“LA
HIJA de un LADRÓN” ÉS UN REGAL A LES SARES QUE HI HA AL MÓN,
AMB CONNOTACIONS FEMINISTES.
Paraules
d'Eduard Fernández en l'entrevista feta a ell i la seva filla Greta,
per en Josep Lambies i publicada al Time Out de 21-27 de novembre de
2019.
Guió,
Marçal Cebrian i Belén Funes.
Premi
a la Millor actriu al Festival de Donostia 2019, per Greta Fernández.
Duració,
102 minuts.
España,
2019.
SINOPSI
Sara
sempre ha estat sola. Ara té 22 anys, un fill nadó i un germà en
una casa d'acollida. El seu pare Manuel, reapareix a les seves vides
després d'una llarga absència i sap que no farà res més que,
complicar-li més la seva ja complicada vida.  |
| La directora Belén Funes i l'actriu Greta Fernández. |
https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&stext=Bel%C3%A9n%20Funes
Per menys d'un euro podeu veure a Filmin el seu segon curt:
I, el seu primer de 2015:
NÚRIA
opina.
La
directora Belén Funes ha fet una pel·lícula bella i
extraordinària. Ens ensenya una vida on tot el què és aleatori,
allò que no escollim, allò sobre el que no decidim, és dur i molt
advers. Podríem dir que la vida, per massa gent, es converteix en
una mena d'enemic contra el qual cal lluitar i trampejar com puguis
per continuar vivint...
Com
a tots, la majoria de les coses importants que ens passen a la nostra
vida i que ens determinaran irresistiblement, no les escollim. No
escollim el lloc on naixem i la circumstància històrica, ni de qui
naixem, ni la nostra herència genètica, ni el sexe. Després,
potser en aquest esdevenir del viure, podrem escollir algunes petites
coses que potser seran o no molt importants i transcendents en les
nostres vides, però no tothom té temps, ni l'oportunitat de fer-ho,
ni la força per fer-ho. Podria estar escrivint d'aquesta pel·lícula
hores i hores, però no cal cansar a ningú...
Narració
fonamentada en la imatge i els silencis que, en aquest cas, explica
el gruix més important d'aquesta història. Això només ha estat
possible, gràcies a l'excel·lent interpretació que fan tots els
protagonistes d'aquesta història, però especialment la del
personatge principal la Sara, de la qui Greta Fernández sap brodar
amb una gran saviesa.
Belén
Funes, ens explica la història d'una heroica Sara, admirable per la
seva edat, que tirarà endavant la seva vida amb valentia i dignitat,
sense aturar-se perquè no pot, s'ensorraria.
Descartar-la
per tots els que no volen al cine a veure, la dura realitat que
tenim a un metre de casa nostra.
MARTINA
opina.
Aquesta
obra succeeix lentament, segurament amb la intenció de fer-te
evident el context del personatge que polidament construeix i amb
moltes referències expresses a qüestions particulars de la ciutat
de Barcelona.
Reconec
que se m’ha posat fatal, fent latent que causa l’efecte buscat i
on gràcies a una feina excel·lent de l’actriu principal, Greta
Fernández, empatitzes i pateixes (des de la còmoda butaca) la
impotència d’una dona valenta, lluitadora i qui és capaç de mai
rendir-se.
M’ha
semblat molt sensible el missatge que m’ha emès, amb el relat
exhaustiu de la vida d’una dona ferida i que se sent molt sola. La
que tot i haver de transitar per una vida que no ha triat, ràpidament
entén, que a ella aquesta, li ha mostrat la seva cara menys amable.
Tot i això no s’atura, ni es planteja coses i senzillament lluita
per anar endavant.
Una entrevista força interessant amb tots els protagonistes del film, feta en el marc del Festival de Donostia:
https://www.youtube.com/watch?v=kOoBQHcTtpg
Una entrevista força interessant amb tots els protagonistes del film, feta en el marc del Festival de Donostia:
https://www.youtube.com/watch?v=kOoBQHcTtpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada