https://alternativa.cccb.org/2019/ca/
Com
cada any la Martina i jo procurem assistir a alguna de les
projeccions d'aquest festival, a vegades l'encertem i altres no. Però
creiem que s'ho val, veure films que altrament no veurem en sala
comercial
S'ACABA
EL 17. NO DESAPROFITEU L'OCASIÓ D'ANAR A VEURE ALGUN FILM ¡
L'ESCRIPTOR
D'UN PAÍS SENSE LLIBRERIES.
Director
Marc Serena.
Espanya
i Guinea Equatorial, 2019.
Duració,
82 minuts.
SINOPSI
Guinea
Equatorial es va independitzar d'Espanya fa 50 anys i ara s'ha
convertit en un dels països més aïllats d'Àfrica, sotmès a la
dictadura de Teodoro Obiang, la més longeva del món.
Hi entrem acompanyats de l'escriptor més traduït del país, Juan Tomás Àvila Laurel, que des del 2011 viu refugiat a Sant Cugat del Vallès.
Els seus llibres ens introdueixen a un racó d'Àfrica on es troben algunes de les víctimes més invisibles del franquisme i que, encara ara, pateix les conseqüències de dos segles de dominació colonial.
Hi entrem acompanyats de l'escriptor més traduït del país, Juan Tomás Àvila Laurel, que des del 2011 viu refugiat a Sant Cugat del Vallès.
Els seus llibres ens introdueixen a un racó d'Àfrica on es troben algunes de les víctimes més invisibles del franquisme i que, encara ara, pateix les conseqüències de dos segles de dominació colonial.
 |
| El director Marc Serena. |
Núria
opina.
La
voluntat de fer evident un problema i visualitzar-lo, sempre em
sembla una tasca molt honorable, justa i necessària.
Si
un cop vist, la manera de fer-ho, em convenç més o menys, aquestes
són figues d'un altre paner. Però com que darrere de qualsevol
d'aquests intents hi ha molt d'esforç i treball seria injust
posar-se a criticar qualsevol aspecte concret que no sigui de fons.
Un
film sobre una realitat conseqüència d'unes intervencions fetes
despietadament, exclusivament per enriquir-se, apropiant-se d'allò
que no et pertany.
Un
continent devastat històricament que en paguen i paguem, les
conseqüències.
MARTINA opina.
Ja fa 50 anys d'ençà que Guinea Equatorial es va independitzar, tot i això encara avui, els seus habitants pateixen la conseqüència d'un règim, on les persones eren agents secundaris.
Ja fa 50 anys d'ençà que Guinea Equatorial es va independitzar, tot i això encara avui, els seus habitants pateixen la conseqüència d'un règim, on les persones eren agents secundaris.
Aquesta
obra l'he trobada carismàtica i original des del punt de vista que
es presenta amb un format molt diferent del cinema amb el qual estem
acostumats. Tot i el ritme és pausat i la falta d'acció en el
relat, només puc dir que en absolut m´ha molestat, podent gaudir
d'una mirada d'algú qui ens endinsa al seu món i convidant-nos a
viure'l, sense gens de vergonya ni intenció d'adaptar-nos en el
format.
Potser
m'ha pesat una mica massa, la intensitat d'un personatge contemplatiu
i qui dedica molt de temps a pensar, viure conscient i reflexionar
sobre les seva condició. Que a més en aquesta obra, es constitueix
com el centre absolut de la narració. No obstant he gaudit de veure
com un festival com aquest ha congregat a un munt de persones i
omplert la sala amb propostes no convencionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada