ALLÒ
QUE SINGULARITZA LA SEVA OBRA: EL DIÀLEG ENTRE EL PASSAT I EL
PRESENT QUE ES CONFONEN, LA RECONSTRUCCIÓ DE LA MEMÒRIA I LA
VOLUNTAT POLÍTICA.
Escrit
per Roger Salvans per Fotogrames, juny 2026.
(...)
MIRAR ENDARRERE NO NOMÉS ENS PERMET CONNECTAR AMB LES FORMES DE
RESISTÈNCIA QUE L'ART I EL PENSAMENT PODEN OFERIR ARA, SINÓ QUE
TAMBÉ ENS AJUDEN A ENTENDRE MILLOR EL PRESENT.
Escrit
per Jara Yáñez en l'editorial de Caimán CdC, juny de 2026.
Guió, Pietro Marcello, Leticia Russo, Guido Silei.
Itàlia,
França, 2026.
Duració,
122 minuts.
SINOPSI
No
és un biopic clàssic, se centra en la darrera etapa d'Eleonora
Duse, després d'un període de retir de dotze anys, de 1917 a 1924.
Va reaparèixer als escenaris, forçada per la seva situació
econòmica.
Tot
semblava interessant al voltant d'aquesta pel·lícula, el tema, el
plantejament, el director i fins i tot l'actriu principal Valeria
Bruni Tedeschi i la filla, Noémi Merlat, però al final se m'ha fet
llarga avorrida i un pèl faltada d'alguna cosa que m'emocionés...
una llàstima d'un film de què en tenia ganes.
De
la manera de fer del director, que és molt original, em quedo amb
aquestes meravelloses imatges d'arxiu que també incorpora al conjunt
del film i acaben fusionant-se formant part d'ell i deixant de ser
només un element il·lustratiu.
Totes
les revistes especialitzades i de les que jo me'n refio, l'han
deixat molt bé i això vol dir que qualitats en té. Però en aquest
cas, no les he sabut ni gaudir, ni apreciar.
MARTINA opina.
Sent
clara, no tinc gaire de bo a comentar d'aquesta proposta, potser és
per la calor asfixiant d'aquests dies de juny a la ciutat, ja que,
m'ha succeït a ritme de tortuga malalta, tot i el que explica,
senzillament el com i no li he trobat el què.
El
personatge és interessant, la passió pel que fa i la seva vocació
són inapel·lables, el moment en què s'ubica la història va ser
flamant. Suposo que només per això hauria de valdre la pena
veure-la.
En
conjunt crec que vol fer-nos pensar sobre el paper del teatre, la por
que ens fa la seva extinció. També enceta el debat etern del deure
exquisit de l'art, quin lloc ha d'ocupar la cultura. Diria que
aquests són també temes que dialoguen amb la història, tot i això,
passa com una obra biogràfica pel meu gust ostentosa, fins i tot una
mica pedant.
QUI ERA ELEONORA DUSE?
Actriu italiana de finals del
segle XIX, inici de XX. Considerada una gran actriu i innovadora de
la interpretació, apostant per una forma menys artificiosa i més
natural. Contemporània de Sarah Bernhardt amb la que va mantenir una
gran rivalitat.
Interpretà
als clàssics, Ibsen i altres, amb gran èxit.
Es
casà amb l'actor italià Teobaldo Chechi, que més tard treballà
pel govern argentí. La seva única filla Enrichetta, va ser fruit
d'aquest matrimoni. Més tard es van separar.
El
1984 es va trobar amb d'Annunzio quan ell era famós i tot seguit es
van fer interessar, la relació va durar molts anys. Fins i tot van
treball junts en algunes de les seves obres, que van tenir molt
d'èxit. Aquesta relació es va acabar el 1910, quan el polèmic
escriptor es va involucrar en afers polítics. Va ser precursor del
feixisme italià.
Llavors,
Eleonora va entrar en crisi i va abandonar l'escena durant dotze
anys.
El
1916, filma la pel·lícula Cenere (Cendres), de Febo Mari, quan
tenia quasi 60 anys, l'únic testimoni que tenim del seu art.
Reaparegué
en públic a Torí el 1921, representant “La dama del mar”,
d'Ibsen. I, reprengué una nova etapa de la seva vida artística. Va
rebutjar les ajudes que li va oferir el govern feixista i inicià una
gira per Amèrica del Nord, va morir a Pittsburg.
Font,
Viquipèdia.
Fitxa completa i altres informacions:

