dijous, 22 de desembre del 2022

AS BESTAS. director, Rodrigo Sorogoyen

EL TEMPS LI HA DONAT LA RAÓ AL DIRECTOR I HA ACABAT RODANT UNA PEL·LÍCULA AMB TANTES CAPES QUE, EN ELLA ES FONEN EL TRILER RURAL, EL WESTERN DESLOCALITZAT I EL DRAMA MÉS INTENS, AMB UNS ACTORS EN ESTAT DE GRÀCIA.
Escrit per L Pérez en una entrevista al director, a Fotogrames novembre de 2022.
Guió, Isa Peña i Rodrigo Sorogoyen.
España i França 2022
Duració, 137 minuts.
    

                                                                                                                                                      SINOPSI INTERPRETADA                                                                                                              Basada en fets reals i protagonitzada per un matrimoni francès (absolutament excepcionals en els seus papers antagònics i la vegada complementaris, Marina Foïs i Dennis Ménochet) que s'instal·len en un poblet gallec, quasi abandonat, per començar una nova vida i viure dels recursos que els ofereix la natura.
Escrit per Fernando Bernal en la seva crítica a Caimán Cuadernos de Cine, novembre 2022.

SINOPSI

L'arribada de dos forasters crea un clima de tensió en un poblet gallec, on la violència sempre sembla que estigui a punt d'esclatar. Malgrat tot, l'amor farà de catalitzador del dol i del rancor.
Escrit per L Pérez en una entrevista al director, a Fotogrames novembre de 2022.

Isab Peña i Rodrigo Sorogoyen.

ORIGEN DE LA HISTÒRIA

El 2014, Rodrigo Sorogoyen (Madrid, 1981) va llegir en un diari la notícia que, en un paratge recòndit de la Galícia profunda havien trobat el cos d'un holandès que havia desaparegut quatre anys abans. Encara no hi havia proves, però tampoc dubtes, de que els autors del crim havien sigut dos germans que eren els únics veïns del poblet, on l'holandès vivia amb la seva dona.
El projecte va quedar ajornat i ha germinat molts anys després.
Escrit per L Pérez en una entrevista al director, a Fotogrames novembre de 2022.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula, segons el meu criteri, ho té tot i és rodona.
Una bona història, amb un guió molt elaborat en el seu contingut i en els tempos, per tal que l'espectadora pugui anar paint, una història sobre alguns aspectes de la naturalesa, dita humana, durs, molt durs, carregats amb el rerefons d'una història d'amor i de compromís que, traspassa fronteres reals i metafòriques.
Una banda sonora elaborada perquè l'espectadora es prepari per al clímax d'allò que passarà...
Unes imatges molt belles, sobre un entorn natural poderós i majestuós que romandrà allà en la seva essència, malgrat la fragilitat dels éssers que la gaudeixen i a voltes, la pateixen.
Una opció dura que de cap manera ens podem perdre, ja que no fa trampes i no juga amb els nostres sentiments i és honesta.

MARTINA opina.

Només puc començar aquesta crònica avisant que em serà difícil no seguir el discurs generalitzat, que determina que aquesta obra, ha sigut una de les millors de l'any. És la radiografia d'un assassinat, també del que implica perseguir un somni, així com un brindis a l'amor i un relat que explica de manera molt neta, la complexitat dels entorns tancats. Llocs on es fan més evidents les imposicions vingudes per màximes alegals absurdes, com la que els hi eren abans, tenen més Dret que els altres.
Per mi el més destacable d'aquesta peça és com cavalca, aguantant el suspens de manera extremadament elegant, ensenyant moltes capes de la complexitat emocional de cada membre d'una comunitat i no revelant la veritat de com va acabar aquell episodi de barbàrie, fins que no s'acaba el viatge.
M'ha agradat sobretot per com tot i explicar el que passa, amb imatges que van tornant entre una bellesa natural absolutament envoltant, cap conversa passa en va i sobretot perquè crec que no és una pastura per misèries humanes, sinó que més aviat sap concloure coses més enllà i que, considero molt nobles. A mi per exemple, em va semblar evocador un missatge ocult, on vaig concloure que tot i que la justícia és lenta, arriba i al final existeix per castigar la irreparabilitat del que ha succeït d'una manera sofisticada.

A Filmaffinity trobareu la fitxa completa i algunes crítiques interessants:


                                                                                                                                                                               


dimarts, 20 de desembre del 2022

SIMONE, LA MUJER DEL SIGLO. SIMONE, LE VOYAGE DU SIÉCLE. Director, Oliver Dahan.

LA MEVA AMBICIÓ ERA FER UN FILM PER TOTHOM, NO SOBRE LA VIDA DE VEIL, SINÓ SOBRE EL SEU LLEGAT EN QUESTIONS MOLT RELLEVANTS COM L'AVORTAMENT, LA GUERRA, LA SALUT I LA JUSTÍCIA.
Paraules del director, escrites per Ana Santos i publicades per Fotogrames, desembre de 2022.


Guió, Oliver Dahan.
França 2021.
Duració, 140 minuts.

SINOPSI

Un recorregut per la vida de Simone Veil, des de la seva infantesa feliç a Niça, passant pel camp de concentració Auschwitz, fins a acabar formant part del govern francès com a ministra de Sanitat, per més tard passar a ser la primera presidenta de Parlament Europeu en 1979. Un exemple, pràcticament desconegut de pràctica del feminisme sense declaracions d'intencions, ni cridòria.

El director Oliver Dahan.

LES INTENCIONS DEL DIRECTOR
La vida de Simone Veil està perfectament documentada, però jo he triat aquells aspectes que em permetien transmetre un missatge.
Paraules del director, escrites per Ana Santos i publicades per Fotogrames, desembre de 2022.

NÚRIA opina.

Una pel·lícula que té una qualitat principal i és que, ens permet conèixer una dona que va ser un veritable personatge en la defensa de la justícia, la no discriminació i el dret de les dones a l'avortament. La primera presidenta del Parlament Europeu i malgrat tot, una veritable desconeguda per raons força obvies, encara que, sospitosament injustes. Potser, per ser dona i tenir una determinada filiació política i amb uns valors de defensa dels drets de les dones i les minories. Massa d'esquerres pels de dretes i massa de dretes pels d'esquerres, és així com pots quedar-te, com penso que és el cas, en territori de ningú... Hi ha molt a reflexionar sobre aquest tema.
Film necessari per a fer justícia a un personatge i posar-lo en el seu lloc en la història de França i d'Europa.
Una pel·lícula amb valors i per finalitats educatives.
MARTINA opina
Queda una setmana per Nadal, moment de tradicions i trobades amb amistats o familiars i quan molta gent optarem per compartir una estona en una sala de cinema. Pel que fa a les estrenes, òbviament està previst i és quan en major mesura, podrem triar, alguna proposta de la cartellera, que signifiqui un interès general. I, aquesta peça d’art, crec que és molt recomanable si voleu veure una obra completa, pausada i que aporta molt de contingut per allargar un posterior viatge intel·lectual fins a l’infinit.
Diria que vam coincidir amb la Núria, que era una narrativa intencionadament lenta, per fer valdre el fet que fer memòria implica, deixar aflorar sentiments i haver de pair el dolor d’alguna ferida ocasionada per situacions forçades pels altres. És el retrat d’una figura interessantíssima, una honorable dona d’una profunditat immensa i també una persona que sortint d’un trauma enorme va lluitar imbatible per aportat valor. Sempre fidel a la societat on hauria de conviure, després del seu pas per Auschwitz, destí que mai ningú podrà comprendre del tot.
M’ha portat a molts llocs, indiscutiblement el més significant, és l’admiració cap a d’altres que es destinen a impulsar les millores col·lectives. Però potser la reflexió més profunda, que voldria compartir, és que per fi, he pogut comprendre una mica millor, perquè de vegades em dol tanta reflexió entorn del gran mal ocasionat pel nazisme. Quan el temps és limitat i al món actual és ple de brutals injustícies, privilegis que es viuen amb total inconsciència i impunitat i molta misèria imposada de la qual no es vol parlar. Evidentment, no tindria sentit abordar aquest tema amb major detall en aquest espai, així que només en faig menció i aprofito per recordar que crec que aquesta època de l’any, és una bona oportunitat per aprofitar aquests dies i compartir l’art del cinema amb propostes com aquesta amb persones estimades. Això uneix, crec que ens fa més forts i sobretot conscients.

La veritable Simone Veil
Biografia de Simone Veil:
https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/history-eu/eu-pioneers/simone-veil_es
UNA DADA DE LA PEL·LÍCULA
Quan els fills de Veil, van llegir el guió em van enviar algunes notes d'aclariment i quan van veure la pel·lícula, em van trucar emocionats. Va ser molt reconfortant comptar amb la seva aprovació, afirma Dahan. No li va passar el mateix amb Grace de Monaco on. Va d'haver d'afrontar el boicot de la família real monegasca, encara que no havien vist el film, es lamenta Dahan.
Paraules del director, escrites per Ana Santos i publicades per Fotogrames, desembre de 2022.

Informacions de filmaffinity:









dijous, 8 de desembre del 2022

HASTA LOS HUESOS: BONES and ALL. Director, Luca Guadagnino.

TANT DE BO QUE, LES NOVES GENERACIONS DESCOBREIXIN UNA MANERA DIFERENT D'EXPLICAR HISTÒRIES; ESPERO QUE, NO ELS SEMBLI UNA PEL·LÍCULA LENTA, LACÒNICA O AVORRIDA, SINÓ QUE PERCEBIN LA VIBRACIÓ REAL DEL QUE VOL DIR ENAMORAR-SE I AL MATEIX TEMPS ESTAR LLUITANT AMB ELS DIMONIS INTERIORS. I, TOT AIXÒ SENSE EL SOROLL CONSTANT DE L'ERA DE LA INFORMACIÓ.
Paraules de Timothée Chalamet, dites en l'entrevista de Manu Yañez amb Timothée Chalamet al Festival de Venècia. Publicada per Fotogrames, novembre de 2022.

Director, Luca Guadagnino.

Guió, Dave Kajganich. Novel·la de Camille DeAngelis.
Itàlia, EUA, 2022.
Duració, 129 minuts.

SINOPSI

Maren Yearly (Taylor Russell) emprèn un viatge per l'Oest Mig americà després de ser abandonada pel seu pare. En el camí coneix a Lee (Timothée Chalamet), qui comparteix amb ella la necessitat de devorar a altres persones.
Entrevista de Manu Yañez amb Timothée Chalamet al Festival de Venècia. Publicada per Fotogrames, novembre de 2022.

Luca Guadagnino.
Luca Guadagnino construeix un espectacle d'horror i vísceres que vestirà amb sentiments a flor de pell.
De la crítica de Mariona Borrull, per Fotogrames, novembre de 2022.
NÚRIA opina
Anar a veure aquest film ha estat una proposta de la Martina, altrament no hauria estat dins de les meves prioritats, així i tot no m'ha semblat gens malament veure-la, tot i que he passat moments conflictius per ser massa desagradable, allò que estava veient, tot i no allunyar-me mai de la consciència que estava sempre dins de la ficció...
Veure-la en aquest gran tresor que és el cinema Phenomena, no deixa de ser un incentiu més per veure una història amb tota la seva intensitat o crueltat.
Abans que, tothom hagués traspassat la classificació dels gèneres i tots s'hagin barrejat, l'haguéssim classificat com una pel·lícula de terror. Quan era jove m'encantaven les pel·lícules de terror... sospito que, posaven sobre la taula les meves pors i els meus límits per suportar-les. Ara que ja soc vella, ja he superat aquesta necessitat.
Potser és, un conte del món actual carregat de metàfores per fer-te pensar, o potser una al·legoria del món actual, on cap jove pot escapar d'una possible
predeterminació a moltes menes de canibalisme, malgrat que no ho vulgui acceptar i on només l'amor ens pot indicar una via de sortida i salvació, allunyats i fora d'aquest món que et determina, marca i assenyala.
És una d'aquestes petites rara avis, que potser passarà sense pena, ni glòria, només reservada a uns quants friquis.
Indicada pels que els agrada explorar sensacions i possibles interpretacions.

MARTINA opina.

El cinema, per mi, és definitivament el millor lloc on gaudir de l'enginy humà. Deixant portar-te, pels seus molts registres, segons convingui i podent seguir el treball de molta gent que fa carrera i marca el seu propi estil. En aquesta proposta, crec que trobem, un munt d'ingredients: una distopia, un contingut metafòric molt potent, un relat ple de moral, un western, un repartiment que enamora, un diàleg farcit amb una història d'amor pur i la construcció d'una realitat absolutament bàrbara.
De fet, només puc dir que aquesta proposta del director Luca Guadagnino et transporta a un lloc nou, és original i sobretot et posa en escena a un munt de talent. Construeix una història en abstracte, plena de dolor, afectuosament i mitjançant la passió dels que la protagonitzen. Presenta un món que sorprèn i és més et deixa sense paraules. 
En poques paraules a mi m'ha posat en tensió, horroritzat i fet patir. Però en cap cas m'ha deixat a un mal lloc. Tot el contrari, el viatge ha sigut agradable i només puc dir-ne bones paraules. En suma, crec que és, un fabulós divertiment.

El film guanya valor escoltant a Luca Guadagnino i Timothée Chalamet:
Fitxa completa i crítiques al: