UN
RETRAT ÍNTIM SOBRE EL DOL, LA MEMÒRIA I EL RACISME SISTÈMIC QUE
ACOMPANYA DURANT CINC ANYS A LES VÍCTIMES DE L’ATAC RACISTA DE
HANAU.
Sessió que forma part de la Secció Oficial - Visions de la
programació de la 29.ª edició del DocsBarcelona.
Tret
de la informació donada al Zumzeig, en el marc de festival DOCS
Barcelona 2026.
Direcció: Marcin Wierzchowski
País:
Alemanya
Any:
2025
Durada:
132’
SINOPSI
El
film relata l’atac racista de Hanau (Alemanya) del 19 de febrer de
2020 des de la mirada de supervivents i familiars. Nou joves van ser
assassinats per no semblar “alemanys”. Durant gairebé cinc anys,
el director segueix el dol, la lluita pel reconeixement i la recerca
de pertinença dels familiars i amics de les víctimes al seu propi
país.
Tret de la informació donada pel festival i editada al Zumzeig
 |
| El director del documental, Marcin Wierzchowki |
NÚRIA opina
Versió
que no se centra ni en els esdeveniments ni amb els protagonistes
executors assassins d'aquest. No hi ha cap raó, ni justificació
moral per cometre un assassinat, però hi ha raons que ultrapassen el
concepte d'humanitat i se situen en el territori de l'animalitat
embogida... Aquest forma part d'aquest territori del mal i el mal va
més enllà de la pèrdua d'unes persones innocents que, un cop algú
als ha sostret la vida injustament, les persones estimades hauran de
gestionar el seu dol i el dolor que aquest els provoca. El documental
va d'això i ens fa una bona reflexió sobre com cada persona, cada
cultura i cada govern, assumeix les seves responsabilitats i gestiona
aquesta dolorosa situació.
Molt
encertada i sincera aquesta mirada.
Vaga
la pena buscar-lo i veure'l, ja que, aquí no es gestiona ni
promociona, la por a l'altre, ans al contrari, les excepcions poden
ser molt doloroses i tristes, però no han de ser la regla. La regla
ens fa entrar en la justificació de l'estat d'excepció permanent i
en la clausura de la democràcia, sota aquesta justificació.
Hem
d'estar atentes a que no ens donin gat per llebre.
MARTINA opina
Aquest
documental crec que és necessari, potser la pandèmia de la COVID
ens va despistar, deixant allà aquests fets dels quals parla com a
una desgràcia més dels que -almenys jo- no en sabia prou.
A
mi personalment m'ha semblat rellevant, sensible per com en registra
el que considera i gens morbós malgrat i ensenyar-ho tot. Parla de
com aprenem de la ràbia, explica la por i ensenya els processos
d'acompanyament als familiars de les víctimes dels atacs racistes de
Hanan el 2020.
Aquesta
forma d'entrar-hi, tot fent xup-xup, seguint de prop el que el govern
va fer amb les famílies, procurant mostrar una part de la nostra
història recent, ajuda a reflexionar en com les societats
evolucionen conseqüents en cada context.
ELS FETS
