dissabte, 9 de setembre del 2023

LA MANZANA DE ORO. Director, Jaime Chàvarri.

HI HA ALGUNA COSA TENDRA EN COM MIREN CHAVARRI I ELS DOS HOMES QUE ESCRIUEN AMB ELL EL GUIÓ, A LA COLLA DE SÀTIRS D'AQUESTA HISTÒRIA.
DARRERE D'UN CARTELL PLE D'ESTRELLES CONTINUA HABITANT UN COR AMATEUR, UNA ESPÈCIE EN PERILL D'EXTINCIÓ.
Paraules de Mariona Borull, en la seva crítica per Fotogrames, setembre de 2023.

Guió, Jaime Chávarri i José Angel Esteban. Basat en la novel·la de Fernando Aramburu, “Ávidas pretensiones”.

España, 2022.
Duració, 100 minuts.

SINOPSI

Una vegada més, cada any un grup de poetesses de diferents estils i procedències i generacions, competeixen reunits en un pazo gallec pel premi de la “Manzana de Oro”.
El director, Jaime Chávarri. 
PARLANT DEL DIRECTOR
L'autor de “Los viajes escolares”(1974), A un dios desconocido”(1977) i “Camarón” de 2005, després de disset anys sense a dirigir i dedicat a la docència a l'ECAM Escola de Cine de la Comunitat de Madrid, torna a la direcció amb aquesta pel·lícula. Ho fa portant el seu territori la novel·la de Fernando Aramburu, “Ávidas pretensiones”( Premi biblioteca breve 2014). Per proposar-nos un càustic retrat coral ple de vitriol, però temperat per la pàtina de tendresa amb la qual contempla a pràcticament la totalitat de l'excèntrica fauna humana que va a l'encontre.
Escrit per Carlos F. Heredero, en la seva crítica a Caimán CdC, setembre de 2023.
NÚRIA opina.
Resulta molt difícil no dir res de bo d'una pel·lícula que, està feta des del saber fer cinema i l'amabilitat. Sense pretensions, amb un repartiment exquisit, unes bones actuacions i un guió ben fet on es destil·la un fi sentit de l'humor i una fina ironia blanca.
Una comèdia per tenir en compte, en uns temps amb força forats negres, difícils de digerir, on pel·lícules com aquestes sense enganys, són d'agrair.
En aquests moments la cartellera va farcida d'atraients propostes, però aquesta, com a homenatge a un director de 80 anys que torna al cinema després de disset anys d'inactivitat i dedicació a la docència, vaga la pena de considerar i veure.
MARTINA, opina.
Aquesta adaptació de la novel·la de Fernando Aramburu és una peça satírica, fresca i plena de poesia. La que se centra en una trobada periòdica, que acull a un conjunt heterogeni de persones plenes d’ego que es dediquen a escriure, per celebrar un concurs. El fil conductor t’acomoda a la butaca ràpidament, abduint a qualsevol i sense que puguis ni plantejar-te decidir si la història t’acomboia de forma prou suggerent fins que s’acaba.
Amb un repartiment de luxe, on totes les joies brillen pel seu talent, el que podria ser una idea senzilla et diverteix amb un humor molt sensat. Vull dir, que jo personalment, no em vaig morir de riure però, em va caure molt bé. Passant una estona connectada amb la descoberta de tota una plantilla de personatges aterrats, molt ben construïts i amb molta mofa.
Personalment, considero que es tracta d’una opció fantàstica per començar la temporada de cinema i la que novament exhibeix el talent existent en el panorama actualment.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions: