NO
COSTAVA IMAGINAR COM SERIA UNA PRIMERA PEL·LÍCULA DE JUAN DIEGO
BOTTO: HONESTA, FRONTAL, DIRIGINT LA MIRADA SOBRE COSES QUE LES
PEL·LÍCULES QUE MIREM DIA A DIA NO EXPLIQUEN, NO ÉS PER RES QUE EL
NOSTRE HOME ÉS, EN EL SEU OFICI I EN LA VIDA, ALGÚ QUE MAI S'HA
CALLAT DAVANT DE LES INJUSTÍCIES.
De
la crítica de Mirito Torreiro, per Fotogrames, octubre de 2022.
Guió,
Juan Diego Botto i Olga Rodríguez
España,
2022
Duració,
105 minuts.
SINOPSI
El
compte endarrere de tres personatges amb històries encreuades, que
tracten de no enfonsar-se i sobreviure a unes 24 hores claus que
poden canviar els cursos de les seves vides.
El
film explora l'efecte que una situació d'estrès personal i com
l'afecte econòmic té sobre la vida i les relacions i com l'afecte i
la solidaritat poden ser un impuls per tirar endavant.
 |
| El director novell i actor, Juan Diego Botto. |
QUE DIU EL DIRECTOR SOBRE EL FILM
Creia
que això funcionaria en la mesura que, l'espectador pensés que
estava veient un tros de vida, com si sortís a la finestra com si
espies un fragment de la realitat.(...) Hi ha una reflexió, perquè
totes les decisions d'estil encaixessin el fons de la història amb
la manera d'explicar-la.
Paraules
de Juan Diego Botto, dites a l'entrevista de Fotogrames, octubre de
2022, feta per Laura Pérez.
NÚRIA opina
Una
pel·lícula com aquesta mereix un respecte i una bona crítica.
Encara
que jo trobo moltes coses amb què, la podria criticar, crec que
seria una injustícia fer-ho, des de la meva posició de privilegiada
espectadora, asseguda a la meva butaca del cinema o al sofà de casa,
tant es val.
Després
d'haver llegit l'entrevista que la Laura Pérez li fa al director,
Juan Diego Botto, des de Fotogrames, només agraïment, admiració i
respecte per gent que es dedica a fer pel·lícules com aquesta que
parlen d'allò que passa al nostre entorn i que la majoria de
vegades, no tenim ganes de visualitzar o que algú ho visualitzi per
mostrar-ho i menys encara, en el nostre apreciat temps
d'entreteniment.
Una
pel·lícula amb una història poc complaent, però necessària.
Espero també que tingui llarga vida, en circuits educatius i
reflexius.
Cal
anar-la a veure i si es vol, criticar-la i fer quota.
MARTINA opina
Per
mi, el més destacable d’aquesta obra, és com mitjançant un
repartiment de luxe, facilita “ipso facto” que els personatges
siguin complets, profunds i plens de realitat. La construcció de la
trama, mitjançant històries que venen derivades d’aquestes
persones que hi intervenen, esdevé amb diferents capes i jugant amb
una figura de la qui sabem més que de les altres.
Potser, amb
aquesta original manera de crear una pantalla entre uns i altres,
s'aconsegueix una barrera molt més clara del que està en el focus i
també del que s'està explicant. Reconec,
que d’entrada vaig sentir-me molt incòmode, i tot i que imagino
que forma part del que les persones espectadores hauríem de saber
que ens trobarem, no m'ho esperava. Diria que és perquè et fas
conscient immediatament, del fet que el relat, només són 2 de les
400 històries de desnonaments, que passen al nostre país
diàriament.
Potser, tenia al cap alguna cosa que em va condicionar o senzillament la
realitat que explica confesso que em va increpar i arribar a les
entranyes. Tot i pensar prèviament que, era conscient del que anàvem
a veure.
Esdevé
de forma simple, mitjançant el retrat dels homes més o menys en
condicions econòmiques estables mirant a terra, les dones com a
víctimes de misèries múltiples per haver de destinar més temps
que, la resta a la cura no remunerada dels altres i el sistema que,
no procura de cap manera per posar límits i socialitzar els recursos
adequadament, per filtrar uns mínims a totes les persones que som
part de la humanitat.
Potser,
podria semblar un pamflet, però sense dubte planteja reptes i
horitzons entorn de problemàtiques col·lectives. Realitats, que
sembla mentida, que esdevinguin com són. Espero que havent-les
portat al cinema, serveixi perquè a la llarga, quan hagím superat
aquesta salvatjada permesa, parlem civilitzadament d’allò que
abans deixàvem fer impunement.
APUNTS SOBRE EL TREBALL DELS ACTORS
En
aquest film, sobretot destaca els impressionants treballs actorals
que aconsegueix el neodirector, que salva el film de qualsevol
crítica amarga: allò que fan aquí Tosar i Cruz és senzillament
enlluernador i commovedor, ell en el seu rol d'atribolat picaplets
conscienciat i ella, una reposadora de supermercat en lluita per la
seva casa, algú aliè a qualsevol idea de glamur.
Escrit
per Mirito Torreiro en la seva crítica a Fotogrames, octubre de
2022.
De
què més orgullós em sento és del treball dels actors. Sentia una
gran responsabilitat, ja que, companys amb un enorme talent havien
confiat que jo podia dirigir-los. Estant tots molt bé i això
m'agrada. (...) En les escenes de les assemblees dels afectats per la
hipoteca, apareixen les persones reals amb les quals he passat anys
reunint-me per documentar-me.
Paraules
de Juan Diego Botto i publicades a Fotogrames, octubre de 2022.
Crítiques, fitxa completa i altres informacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada