EL
FILM ES CONVERTEIX EN UNA SIMFONIA D'IMATGES QUE PALPITEN QUE, ENS
CONDUEIXEN DEL DOLOR A L'ESPERANÇA, DE LA FRUSTRACIÓ A LA CATARSI,
DEL PARTICULAR A L'UNIVERSAL PER PARLAR DE LA POR AMB TOTES LES SEVES
FORMES.
Beatriz
Matínez, en la seva crítica a Fotogrames, octubre de 2022.
Guió, Fran Araújo, Imma Campo i Isaki Lacuesta, segons el llibre autobiogràfic, Paz, amor y death metal de Ramón González.
España,
França 2022.
Duració,
120 minuts
SINOPSI
Ramon
i Céline són una parella de joves que són a la sala Bataclan de
París la nit del 13 de novembre de 2015. Durant l'assalt dels
terroristes, cadascun d'ells salva la seva vida perquè aconsegueixen
refugiar-se en un camerino. Quan surten ja no són els mateixos i les
seves vides han canviat i ells potser encara no ho saben. Adaptació
del llibre ”Paz, amor y Death metal” escrit per Ramon Gonzàlez,
un dels supervivents, amb algunes variacions.
Tret
de Filmaffinity, més o menys.
ELS FETS
La nit de tretze de novembre de 2015, París va patir un seguit d'atemptats on van haver-hi 130 morts, trets en bars i restaura, explosions al costat de Stade de France i una massacre a l'interior de la sal Bataclan, on cents de fans gaudien de la música de la banda Eagles of Death. Un d'aquest era l'espanyol Ramón González que hi va anar amb la seva novia Mariana (que la ficció converteix en Céline i una altra parella amiga. En aquest quatre està dedicat aquest film, inspirat en el llibre que González va publicar sobre la seva experiència, Paz, amor y death metal.
Tret de l'entrevista feta per Àlex Montoya, a Isaki Lacuesta, per Fotogrames, octubre de 2022.
 |
| Isa Campo i Isaki Lacuesta |
NÚRIA
opina
Una
molt bona pel·lícula, ja que explica amb molta destresa, com uns
fets traumàtics que els protagonistes viuen, s'imprimeixen en forma
de records de manera diferent i singular en cadascun d'ells i com
aquesta particularitat, converteix aquesta vivència amb quelcom
incompatible de ser compartit sense conflicte. I també, com el
record ens permet construir, reconstruir i fer-nos reaccionar per tal
de tirar endavant unes vides, que mai podran ser com abans. Tota
aquesta construcció argumental ens pot portar a una reflexió més
general, sobre les repercussions d'aquest tipus de terrorisme tenen
en nostre l'imaginari col·lectiu, ja que, l'ona expansiva i
l'atmosfera que aquesta crea ens acaba afectant d'alguna manera o
altra, a tots.
Una
obra mestra, per gaudir d'una narració que no té res d'agradable,
valgui l'oxímoron.
MARTINA
opina.
Aquesta
peça, cruenta i dolorosa, et recorda una realitat del món que queda
molt a prop. Parla dels fets, que van passar a la nit del 13 de
novembre de 2015, a la sala Bataclan de París.
Indubtablement
és una aposta tremenda, la que adapta la novel·la escrita sobre la
vivència per part d’una víctima d’aquell episodi de violència
i donant veu a un individu qui va ser al lloc dels fets aquella data.
Pel que sé de l'obra literària, parla majoritàriament de la nit
que va passar allò, contràriament aquesta pel·lícula, camina en
un relat de què va passar a aquella persona, en Ramón, després
dels fets i havent de tornar endarrere per guarir-se'n. Recuperant
així la història darrere del trauma, reconstruint una memòria i
havent-la de confrontar amb la de les persones del seu entorn. Altres
a qui els hi va succeir allò mateix, però de manera força
diferent, a la de les pròpies vivències.
Amb
la seva parella, procuren guarir un trauma, exposats al conflicte de
sentir enormes diferències en cada una de les seves realitats i amb
necessitats tant divergents que ocasionen tensions evidents. La
persona espectadora, crec que no pot evitar trobar, en totes dues
maneres, molt de significat i emfatitzant amb ambdues per igual.
Reconec
que l'experiència, personalment, la vaig viure de forma amargant.
Fins i tot repulsiva. De fet, la quantitat de violència que acumulen
el seguit d'imatges, em va ocasionar un rebuig enorme i aquella nit
no vaig poder descansar ni una mica. És més, confesso que confosa,
d’entrada ho vaig ubicar en alguns clixés de construcció del
gènere, la classe i fins i tot de la perspectiva en com abordar el
conflicte des d'una òptica cultural. Però amb els dies, crec que he
aconseguit anar-ho col·locant, en un altre ordre dels fets i
agraeixo haver compartit aquesta experiència.
Una mica més d'informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada