dissabte, 15 d’octubre de 2022

EN LOS MÁRGENES. Director, Joan Diego Botto.

NO COSTAVA IMAGINAR COM SERIA UNA PRIMERA PEL·LÍCULA DE JUAN DIEGO BOTTO: HONESTA, FRONTAL, DIRIGINT LA MIRADA SOBRE COSES QUE LES PEL·LÍCULES QUE MIREM DIA A DIA NO EXPLIQUEN, NO ÉS PER RES QUE EL NOSTRE HOME ÉS, EN EL SEU OFICI I EN LA VIDA, ALGÚ QUE MAI S'HA CALLAT DAVANT DE LES INJUSTÍCIES.
De la crítica de Mirito Torreiro, per Fotogrames, octubre de 2022.

Director, Juan Diego Botto
Guió, Juan Diego Botto i Olga Rodríguez
España, 2022
Duració, 105 minuts.

SINOPSI

El compte endarrere de tres personatges amb històries encreuades, que tracten de no enfonsar-se i sobreviure a unes 24 hores claus que poden canviar els cursos de les seves vides.
El film explora l'efecte que una situació d'estrès personal i com l'afecte econòmic té sobre la vida i les relacions i com l'afecte i la solidaritat poden ser un impuls per tirar endavant.
El director novell i actor, Juan Diego Botto.

QUE DIU EL DIRECTOR SOBRE EL FILM
Creia que això funcionaria en la mesura que, l'espectador pensés que estava veient un tros de vida, com si sortís a la finestra com si espies un fragment de la realitat.(...) Hi ha una reflexió, perquè totes les decisions d'estil encaixessin el fons de la història amb la manera d'explicar-la.
Paraules de Juan Diego Botto, dites a l'entrevista de Fotogrames, octubre de 2022, feta per Laura Pérez.

NÚRIA opina

Una pel·lícula com aquesta mereix un respecte i una bona crítica.
Encara que jo trobo moltes coses amb què, la podria criticar, crec que seria una injustícia fer-ho, des de la meva posició de privilegiada espectadora, asseguda a la meva butaca del cinema o al sofà de casa, tant es val.
Després d'haver llegit l'entrevista que la Laura Pérez li fa al director, Juan Diego Botto, des de Fotogrames, només agraïment, admiració i respecte per gent que es dedica a fer pel·lícules com aquesta que parlen d'allò que passa al nostre entorn i que la majoria de vegades, no tenim ganes de visualitzar o que algú ho visualitzi per mostrar-ho i menys encara, en el nostre apreciat temps d'entreteniment.
Una pel·lícula amb una història poc complaent, però necessària. Espero també que tingui llarga vida, en circuits educatius i reflexius.
Cal anar-la a veure i si es vol, criticar-la i fer quota. 

MARTINA opina

Per mi, el més destacable d’aquesta obra, és com mitjançant un repartiment de luxe, facilita “ipso facto” que els personatges siguin complets, profunds i plens de realitat. La construcció de la trama, mitjançant històries que venen derivades d’aquestes persones que hi intervenen, esdevé amb diferents capes i jugant amb una figura de la qui sabem més que de les altres. 
Potser, amb aquesta original manera de crear una pantalla entre uns i altres, s'aconsegueix una barrera molt més clara del que està en el focus i també del que s'està explicant. Reconec, que d’entrada vaig sentir-me molt incòmode, i tot i que imagino que forma part del que les persones espectadores hauríem de saber que ens trobarem, no m'ho esperava. Diria que és perquè et fas conscient immediatament, del fet que el relat, només són 2 de les 400 històries de desnonaments, que passen al nostre país diàriament.
Potser, tenia al cap alguna cosa que em va condicionar o senzillament la realitat que explica confesso que em va increpar i arribar a les entranyes. Tot i pensar prèviament que, era conscient del que anàvem a veure.
Esdevé de forma simple, mitjançant el retrat dels homes més o menys en condicions econòmiques estables mirant a terra, les dones com a víctimes de misèries múltiples per haver de destinar més temps que, la resta a la cura no remunerada dels altres i el sistema que, no procura de cap manera per posar límits i socialitzar els recursos adequadament, per filtrar uns mínims a totes les persones que som part de la humanitat.
Potser, podria semblar un pamflet, però sense dubte planteja reptes i horitzons entorn de problemàtiques col·lectives. Realitats, que sembla mentida, que esdevinguin com són. Espero que havent-les portat al cinema, serveixi perquè a la llarga, quan hagím superat aquesta salvatjada permesa, parlem civilitzadament d’allò que abans deixàvem fer impunement.

APUNTS SOBRE EL TREBALL DELS ACTORS

En aquest film, sobretot destaca els impressionants treballs actorals que aconsegueix el neodirector, que salva el film de qualsevol crítica amarga: allò que fan aquí Tosar i Cruz és senzillament enlluernador i commovedor, ell en el seu rol d'atribolat picaplets conscienciat i ella, una reposadora de supermercat en lluita per la seva casa, algú aliè a qualsevol idea de glamur.
Escrit per Mirito Torreiro en la seva crítica a Fotogrames, octubre de 2022.
De què més orgullós em sento és del treball dels actors. Sentia una gran responsabilitat, ja que, companys amb un enorme talent havien confiat que jo podia dirigir-los. Estant tots molt bé i això m'agrada. (...) En les escenes de les assemblees dels afectats per la hipoteca, apareixen les persones reals amb les quals he passat anys reunint-me per documentar-me.
Paraules de Juan Diego Botto i publicades a Fotogrames, octubre de 2022.

Crítiques, fitxa completa i altres informacions:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada