UN
RELAT TEIXIT PER LES CRESCUDES DEL RIU SEGURA AL LLEVANT, ON EL
REALISME SOCIAL CONVIU AMB EL MITOLÒGIC I QUE PARLA DE DONES, DE
POBLES I DE FALTA D'HORITZONS.
Escrit per L.P. en una entrevista a la directora, a Fotogrames de novembre de 2022.
Guió, Philippe Azoury, Elena López Riera.
España, Suissa, França, 2020.
Duració, 104 minuts.
SINOPSI
És
l'estiu, i Ana viu amb la seva mare i la seva àvia, en un entorn del
qual vol fugir perquè intueix que no li pot oferir massa coses.
Mentrestant va escoltant històries de mites relacionats amb l'aigua
del riu.
 |
| La directora Elena López Riera. |
UNA RELACIÓ PARTICULAR de la DIRECTORA amb l'AIGUA
A
la meva terra tenim una relació molt singular amb ella, perquè
sovint hi ha inundacions terribles que ho arrasen tot. Jo recordo la
de 1987, quan era una nena i la de 2019, que apareix al film. Tothom
allà, ha perdut a algú o alguna cosa a les riades: la casa, el
cotxe, els animals, la collita... L'aigua està molt unida a la por.
Paraules
d'Elena López Riera, en la seva entrevista per Fotogrames, novembre
de 2022. Escrit per L.P.
NÚRIA
opina.
Un
primer llarg d'una directora àmpliament consolidada per mitjà dels
seus curts.
Forma
part d'aquest planter d'excel·lents directores que tenim que, saben
copsar l'essència d'un entorn i narrar qualsevol història amb una
bellesa tan sincera i propera que resulta difícil no sucumbir al seu
encís... així tenim a Carla Simó, Pilar Palomero i d'altres que
potser em deixo i que van fent camí...
Una
bella història de tres generacions de dones que conviuen en un
entorn, on es transpira una certa hostilitat cap a unes dones lliures
i independents que, tenen les seves creences i mitologia que les
arrelen i lliguen al seu entorn, sense empresonar-les.
Una
història que transita sense obstacles per tres substrats diferents:
el de la història del primer amor d'una adolescent, el mitològic
lligat l'entorn del riu i de l'aigua i el dels esdeveniments reals
lligat a l'aigua i al riu que, de tant en tant, surt de mare i
provoca tràgiques riuades. Una tragèdia lligada als esdeveniments
meteorològics i a la fúria de l'aigua d'un riu i d'un poble que viu
amb por històricament.
Un
film on tothom podrà gaudir-lo a diferents nivells.
MARTINA opina.
Hi
ha vegades que tens una recomanació, per part d'alguna persona a qui
aprecies i vas a veure aquella opció, amb dos filtres. Per una
banda, el teu i per l'altre, el que vol saber per què li ha semblat
tot allò que et va fer la recomanació. I en aquest cas, havent-se
donat això que deia, he tingut ocasió de viure aquestes dues coses
en una mateixa experiència.
En
tot cas, d'entrada, estava disposada que a mi també, m'emocionés
aquesta història i crec que puc dir que va passar bastant.
Pel
meu gust, es tracta d'un relat que enfoca una narració des d'una
perspectiva pròpia, original i que t'aporta una visió crítica dels
entorns tancats. Et sap conduir molt suau allà on vol i en
conseqüència, sense que te'n puguis adonar, els personatges
d'exageració i carregats de perjudicis per ser qui són, només
te'ls pots mirar afectuosament.
M'ha
semblat una obra molt completa, profunda i m'ha deixat moltes
escletxes on voler furgar més. Potser el seu major valor, per mi, és
la capacitat de convertir una història en un marc temporal concret,
en també una metàfora de la relació amb el territori i l'entorn
social, que segons com, sempre pot ser motiu d'ofec.
Crec
que el talent de la seva autora és evident i per ser-ne una primera
peça d'art, només puc esperar amb moltes ganes, que pugui continuar
creant i així poder veure la seva següent història.
Més informacions al Filmaffinity:
Entrevista amb la directora:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada