PERQUÈ NO ENTENC A AQUESTA DONA, PERQUÈ NO LA VAIG ENTENDRE DURANT EL JUDICI, I ENCARA NO L'ENTENC ARA... AIXÒ ÉS EL QUÈ LI OFEREIXO A L'ESPECTADOR QUE, ES FACI PREGUNTES ELL MATEIX.
Escrit
per Jonathan Rosenbaum en el seu apartat, En movimiento, citant
paraules de la directora, dins el seu article, No explicar nada,
preguntar todo. Caimán CdC, març de 2023.
Guionistes,
Alice Diop, Marie Ndiaye, Amnita David.
França,
2022.
Duració,
122 minuts.
SINOPSI
Tribunal
de Saint Omer. La jove novel·lista Rama assisteix al judici de
Laurence Coly, una jove acusada de matar a la seva filla de quinze
mesos, després d'haver-la abandonat en una platja del nord de
França, durant la pujada de la marea.
A
mesura que el judici va avançant, les paraules de l'acusada i els
testimonis, faran trontollar les conviccions de Rama i el sentit
d'aquest judici.
Tret
de Filmaffinity.
Un
dels molts èxits de Saint Omer és la seva valentia i transparència
amb el que afronta el vincle amb els orígens i la qüestió racial,
tot agafant un enfocament tant madur com inèdit. A l'encarar en
profunditat una problemàtica d'ecos històrics, Alice Diop ha polsat
un tret ineludible d'aquesta França que, necessita urgentment aquest
nou cinema per comprendre's ella mateixa.
Escrit per Javier H. Estrada en el seu article, Raíces negras de la Francia verdadera., Caimán CdC, març de 2023.
 |
| La directora, Alice Diop. |
NÚRIA opina.
Com
més bona és una pel·lícula menys coses hi ha per dir, per què la
pel·lícula ja ho diu tot, o com aquest cas, no crida res, no afirma
res, però ho diu tot: cadascú que busqui la seva resposta a dins
seu pensament o compartint-lo a través d'un diàleg amb els altres.
Jo,
ho vaig fer i ho faig amb la Martina i m'encanta, ja que, ella sempre
veu coses que jo no veig, des de la seva mirada d'adulta madura i
compromesa amb el món d'avui...
Al
meu entendre, una obra d'art, una obra mestre que et commou i et fa
pensar. Amb moltes preguntes per fer-se una mateixa i sense cap
resposta.
Vull
felicitar a una directora que filmant amb una rigorositat, honestedat
i sinceritat aclaparadora, en una seva primera obra de ficció, ens
obre en canal.
No
se la poden perdre les que van al cinema a alguna cosa més que a
distreure's.
MARTINA opina.
Aquest
film, basat en fets reals, explica des de l'òptica d’una
novel·lista que assisteix a un judici, el cas d’una dona qui està
condemnada a cadena perpetua, per abandonar a la seva criatura de 15
mesos a la platja, causant-li la mort.
Personalment,
només puc dir que es tracta d’una pel·lícula enorme, plena de
continguts ben tractats, aprofitant tots els recursos visuals per
vestir un relat amb moltes mirades i sobretot capaç
d’institucionalitzar el dolor, la desesperació i aterrar així
tota la moral a un debat civilitzat i el que popularitza la història
terrible que l’acompanya.
Potser,
a banda que cregui que és una pel·lícula que s’ha de veure,
només em caldria afegir que m’ha semblat significatiu, com
havent-hi anat plegades amb la meva mare, ja hem vist cadascuna coses
ben diferents i totes amb molt de contingut. Vull dir que dona de si,
i en acabat, continuar amb la conversa civilitzadament, crec que és
molt fàcil. Més que res, perquè el fet que tota la trama estigui
ficada dintre del tractament burocràtic del cas, et proporciona les
eines, per poder externalitzar el que sigui que et fa emfatitzar amb
els punts de vista que, aporten totes les parts implicades en el
judici.
I
per acabar, voldria comentar, que la darrera reflexió de l’advocada
de l’acusada, crec que em sembla un xic supremacista. I és en
aquesta part, que m’ha fet pensar que, era una opció adequada per
un 8M. Ja que en dates com aquesta, almenys a mi m’agrada pensar
que la causa del feminisme, no és només de les dones sinó de tota
la societat.
Fitxa completa, premis i crítiques:
Una entrevista molt curta amb la directora:
