LA
VERSEMBLANÇA ESTÀ SOBREVALORADA.
Tret
de la pàgina dels Premis Goya, on surt la informació del film.
Guió,
Javier Guillón. Basat en la novel·la del mateix nom d'Antonio
Orejudo
España,
2019.
Duració,
102 minuts.
SINOPSI
Una
jove editora Helga Pato és abordada amb una desconcertant pregunta
per un company de seient del tren on viatja:
-Li
ve de gust que li expliqui la meva vida?
El
company resulta ser el psiquiatre Angel Sanagustín, expert en
trastorns de personalitat.
Aquest
li explica a l'Helga la sòrdida i delirant història del pitjor cas
clínic, amb el que mai s'ha hagut d'encarar, el de Martín Morales
de Ubeda, un malalt paranoic extremadament perillós i obsessionat
entre moltes altres coses, pel poder de les escombraries com a
element de control.
Aquest
encontre fortuït al tren, marcarà el futur de l'Helga i de tots els
personatges involucrats en la trama.
 |
| El director Aritz Moreno. |
Aquesta
és una pel·lícula que reivindica el poder de la ficció per
explicar històries inversemblants i riure's del món i d'un mateix,
a través del sarcasme.
Una
pel·lícula molt agosarada pel seu plantejament narratiu d'històries
que, van sorgint unes dins les altres i que al final es van retrobant per
donar-nos unes certes claus per la seva interpretació. Un relat
salvatge i imaginatiu.
M'ha
agradat molt l'òpera prima d'aquest director basc que, em pensava
que era una dona i que em tenia intrigada una certa mirada masculina que
jo, li he trobat al film.
Bon
cinema espanyol per passar una bona estona, amb un elenc d'actors
prodigiós.
MARTINA opina.
L'inici
d’aquesta obra ja és “pel·liculer”: un espai neutral com és
un tren, dos personatges compartint un viatge amb un destí
indeterminat i un que li pregunta a l’altre, si vol que li expliqui
la seva història... D’aleshores en endavant, mitjançant una
manera de relatar força original, sofisticada i cronològicament
desendreçada, tot i no ser gens caòtica, s’anirà dibuixant un
relat d’intriga que, ens portarà a entendre una mica més dels
protagonistes.
Pel
meu gust cinema ben fet, diferent i amb personalitat. Amb un
repartiment de primera, una posada en escena cuidada i una bona dosis
de sarcasme frívol, el ritme esdevé pausat, tot i l’atmosfera
inquietant, de tot plegat.
Mitjançant
un misteri i mirades des de tots els angles, aquest autor demostra,
que té un estil seu i molt estrident. En un moment de la segona part
de la història vaig perdre el fil, però va ser momentani i potser
en destacaria sobretot la cerca de nous llenguatges. On parlar de la
complexitat humana no esdevé necessàriament desagradable.
Una petita broma de l'autor del text:
Entrevista escrita amb el director:
Crítica a Fotogrames:
Fitxa completa, crítiques i cines on la podreu veure:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada