Aquí trobareu informació:
dimecres, 13 de maig del 2026
UN POETA. Director, Simón Mesa Soto.
EL
DIRECTOR COLOMBIÀ SIMÓN MESA SOTO HA TRIOMFAT EN FESTIVALS AMB LA
SEVA TRAGICOMÈDIA SOBRE UN HOME PATÈTIC QUE ES CONSIDERA UN GRAN
ARTISTA MALGRAT TOT EL CONTRADIGUI. UNA FAULA LLETGISTA
PROTAGONITZADA PER UN ANTIHEROI, UBEIMAR RIOS, UN ACTOR NO
PROFESSIONAL QUE FA DEL FRACÀS UN ESPECTACLE HILARANT.
Escrit
tret de Fotogrames, març de 2026.
RECONCILIA
A L'ESPECTADOR AMB LA QUALITAT XAMÀNICA DE L'ART I DE REBOT AMB
L'EQUÍVOCA NATURALESA DE L'ÉSSER HUMÀ.
Escrit
per Pablo Vázquez, per Fotogrames, març de 2026.
EN
UN PAÍS ON NOMÉS PODEM ACCEDIR A L'ART, -DIGUES POESIA, DIGUES
CINEMA-, MOLT POQUES PERSONES, QUI EXPLICA LES HISTÒRIES DELS
ALTRES?, QUI OSTENTA LA LEGITIMITAT DE LA MIRADA.
Caimán
Cdc. Marc de 2026
Guió, Simón Mesa Soto
Colòmbia,
Alemanya, Suècia, 2025
Duració,
123 minuts.
SINOPSI
Òscar
és un poeta fracassat que no vol renunciar a la seva vocació.
Envellit i alcoholitzat, troba entre els seus alumnes, una noia
Yurlady que vol convertir en la seva deixebla.
Escrit
tret de Fotogrames, març de 2026.
 |
| El director, Simón Mesa Soto |
NÚRIA
opina
Estrany
film i estranya història que, potser et desagrada, com és el meu
cas, però enceta moltes preguntes per reflexionar i és una proposta
original i creativa.
Hi
ha persones que els ha agradat molt.
Vaga
la pena veure-la.
MARTINA
opina
Agraïda
que el cinema remogui les banderes d'allò que creiem, crec que amb
aquesta proposta simplement hem transitat per aquesta història fosca
i decadent, tota l'estona a l'espera que en alguna instància
arribéssim al diàleg que no ha succeït. Francament, esperava que
el relat digués, ens ensenyés la raó del qui l'explica. Declaro
però, que aquesta part a mi no m'ha significat, el silenci en aquest
sentit m'ha semblat absolut.
Pel
meu gust és una història dura, cansada, que almenys s'endú als
personatges cap a altres destins. Passa, però per un fons que no
s'explica, almenys a mi no m'ho justifica prou.
En
resum, reflexionant, em sembla que no he entès el paral·lelisme
entre la poesia, com a motor d'una persona, amb la cancel·lació
morbosa de la mateixa sucumbida en l'alcoholisme descontrolat.
Fitxa completa i altres informacions:
Una opinio que podem compartir:
Entrevista ampliada de Caimàn CdC:
Entrevista amb el director i el protagonista principal:
dimarts, 21 d’abril del 2026
EL ÚLTIMO VIKINGO. Director, Anders Thomas Jensen.
SEGONS ARISTÒTIL, EL CARÀCTER DRAMÀTIC HA DE REPRESENTAR, ENTRE ALTRES QUALITATS, UNA LÒGICA COHERENT, DE MANERA TAL QUE, UN PERSONATGE PODRÀ COMPORTAR-SE DE MANERA INCONSEQÜENT, SEMPRE QUE LES SEVES ACCIONS SIGUIN CONSEQÜENTMENT INCONSEQÜENTS.
Escrit
per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març
2026.
L'ORIGINALITAT
DE JENSEM RAU EN LA SEVA HABILITAT DE COMBINAR GÈNERES I TONS, A
PRIORI, INCOMPATIBLES AMB UNA ORGANICITAT DIGNA D'ELOGI.
Escrit
per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març
2026.ENCARA
QUE ELS PERSONATGES ENS SEMBLIN MOLT ABSURDS, EN LES SEVES
MOTIVACIONS, NO SÓN RES MÉS QUE, UNA ORIGINAL MANERA DE PLASMAR EL
CAMÍ QUE SEGUEIX CADASCÚ A L'HORA D'AFRONTAR LES DIFICULTATS,
JUGANT EL TÍPIC DILEMA, ESBRINAR QUI ESTÀ MÉS BOIG EN EL MANICOMI
QUE ÉS LA VIDA.
Escrit
per Fran Chico en la seva crítica per Fotogrames, març de 2026.
Dinamarca,
Suècia, 2025
Duració,
116 minuts
SINOPSI
Anker,
un exconvicte, busca els diners que va robar fa deu anys, abans
d'entrar a la presó. Manfred, germà d'Anker i amb un desdoblament
de personalitat, és l'únic que sap on són els diners.
L'ACTOR DANÈS MADS MIKKELSEN POSA A PROVA LA SEVA VERSATILITAT EN EL ÚLTIMO VIKINGO, UN CÒCTEL DE TRILER I SÀTIRA NEGRA, CARREGAT DE VIOLÈNCIA, COR, I INCORRECCIÓ.
Escrit
per Manu Yañez, Festival de Venècia, per Fotogrames, març de 2026.
 |
| El director, Anders Thomas Jensen |
NÚRIA opina
Aquesta
és d'aquelles pel·lícules que el record et va reconciliant amb
ella i cada vegada li vas veient més encerts i qualitats. Això és
just allò que m'ha passat.
Les
imatges estan prenyades de violència evident i a vegades explicita,
però aquest no és el tema del film. Podríem pensar que, vol
mostrar una realitat que a vegades en si mateixa és violenta, però
que aquesta de cap manera vol tapar una altra realitat que queda
soterrada i que cal anar fent surar a la superfície, que és molt
més complexe i complicada i que hi ha per sota i que no veiem, ja
que, quedem tan col·lapsades per aquesta, que ja no la podem, ni
volem veure-la.
Un
film amb moltes capes i molts registres que barrejats poden
confondre'ns, però amb un valor i un qüestionament darrere
interessant i important.
Només
pels que tenen bon sentit de l'humor i poden passar de les evidències
per anar a furgar, per desvetllar altres coses.
MARTINA
opina
El caminar d'aquest film
crec que és pura fantasia, cada personatge es pot estirar, totes les
històries paral·leles són úniques. Em sembla molt brillant, com
et distreus amb cada detall, el destí arriba, quan després de tot
és només una cosa més.
Em passa que amb el
nòrdic, suposo que per distància cultural i falta de comprensió
del seu codi de sàtira, és que tot sovint em dol la seva acidesa
trista. Però aquesta història diria que trenca amb tot, ha començat
que em semblava previsible, amb delicadesa, et fa anar en la
profunditat absoluta, tant rius com plores.
Segur que no és per
tothom, hi ha escenes molt radicals, tot i això, crec que qui vulgui
gaudir d'una adaptació brutalista d'una fabula infantil, aquesta és
una proposta original i molt encertada en el temps que corren.
Fitxa completa i més informacions: https://www.filmaffinity.com/es/film295464.html
dimarts, 14 d’abril del 2026
AMARGA NAVIDAD. Director, Pedro Almodóvar.
EXPLORA
LA FRONTERA POROSA ENTRE LA CREACIÓ I LA VIDA I ES PLANTEJA UN DUBTE
ÈTIC FONAMENTAL: TINC DRET A FER SERVIR EL DOLOR DELS ALTRES PER
ESCRIURE LES MEVES HISTÒRIES?
Escrit
per Laura Pérez en la seva crítica a Fotogrames, març de 2026.
ALMODÓVAR
S'ENTREGA A AUTOFICCIÓ EN UNA REFINADA I INOBLIDABLE PEL·LÍCULA
SOBRE LA MORAL DELS AUTORS(...)COMPTE AMB UNA ESTRUCTURA PRODIGIOSA I
ORIGINAL(...)UN IMMENS JOC METACINEMATOGRÀFIC.
Dit
per Pepa Blanes, Cadena Ser, abril de 2026.
HE
GAUDIT MOLT RETRATANT AL DIRECTOR COM UN NEN MALCRIAT, EN EL QUE SE
LI PERMET TOT PER LA CREACIÓ.
Paraules
de Pedro Almodóvar, recollides en una entrevista per Juan Silvestre
a Fotogrames, març de 2026.
Guió, Pedro Almodovar
España,
2026.
Duració,
111minuts.
SINOPSI
Elsa
és una directora de publicitat que la seva mare mor durant un pont
del mes de desembre. Troba refugi en la feina, però això no és res
més que una fugida cap endavant. Treballa sense parar i no fa el
dol. Fins que una crisi d'ansietat l'obliga a parar i imposar-se un
descans. Viatge a Lanzarote amb una amiga seva. Narra la història
d'aquests tres personatges i alguns altres i paral·lelament a la
dels guionista i director de cine Raúl Duran.
Versió
resumida del full informatiu del Verdi.
 |
| El director, Pedro Almodóvar |
NÚRIA opina
A
parer meu, un film molt ben brodat, en la filmografia d'un director
de qui soc una fan des dels seus inicis- no hi ha cap film seu que no
hagi vist- uns m'han agradat més i altres menys, però en tots hi
trobo qualitats. El seu darrer film abans d'aquest, La habitación de
al lado”, em va agradar, però, potser és un film massa depurat i
fred i excessivament esteticista. Això ho he pensat, després de
comparar-lo amb aquest últim.
Aquest,
però, no té res a veure, és una pel·lícula fresca, rescata la
seva ironia que s'aplica a ell mateix com a creador i director, cosa
que és d'agrair i que demostra la seva maduresa com a director i
com a persona.
L'eix
vertebrador de la història no té res d'original- director que
escriu un guió i mentre se submergeix en a seva història i li va
donant voltes, a la seva vida van passant coses que li donen idees,
però la història que escriu s'independitza i crea la seva pròpia
realitat en la vida del que escriu i en la ficció que aquest està
creant.
Reflexió
sobre el metallenguatge creatiu que agafa la seva dinàmica pròpia.
La
manera en què Almodóvar ha vertebrat la vida i ficció per afrontar
els canvis que la mateixa creativitat imposa és original i
intel·ligent. La forma com ell ha sabut narrar-ho, és on rau la
seva mestria.
MARTINA opina
El
caràcter únic de les peces d’art d’aquest director, fa que
històries aparentment banals i amb temes elementals siguin amples,
lluminoses i sobretot profundes. Tot amb molt d’humor. M’adono
cada vegada que no puc fer cap comentari més enllà d’elogiar el
talent d’aquest senyor, confesso que en soc una fervent admiradora.
Aquí
amb un repartiment, com sempre, aparentment només ple de bellesa
parla de la ficció, de l’amor i que es nodreix la creació. Crec
que un cop més admet que simplement parla d’ell, de la seva
preocupació com a artista reconegut que té moltes probabilitats de
ja haver fet la seva gran obra mestra, d’un individu que transita
per aquest altre episodi de fer les coses bé, destacant però sense
poder concebre cap cosa excepcional.
Em
diverteix totes les referències amb les quals juga, l’enginy per
fer broma dels clixés, de com parla amb clau d’humor de la gent de
la cultura espanyola. És evident que treballa amb equips amb molt de
talent, tot i més està més que cuidat. Un cop més hem gaudit del
qui sap fer semblar simple, una història connectada del tot amb la
complexitat dels éssers pensants.
Fitxa completa i altres informacions:
Entrevista amb el director, Pepa Blanes de la SER:
dilluns, 13 d’abril del 2026
À PIED D'OEUVRE. Directora Valerie Donzelli.
VALÉRIE DONZELLI "DECLARACIÓ de GUERRA" REFLEXIONA SOBRE L'UBERITZACIÓ DEL TREBALL, EN UN MÓN ON EL VALOR DE LA PERSONA ESTÀ CADA COP MÉS LLIGAT A LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR DINERS.
Tret de programa de D'A.
França,2025
Duració, 90 minuts.
MILLOR GUIÓ del FESTIVAL de VENÈCIA, 2025.
SINOPSI
Un fotograf consolidat ho deixa tot per dedicar-se a la seva veritable vocació l'escriptura. Incapaç però de guanyar-se la vida, es veu obligat a fer feines precraries per sobreviure.
Programa del D'A Barcelona, 2026.
NÚRIA opina
(En construcció)
MARTINA opina
Anar al d'A sempre és una bona opció, a més val la pena l'ambient, ja s'olora primavera a la ciutat. La tria de la Núria d'enguany, crec a més que ha estat ben encertada.
En particular aquesta proposta es tracta d'una adaptació de l'autobiografia homònima de Franck Courtès, considerat un dels millors llibres de la temporada literària del 2023.
El relat, lleuger, t'atrapa de seguida. Senzillament, camina ensenyant la vida d'un home dinàmic, que deixa una carrera exitosa en la fotografia, per poder dedicar-se al que desitja. Per escriure ha de ser autosuficient, lluny dels dos fills ja grans i de la dona de qui s'ha separat amb qui manté contacte, fa tota mena de treballs precaris que troba mitjançant una plataforma que el posa en contacte amb persones que ofereixen feines domèstiques.
El personatge evoluciona sense focs artificials, però pel meu gust amb art, capbussant-se en situacions particulars content. Crec que mantens l'interès naturalment, ja que tot que la història és clarament inversa, el desig que l’ocupava a ell, t'envaeix magistralment. Fent-he participar, d'alguna manera, en allò que d'entrada era només seu.
Més informacions:
dimarts, 24 de març del 2026
EL MAGO DEL KREMLIN. Director, Oliver Assayas.
OLIVER
ASSAYAS, AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'ESCRIPTOR EMMANUEL CARRERE, DONA
FORMA CINEMATOGRÀFICA A UNA DIFÍCIL NOVEL·LA-ASSAIG, EL SEU
OBJECTIU ÉS MOSTRAR LES ESTRATÈGIES DEL PODER D'UNA RÚSSIA QUE VA
RETORNAR EL PODER CENTRAL A L'ESTAT PER SOBRE DEL PODER DEL CAPITAL.
Escrit
per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.
CAL
DESTACAR L'HABILITAT QUE TÉ ASSAYAS PER DISSECCIONAR LES ZONES DE
PENOMBRA DEL CONTEMPORANI(...)POSA EL SEU INTERÈS PER LA MEMÒRIA
POLÍTICA AL SERVEI D'UNA CRÒNICA INCISIVA SOBRE L'ASCENS DE
VLADIMIR PUTÍN A LA CATEGORIA DE GRAN MALVAT DEL NOSTRE TEMPS.
Escrit
per Manu Yáñez, en la seva crítica per Fotogrames, març 2026.
SOTA
LA BATUTA DEL CINEASTA FRANCÈS OLIVER ASSAYAS, BARREJA REALITAT I
FICCIÓ, PER RETRATAR L'ASCENS AL PODER DE VLADIMIR PUTIN, EMBLEMA
D'UNA NOVA POLÍTICA POPULISTA QUE MENYSPREA EL CONCEPTE DE VERITAT.
Escrit
per M.Faber des del Festival de Venècia, per Caimán CdC, marc de
2026
Guió, segons novel·la homònima de Giulano Da Empoli. Oliver Assayas i Emmanuel Carrère.
França,
2025.
Duració
156 minuts
SINOPSI
En mig del caos postsoviètic dels anys 90, el jove Vadim Baranov (Paul Dano) comença a forgar-se un camí com artista i productor televisiu. La seva elocuència i connexió amb les altes esferes, el porten en convertir-se de la nit al dia en l'assessor d'un agent de la KGB, amb un brillant porvindre: Vladimir Putin (Jude Law). Des de l'entranyes del poder ambdos donaran forma a la nova Rússia, difuminant els límits entre veritat i mentida.
Filmaffinity, traducció del blog.
CONTEXT
HISTÒRIC
La
pel·lícula fa un recorregut per alguns moments claus per entendre
la Rússia actual, com l'enfonsament del submarí Kursk l'agost de
2000, la guerra de Txetxènia o l'annexió de Crimea. El resultat és
una pel·lícula brillant amb un discurs que cau amb alguns excessos
evitables.
Escrit
per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.
 |
| El director, Oliver Assayas |
TRAJECTÒRIA D'OLIVER ASSAYAS
Oliver
Assayas té capacitat per sintetitzar de forma eficaç escenaris
geopolítics d'alta complexitat; ho va fer amb l'esvalotat panorama
de la Guerra Freda amb la trepidant minisèrie “Carlos” (2010) i
en la més discreta “La red avispa”(2019)(...)
El
(2002) quan Internet feia els primers passos, “Demonlover”(2002)
va posar l'atenció en la circulació de pornografia i en els ocults
interessos financers en la xarxa de xarxes, mentre que en “Personal
Shopper”(2016) va perfilar el vuit existencial d'un món lligat de
mans pel materialisme capitalista.
Escrit
per Manu Yáñez, en la seva crítica per Fotogrames, març 2026.
NÚRIA opina
Interessant film que dona
una visió- si més no, occidental- sobre la política Russa d'un
moment determinat, on es gesta la pujada al poder de Vladimir Putin,
actual i encara, líder soviètic.
Per
qui es pensés que era un simple titella de l'oligarquia russa, i per
això va arribar al poder, queda clar que va ser una bona elecció,
però allunyada de les seves intencions primeres i interessos.
El
film té una estructura més novel·lística que cinematogràfica, i
les actuacions més teatrals que cinematogràfiques.
Malgrat
tots aquests inconvenients que el fan més una obra amb un interès
històric més que res, està ben narrada i et dona una visió de
Rússia, si més no diferent. Com que no jutja i allò que fa és
narrar i explicar-se més que res, a través d'un personatge
transcendent, però sempre a l'ombra, com li cal a un bon assessor.
Et permet configurar la teva opinió sobre els esdeveniments.
Film
per les persones que els interessa la política i la història, sense
càtedra i potser també, pels que no.
MARTINA opina
Aquesta
versió cinematogràfica de la novel·la de Giuliano da Empoli
(2022), que narra l'ascensió de Vadim Baranov, principal assessor de
Vladimir Putin, cavalca a ritme literari mentre et submergeix en la
ment extravagant d'una figura que sense dubte té pes conèixer.
Crec
que et permet entendre el rerefons d'una ideologia, capbussar-te en
aquell moment, pots entrar en la història recent des de la porta del
darrere.
Per
mi vaga la pena, diria que, és part important del dia a dia actual.
A més planteja una mirada particularment detallada de l'evolució de
les idees, reflexiona del paper de la veritat, de l'ús deliberat de
la mentida.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
NOVEL·LA I PEL·LÍCULA
En
la novel·la “El mago del Kremlin”, l'escriptor i antic
diplomàtic Giuliano Da Empoli crea un personatge de ficció anomenat
Vadim Baranov per portar a terme una mena d'assaig ficció documental
sobre els últims anys de la història russa, centrant-se en el
procés de creació de la figura de Vladimir Putín. Baranov és un
director de teatre avantguardista, un especialista en reality shows
televisius que porta a la pràctica una cínica visió dels
mecanismes de poder per ajudar a configurar la figura d'un nou tsar,
Putin. L'eix de la seva política consisteix en a aconseguir que,
Rússia no es converteixi en la Disneyland dels oligarques de l'era
Yeltsin, per tornar al país la vocació nacionalista i la
verticalitat de l'Estat.
Escrit
per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.
dimecres, 4 de març del 2026
BALANDRAU, vent salvatge. Director, Fernando Trullons.
S'ALLUNYA D'UN POSSIBLE SENSACIONALISME I SENSIBLERIA FÀCIL, PER ERIGIR-SE EN UNA SÒBRIA CRÒNICA D'UN GRAN DESASTRE DE LA NATURA, DES DEL PUNT DE VISTA DE LES SEVES VÍCTIMES, ELS SEUS FAMILIARS I ELS RESCATADORS.
PER
AMANTS DE LES APARATOSES HISTÒRIES REALS, TRACTADES AMB TACTE.
Paraules
de Pere Vall. Fotogrames digital 18/02/2026.
España, 2025.
Duració, 116 minuts.
SINOPSI
El 30 de desembre de 2000, un grup d'amics surten amb esquis de muntanya per pujar al Balandrau, el Pirineu. Fa bon temps i sembla que tot anirà bé, en questió de minuts el temps canvia sobtada i imprevisiblement. Un vent salvatge, el torb, arriba i ocasiona una de les pitjors tormentes de la història d'aquell indret.
En part, Filmaffinity.
 |
| El director, Fernando Trullons. |
NÚRIA, opina.
Res pitjor que anar a veure un film tràgic en un moment personal on els esdeveniments de la metereologia t'han colpit fa poc i encara estàs recuperant-te de l'ensurt.
Aquests, ha estat el meu moment...
Aleshores m'ha sigut impossible gaudir de la narració assossegadament i en aquestes circumstàncies, se'm fa difícil tenir alguna opinió mínimament fiable.
Conclusions, la muntanya és bonica i pot ser molt perillosa i cal tenir aquesta consideració abans d'abordar qualsevol aventura en ella. Els equips de rescat fan una tasca que no seria possible si les persones que l'executen no tinguessin una preparació adequada per fer-ho i una vocació i voluntat de servei lloable. En aquesta tasca es fa imprescindible el treball d'equip i la col·laboració entre diferents equips. Gràcies, a totes aquestes persones que posen en risc la seva vida per rescatar a persones que han anat simplement a gaudir de la muntanya, i per això hem de ser molt curosos amb allò que decidim fer, no només posem en risc la nostra vida, sinó també la de les persones dels equips de rescat.
MARTINA,
opina.
Per
mi és una proposta per tots els públics i encertada per moltes
raons. Primer perquè els fenòmens meteorològics extrems es donen
cada vegada més freqüència, està bé prendre consciència. A més
i atès que, conèixer la bellesa de que forma part del nostre entorn
proper ens construeix i ens fa molta falta.
En
poques paraules diria que aquesta proposta és molt catalana, enfoca
sobretot les conseqüències entorn d'una tragèdia, conscient de què
vol mostrar. L'estil confessa aquesta realitat particular nostra, la
que posa la família i els valors al centre, reduint aquesta aroma de
món fred que arrossega la globalització.
Crec
que l'estructura narrativa és molt original, la història del què
va passar és coneguda així que això s'explica de pressa, explora
doncs el pànic i el panorama des d'una altra mirada.
Fitxa completa i altres informacions:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)