois i
noies que trien en la seva inserció al món adult, la violència com
a camí i com a fi. No dóna pistes, ni de la seva procedència, ni
del seu passat, ni del seu reclutament, d'aquests.
Ens
mostra l'extrema duresa i despistament humà del seu entrenament
físic, en el que ells se sotmeten sense rebel·lar-se. Subjectes a
una disciplina i a una jerarquia, amb la que només es rebel·len per
despit i per assolir el poder.
Un
camí que tots sabem on porta i la seva enorme possibilitat de
contagi, per tots, els implicats, siguin víctimes o botxins. I, no
només a aquests, sinó a tota la societat que conviu amb aquests
brots i que no se'n pot desdir de la seva part de gestió i
responsabilitat d'aquests.
Una
bona pel·lícula per reflexionar sobre allò que passa, amb una
estètica curiosa, sorprenent i molt acurada on amb un yin-yang molt
ben triat, ens mostra bellesa i lletjor, innocència i maldat en els
esdeveniments que mostra.
Un
bon moment per contemplar, reflexionar i potser comunicar, sobre
situacions que es donen en aquest nostre món.
MARTINA opina.
Aquesta
era una proposta que havia quedat pendent, suposo que la van estrenar
en una època amb molta abundància a la cartellera i ens l'havíem
perdut en la foscor de la gran pantalla. Confinades, hem aprofitat
per recuperar-la.
Un
relat de ficció on un grup d’adolescents viuen aïllats, dalt
de les muntanyes, i entrenen com a paramilitars. Un col·lectiu que, viu únicament amb l'austeritat, amb l’esperit
curiós i matusser inherent de la joventut. Un ritme lent, pocs
diàlegs, molta escena carnal i un clar apoderament del repartiment
per omplir el contingut.
A
mi personalment m’ha semblat un “tour” en imatges per un entorn
complex, amb una problemàtica bèl·lica, amb contrasts difícils
de posar en context i sobretot una interessant proposta per treballar
amb adolescents i veure les seves millors qualitats. Una opció
recomanable per públics curiosos, amb ganes de perdre’s en un món
visual molt profund i on els fets no només s’expliquen, sinó que
a més, es viuen.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
MOLT IMPORTANT per captar l'essència d'aquesta pel·lícula veure aquesta entrevista amb el director i actors, abans o després de veure-la:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada