DANIEL
MONZÓN RESTITUEIX LA IDENTITAT D'UN CINEMA “QUINQUI”,
APLICANT-LA ALS TEMPS ACTUALS. (...) ACCIÓ, I UNA SORT DE REALISME
SOCIAL, AIXOPLUGAT SOTA L'ESPECTRE D'UNA SÒLIDA MOSTRA DE CINEMA
POPULAR.
Quim
Cases, pel Periodico.
Guió, Jorge Guerricaechevarria, Daniel Monzón, sobre una novel·la d'en Javier Cercas.
España.
2021.
5
PREMIS GOYA, 2021.
Duració,
129 minuts.
SINOPSI
Estiu
de 1978. Ignacio Cañas és un estudiant de 17 anys, introvertit i un
xic inadaptat que viu a Girona. En conèixer a Zarco (Chechu Salgado)
i a Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de
la ciutat, es veu implicat en un seguit de furts, robatoris i
atracaments. És la història de Nacho, on es farà gran, travessant
la línia que hi ha entre el bé i el mal, entre la justícia i la
injustícia.
Adaptació
de la novel·la de Javier Cercas.
Tret
de Filmafinitty.
 |
| El director, Daniel Monzón. |
NÚRIA opina
Aquesta,
ha estat una bona proposta de la Martina, la d'aprofitar una
iniciativa popular per acostar al cinema als barris. Nosaltres
hem anat al gòtic, al Pati Llimona, allà he pogut gaudir d'una bona
pel·lícula, en un lloc de referència a la ciutat i amb una bona
companyia, la de la Martina i la de tota la gent que s'ha desplaçat
per veure tots junts, aquest film.
El
text de origen del guió no el conec, però coneixent una mica l'obra
d'en Javier Cercas, el director ha potenciat i respectat tots els
signes d'identitat d'aquesta, una reflexió sobre la procedència
social i la pèrdua de la innocència que, marca i pot determinat el
present i futur de les persones. Curiosament, l'autor no fa judicis
morals sobre les persones, però imprimeix el seu sentit crític en
els esdeveniments que determinen a les persones i les seves
oportunitats a la vida, d'una manera o d'una altra, en funció del
seu origen social.
Cinema
acció, centrat en un grup de joves delinqüents que el director,
tracta amb cura i delicadesa, per no marginar-los en escena, però
tampoc per mitificar-los, simplement mostrant-los, com a persones que
fan el que fan, moltes vegades sense plantejar-se perquè ho fan.
Pel·lícula
d'acció i entreteniment amb molta dignitat.
Per si alguna persona està interessada en el programa de projeccions als centres cívics: https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/ca/activitat/nove-pantalla-barcelona-nou-pellicules-i-onze-centres-civics
MARTINA opina.
D’aquest
film, ubicat en el temps de la Girona de 1978, només tinc algunes
consideracions àmplies. Començant, per valorar el gènere
cinematogràfic de suspens i vist que, penso que, en l’ecosistema
creatiu del nostre entorn, darrerament existeixen moltes propostes
interessants i entre elles, sense cap mena de dubte, estan les del
director d’aquesta obra. A més, afegir que per mi, gaudint dels
carrers i memòries d’un lloc concret, et condueix en un fluir
entre el teu propi imaginari d’aquell entorn i el que te’n
mostren, que omple de màgia l’experiència.
I
per continuar, afegir que crec que l'adaptació d’aquest text, del
gran escriptor Javier Cercas, permet observar un retrat d’una part
del món, de manera inquietant i sense jutjar cap de les persones que
en formen part. Dels detalls, se m’ha explicat, que la majoria del
relat està rodat a Manresa. Ja que el barri vell i els carrers de
Girona el dia d’avui, ja no et traslladaven en aquell moment i
contràriament, es va considerar que sí que ho feien els d’aquesta
altra ciutat.
Per
acabar, voldria assenyalar que personalment penso, que de la grisor
del que conclou, és a dir que la justícia no és igual per tothom i
que el destí està bastant escrit en funció del teu punt de
partida, puc dir que opino que tot i ser una sentència plena de
moral, en aquest cas crec que la vesteixen de molta poesia i sobretot
color. M’ha fet pensar, que malgrat algunes màximes difícils de
destruir, totes les persones que en són protagonistes, deixen molt
d’espai perquè sigui la mateixa audiència qui pugui decidir molta
part de com vol que siguin. I aquest joc, per mi, és extremadament
necessari en els ingredients d’una peça ben compensada i que
permet construir una visió crítica amb una opinió pròpia de cada
cosa.
