AMB UN ESTIL DEPURAT, CURA EN LA CONSTRUCCIÓ DE PERSONANTGES I ABSOLUTA FIDELITAT AL MANTRA DE L'ENTRETENIMENT.
Àlex
Montoya, per Fotogrames, octubre de 2022.
España,
2022.
Duració,
125 minuts.
DE QUÈ VA?
Un
jove comptable s'enfronta a una pena desproporcionada per un petit
desfalc. Amb altres presos lluitarà per la justícia i l'amnistia.
Fotogrames,
setembre de 2022.
 |
| El director, Alberto Rodríguez |
Paraules
del director, recollides en l'entrevista feta i escrita per Laura
Pérez a Fotogrames, setembre 2022.
EL
DIRECTOR DIU
Em
va interessar la paradoxa de veure la Transició des de l'últim lloc
on va arribar que, van ser les presons. Allà hi havia gent jutjada
per les lleis de la dictadura que van continuar a la presó durant la
democràcia i em va atrapar veure com ells van entomar aquesta enorme
injustícia. És una pel·lícula sobre la COPEL (Coordinadora de
Presos en Lucha) i, sobretot sobre la justícia social.
Entrevista
al director, feta i escrita per Laura Pérez a Fotogrames, setembre
2022.
NÚRIA
opina.
Una
pel·lícula d'entreteniment ben feta i amb la que fa memòria d'uns
esdeveniments històrics que van passar a les presons espanyoles, i
dels que pràcticament ningú recorda.
El
director Alberto Rodriguez, fa un cinema d'entreteniment ben teixit,
situat a diferents llocs d'España i en diferents èpoques, sobretot
li agrada fer un repàs de l'España postfranquista.
El
podríem situar dins el cinema d'acció o triler, amb una temàtica
politicosocial de fons que ens ajuda a fer una incursió a altres
realitats que, altrament desconeixeríem.
Aquest
tipus de cinema que aquest director ha anat definint, crec que és
molt necessari i situa al cinema d'entreteniment i acció en un
territori de ficció històrica, sense ànim historicista ni acadèmic
molt lloable.
Amb
aquesta pel·lícula el director fa un pas més, amb el dibuix sense
judicis que fa dels protagonistes principals i secundaris, unes
persones amb les seves històries, les seves parts fosques i clares,
les seves il·lusions, com qualsevol altra persona del carrer.
Molt
recomanable.
MARTINA opina
Aquesta
obra té moltes capes i per començar et trasllada a la presó Model
de Barcelona, a principis de l'any 77 en plena transició democràtica
i quan els presos comuns es van unir per reclamar l'amnistia, després
que moltes persones haurien pogut sortir d'aquell calvari, a causa de
l'alliberament per llei dels presos polítics. Concretament, explica
el cas d'un jove comptable, de classe humil i que la seva vida havia
esdevingut l'espera per un judici, que probablement únicament
serviria, per consolidar la seva desgràcia.
El
que més m'ha seduït, és la senzillesa amb la qual mitjançant una
història determinada, detalla molts conceptes abstractes.
Concretament, qüestions que tenen a veure amb els instruments que
han significat la suposada evolució històrica, de tota la trama
administrativa que vesteix l'estat de dret. Fent des del meu punt de
vista, d'aquesta peça, un instrument necessari per poder
disseccionar una mica millor, tot el procés d'alliberament, d'un
país que va viure una de les dictadures més eternes del seu
l'entorn.
A
més, els personatges construïts per succeir en la trama, són
complexes i donen molt de si. No només són d'una manera, sinó que
en la seva persona, tant hi ha llum com zones fosques. Això, per mi,
els fa absolutament humans i comprensibles. A més, també parla
mitjançant l'evolució d'unes persones que viuen sense un horitzó,
del significat de la institució penitenciària, plantejant la
necessitat de revisió integral d'aquest element de contenció que la
humanitat hem construït.
Crec
que passa gaudint, sobretot per les interpretacions dels artistes i
amb tot, facilitant l'entesa d'un llenguatge estrident i que aporta
moltes frases demolidores com per exemple "Este, es un país
para los hijos de los dueños, nada va a cambiar".
COM
S'HA DOCUMENTAT EL FILM
Hem
passat molt temps a l'hemeroteca. Els diaris de l'època van recollir
moltes notícies sobre totes aquestes revoltes de les presons, però
malgrat tot, és un tema que s'ha oblidat completament. També hem
entrevistat a alguns presos implicats i a dos membres dels Joglars,
que en aquells moments estaven a la presó. Els llibres van completar
la tasca, vàrem llegir, Vigilar y castigar, M. Foucault, per
entendre que són i signifiquen les presons en la nostra societat.
Paraules
del director, recollides en l'entrevista feta i escrita per Laura
Pérez a Fotogrames, setembre 2022
FILMOGRAFIA del DIRECTOR:
Entrades d'aquest blog que parlen dels seus films:
- 2016, "El hombre de las mil caras"
- 2014, "La isla mínima"
Fitxa completa:
ENTREVISTES amb Alberto Rodríguez:
Dias de Cine,
Moobys, entrevista amb el director y guionista,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada