dissabte, 21 de desembre del 2019

I MARRIED A STRANGE PERSON. Director, BILL PLYMPTON.

UNA PROPOSTA DIBUIXADA D'EROTISME GAMBERRO, MOLT ESTIMULANT.
Dibuixant, director , escriptor i productor, Bill Plympton.
EUA, 1998.
Duració, 72 minuts.


SINOPSI
Grant Boyer, un jove acabat de casar, és víctima d'una descàrrega elèctrica a conseqüència d'una errada en l'antena de la televisió. Provocada per uns ànecs en cel. Aquest fet li proporciona uns poders extraordinaris, amb els que podrà transformar persones i objectes a voluntat i materialitzar tot allò que passi per la seva ment. Tant estimat do desencadenarà un seguit de situacions inesperades que, afectaran la seva esposa, als seus sogres, al govern, a l'exèrcit i a unes corporacions que, intentaran descobrir el secret de Grant per fer-se amos del món.

Podeu veure aquí la pel·lícula completa.



El dibuixant i director Bill Plympton.
NÚRIA opina.
Roda el món i torna al Raval, tornar a la Filmoteca, a proposta de la Martina, és sempre un plaer i una aposta segura. Aquesta vegada per veure una de les propostes de cinema d'animació per adults calents que, vulguin veure un erotisme radical, molt exuberant, imaginatiu i desmarxat.
Una proposta interessant de veure pel que té de fresca, innocent i gamberra, malgrat tot...
Uns dibuixos increïblement ben fets i molt expressius.
M'ha agradat conèixer aquest excepcional dibuixant d'animació i he gaudit de la seva original pel·lícula.
Us la recomano i la podeu veure sencera online. 

MARTINA opina. 
L'animació m’agrada especialment, em transporta a un món artesanal i em permet sentir que inicio un petit itinerari, per l’imaginari d’artistes capaços de traslladar el seu món intern en imatges auto confeccionades.
Aquest llargmetratge en particular em va cridar l'atenció, ja que, no m'interessava especialment cap de les opcions en cartellera, però si he de ser sincera, li vaig suggerir a la Núria amb una confiança total cap a les propostes de la Filmoteca i a causa d’una bona promoció, ja que, al programa en feia una crònica molt atractiva. Es tracta d’un projecte amb denominació d’origen americana, amb un sentit de l’humor àcid, un relat psicodèlic i una estètica extremada.
Al final vam passar una bona estona, almenys per la part que em toca i sobretot al primer tram on estava connectada en descobrir que se’m volia explicar. No obstant a mesura que avançava la història va anar perdent estridència i també jo vaig perdre el fil. Sintèticament puc dir que m’ha entretingut, sense deixar massa rastre, ja que, la reflexió darrera de la parella en sentit abstracte, no m’ha acabat de conquistar.
Tot i això crec que val la pena apostar per sessions de cinema d’autor.


Filmoteca, informació de la seva agenda: 

Informacions i crítiques a FilmaFinity: 


divendres, 13 de desembre del 2019

IL TRADITORE. El Traidor. Director, Marco Bellocchio.


ENTRE EL FRESC HISTÒRIC I L'ESTUDI D'UN PERSONATGE, BELLOCHIO REALITZA UNA PEL·LÍCULA EN CLAROBSCUR DE GRAN POTÈNCIA VISUAL I DISCURSIVA.
Paraules d'Israel Paredes Badia en la seva crítica, “Un mundo de imágenes” per la revista Dirigido por... Desembre de 2019.


Guió: Marco Bellocchio. Valia Santella, Ludovica Rampoldi, Francesco Piccolo.
Duració: 145 minuts.
Itàlia, 2019.
Premis: 2019
Festival de Cannes, Secció oficial.
Festival Sevilla, Millor actor, Pierfrancesco Favino.



SINOPSI
El traïdor” se centra en la figura de Tommaso Buscetta, famós mafiós sicilià que el la dècada dels vuitanta denuncià als principals líders de la Cosa Nostra, com Pippo Caló o Salvatore Riina (cap del clan dels Corleone). La seva denúncia va acabar amb la captura i detenció de 475 implicats en el famós macroprocés de Palerm. 

Filmografia de Marco Bellocchio:


El director, Marco Bellocchio.
NÚRIA opina.
Una pel·lícula feta per un bon director i narrador italià, de reconeguda trajectòria,
sobre la història d'Itàlia que, alguns vàrem viure amb no prou coneixement i amb una certa sorpresa i desconnexió.
Aquest film ordena els fets a partir d'una circumstància real, la declaració obligada i forçada d'un dels capós de la Cosa Nostra, Tommaso Buscetta i el posterior judici a 475 implicats, tot això liderat pel jutge Giovanni Falcone que, en aquells temps es va convertir en una veritable estrella dels mitjans.
Una bona història per no oblidar l'existència de les clavegueres de l'Estat que, utilitza quan li convé. I posar en dubte la tan proclamada separació de poders de la democràcia...
Una bona opció pels amants de la curiositat històrica portada al cinema, ja que, veuran una bona pel·lícula.

MARTINA opina.
Amb aquest thriller l'espectador pot entrar a les entranyes de la crueltat d'una trama més de corrupció, observar la gèlida fredor d'aquest negoci i analitzar-ne la trista intervenció de la justícia.
Crec que el treball del relat és exquisit, sensat i amb un estil molt particular que permet que puguis senzillament captar el fet essencial del que he definit, amb poques paraules en el paràgraf anterior.
Val a dir que pel meu gust, les històries de narcotraficants, no solen ser-me de fàcil digestió, ja que, suposo que m'enerven i busco la distància. Tot i això, en aquest cas crec que n'he pogut gaudir, ja que, es presenta amb una equilibrada combinació entre el que és previsible i el que et volen ensenyar de manera autèntica.

MAXIPROCÉS CONTRA LA MAFIA A PALERM:


dissabte, 7 de desembre del 2019

LA HIJA DE UN LADRÓN. Opera Prima de la directora BELÉN FUNES.


LA HIJA de un LADRÓN” ÉS UN REGAL A LES SARES QUE HI HA AL MÓN, AMB CONNOTACIONS FEMINISTES.
Paraules d'Eduard Fernández en l'entrevista feta a ell i la seva filla Greta, per en Josep Lambies i publicada al Time Out de 21-27 de novembre de 2019.


Guió, Marçal Cebrian i Belén Funes.
Premi a la Millor actriu al Festival de Donostia 2019, per Greta Fernández.
Duració, 102 minuts.
España, 2019.


SINOPSI
Sara sempre ha estat sola. Ara té 22 anys, un fill nadó i un germà en una casa d'acollida. El seu pare Manuel, reapareix a les seves vides després d'una llarga absència i sap que no farà res més que, complicar-li més la seva ja complicada vida. 
La directora Belén Funes i l'actriu Greta Fernández.
Filmografia de la directora:
https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&stext=Bel%C3%A9n%20Funes

Per menys d'un euro podeu veure a Filmin el seu segon curt:
I, el seu primer de 2015:

NÚRIA opina.
La directora Belén Funes ha fet una pel·lícula bella i extraordinària. Ens ensenya una vida on tot el què és aleatori, allò que no escollim, allò sobre el que no decidim, és dur i molt advers. Podríem dir que la vida, per massa gent, es converteix en una mena d'enemic contra el qual cal lluitar i trampejar com puguis per continuar vivint... 
Com a tots, la majoria de les coses importants que ens passen a la nostra vida i que ens determinaran irresistiblement, no les escollim. No escollim el lloc on naixem i la circumstància històrica, ni de qui naixem, ni la nostra herència genètica, ni el sexe. Després, potser en aquest esdevenir del viure, podrem escollir algunes petites coses que potser seran o no molt importants i transcendents en les nostres vides, però no tothom té temps, ni l'oportunitat de fer-ho, ni la força per fer-ho. Podria estar escrivint d'aquesta pel·lícula hores i hores, però no cal cansar a ningú...
Narració fonamentada en la imatge i els silencis que, en aquest cas, explica el gruix més important d'aquesta història. Això només ha estat possible, gràcies a l'excel·lent interpretació que fan tots els protagonistes d'aquesta història, però especialment la del personatge principal la Sara, de la qui Greta Fernández sap brodar amb una gran saviesa.
Belén Funes, ens explica la història d'una heroica Sara, admirable per la seva edat, que tirarà endavant la seva vida amb valentia i dignitat, sense aturar-se perquè no pot, s'ensorraria.
Descartar-la per tots els que no volen al cine a veure,  la dura realitat que tenim a un metre de casa nostra.

MARTINA opina.

Aquesta obra succeeix lentament, segurament amb la intenció de fer-te evident el context del personatge que polidament construeix i amb moltes referències expresses a qüestions particulars de la ciutat de Barcelona.
Reconec que se m’ha posat fatal, fent latent que causa l’efecte buscat i on gràcies a una feina excel·lent de l’actriu principal, Greta Fernández, empatitzes i pateixes (des de la còmoda butaca) la impotència d’una dona valenta, lluitadora i qui és capaç de mai rendir-se.
M’ha semblat molt sensible el missatge que m’ha emès, amb el relat exhaustiu de la vida d’una dona ferida i que se sent molt sola. La que tot i haver de transitar per una vida que no ha triat, ràpidament entén, que a ella aquesta, li ha mostrat la seva cara menys amable. Tot i això no s’atura, ni es planteja coses i senzillament lluita per anar endavant. 

Una entrevista força interessant amb tots els protagonistes del film, feta en el marc del Festival de Donostia:
https://www.youtube.com/watch?v=kOoBQHcTtpg