dimecres, 27 de maig del 2026

LA ISLA de AMRUM. Director, Fatih Akin

EL FILM ABORDA AMB DELICADESA, LA TRAGÈDIA D'AQUELLS QUE HAN ESTAT EDUCATS EN UNA IDEOLOGIA EXCLOENT, PREDICADA PER UN LÍDER CARISMÀTIC, PERÒ HAURAN D'APRENDRE A VIURE EN DEMOCRÀCIA.
Escrit per Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.
EL DARRER FILM DE FATIH AKIN TORNA AMB LA SEVA MIRADA AL NAZISME, AQUELL QUE ES NEGA A RECONÈIXER LES FERIDES PRODUÏDES, UN NAZISME RANCUNIÓS I CRUEL EL GUIÓ NO ES CONFORMA A EXPLORAR LES CONSEQÜÈNCIES DE L'ASSIMILACIÓ DE LA DOCTRINA NAZI, ADOPTA EL PUNT DE VISTA INFANTIL PER REDESCOBRIR-LO PER MITJÀ D'UNS ULLS INNOCENTS QUE ENCARA NO COMPRENEN LA MAGNITUD DE LA CRUELTAT DEL NAZISME.
Escrit per Anna Jiménez Pita per Caimán CdC, maig de 2026.
SORPRÈN QUE FATIH AKIN, UN DIRECTOR D'UN CINEMA RABIÓS, AMB TÍTOLS COM “CONTRA LA PARED” O “SOUL KITCHEN”, HAGI FET UN DRAMA TAN SERÈ, DIÀFAN I RECREAT EN LA BELLESA DE LA NATURALESA, SUBTIL I MATISAT, COM AQUEST.
Escrit per Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.


Guió, Fatih Akin amb Hark Bohm, sota els records d'infantesa de Bohm.

Alemanya,2025
Duració, 93 minuts

SINOPSI

Primavera de 1945, final de la Segona Guerra Mundial. El pare de Nanning, com a alemany i nazi està lluitant a la guerra, ha enviat a la família a refugiar-se fora de la ciutat de Munich a Amrum, l'illa alemanya de referència a la família des dels seus ancestres. Nanning, brillantment interpretat per Jasper Billerbeck, està entrant en l'adolescència i està intentant comprendre el món adult, no ho té fàcil.
Inspirat en el text de Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.

El director, Fatih Akin.

NÚRIA opina

Penso que aquesta és una pel·lícula sobre un tema horrible i antipàtic de tractar, el nazisme, però que està de rabiosa actualitat, perquè sembla que la follia occidental camini cap a una aversió cap l'altre, fabricada per obtenir capteniment i submissió a les prerrogatives del capital, cada vegada menys repartit i amb menys responsabilitats.
Tractar aquest tema des de la innocència, és una bona perspectiva, perquè d'innocències n'hi ha de moltes menes, però la d'un nen que està en un lloc i amb un context familiar, és la més pura, ja que, les poques coses que pot triar són les que el podran definir com ésser humà i en aquest cas, el nen té llum i decideix coses que el determinen com a tal: viu interessat per l'entorn, naturalesa i humans, vinculant-se amb ells en funció de les percepcions que rep pels seus actes, així va descobrint un món d'adults molt complex, més enllà de les aparences de la vida quotidiana. Molt bella i interessant, aquesta faceta de reflexió ètic-moral, per mitjà dels sentiments i percepcions d'un nen de dotze anys.
Des del punt de vista cinematogràfic, és una posada en escena molt bella i estètica amb una llum molt metafòrica, que esdevé el punt de melangia i misteri necessari, per acomodar-se al tema històric tractat.
Penso que quan la treguin de la pantalla gran i les sales caldrà recuperar-la, però recomano molt veure-la en pantalla gran, per captar tota la seva bellesa plàstica.
Àmpliament recomanable. 

MARTINA opina
La Bellesa d'aquesta història crec que està a mostrar la natura, ensenyant aquest indret com a mirall del qual som, sobretot del que aprenem. Tracta de la història del nazisme un cop més, però des de l'aïllament d'aquest ancoratge isolat, abordant amb molta poesia com una criatura li toca néixer en un entorn de què inevitablement forma part, que no ha escollit.
Tot i que ens costa triar per la nostra sessió setmanal de cinema aquesta temàtica, perquè li han donat tantes voltes que sembla que no puguin aportar-nos més elements en els quals pensar, aquesta crec que val la pena veure-la a la pantalla gran. Al final, sempre veus que no hi ha repetició, suposo que mai serà suficient i la mirada de cada individu és única. 
Aquesta diria que ho és des d'un lloc molt estètic, amb la puresa d'una veu narrativa infantil que broda el paper d'un menut allà ficat en un món que no comprèn, defensant amb elegància una situació que sembla que no hi passi res, sense imposar-nos avorriment perquè va fent.

Crítiques, informacions i filmografia del director: 




dilluns, 18 de maig del 2026

DAS DEUTSCHE VOLK. Director, Marcin Wierzchowki.

UN RETRAT ÍNTIM SOBRE EL DOL, LA MEMÒRIA I EL RACISME SISTÈMIC QUE ACOMPANYA DURANT CINC ANYS A LES VÍCTIMES DE L’ATAC RACISTA DE HANAU. 
Sessió que forma part de la Secció Oficial - Visions de la programació de la 29.ª edició del DocsBarcelona.
Tret de la informació donada al Zumzeig, en el marc de festival DOCS Barcelona 2026.

Direcció: Marcin Wierzchowski

País: Alemanya
Any: 2025
Durada: 132’

SINOPSI

El film relata l’atac racista de Hanau (Alemanya) del 19 de febrer de 2020 des de la mirada de supervivents i familiars. Nou joves van ser assassinats per no semblar “alemanys”. Durant gairebé cinc anys, el director segueix el dol, la lluita pel reconeixement i la recerca de pertinença dels familiars i amics de les víctimes al seu propi país.
Tret de la informació donada pel festival i editada al Zumzeig

El director del documental, Marcin Wierzchowki

NÚRIA opina

Versió que no se centra ni en els esdeveniments ni amb els protagonistes executors assassins d'aquest. No hi ha cap raó, ni justificació moral per cometre un assassinat, però hi ha raons que ultrapassen el concepte d'humanitat i se situen en el territori de l'animalitat embogida... Aquest forma part d'aquest territori del mal i el mal va més enllà de la pèrdua d'unes persones innocents que, un cop algú als ha sostret la vida injustament, les persones estimades hauran de gestionar el seu dol i el dolor que aquest els provoca. El documental va d'això i ens fa una bona reflexió sobre com cada persona, cada cultura i cada govern, assumeix les seves responsabilitats i gestiona aquesta dolorosa situació.
Molt encertada i sincera aquesta mirada.
Vaga la pena buscar-lo i veure'l, ja que, aquí no es gestiona ni promociona, la por a l'altre, ans al contrari, les excepcions poden ser molt doloroses i tristes, però no han de ser la regla. La regla ens fa entrar en la justificació de l'estat d'excepció permanent i en la clausura de la democràcia, sota aquesta justificació.
Hem d'estar atentes a que no ens donin gat per llebre.

MARTINA opina

Aquest documental crec que és necessari, potser la pandèmia de la COVID ens va despistar, deixant allà aquests fets dels quals parla com a una desgràcia més dels que -almenys jo- no en sabia prou.
A mi personalment m'ha semblat rellevant, sensible per com en registra el que considera i gens morbós malgrat i ensenyar-ho tot. Parla de com aprenem de la ràbia, explica la por i ensenya els processos d'acompanyament als familiars de les víctimes dels atacs racistes de Hanan el 2020.
Aquesta forma d'entrar-hi, tot fent xup-xup, seguint de prop el que el govern va fer amb les famílies, procurant mostrar una part de la nostra història recent, ajuda a reflexionar en com les societats evolucionen conseqüents en cada context.

ELS FETS

dimecres, 13 de maig del 2026

ANEU AL DOCS FESTIVAL A BARCELONA, FINS EL DIUMENGE 17, TENIU TEMPS!

Aquí trobareu informació:

UN POETA. Director, Simón Mesa Soto.

EL DIRECTOR COLOMBIÀ SIMÓN MESA SOTO HA TRIOMFAT EN FESTIVALS AMB LA SEVA TRAGICOMÈDIA SOBRE UN HOME PATÈTIC QUE ES CONSIDERA UN GRAN ARTISTA MALGRAT TOT EL CONTRADIGUI. UNA FAULA LLETGISTA PROTAGONITZADA PER UN ANTIHEROI, UBEIMAR RIOS, UN ACTOR NO PROFESSIONAL QUE FA DEL FRACÀS UN ESPECTACLE HILARANT.
Escrit tret de Fotogrames, març de 2026.
RECONCILIA A L'ESPECTADOR AMB LA QUALITAT XAMÀNICA DE L'ART I DE REBOT AMB L'EQUÍVOCA NATURALESA DE L'ÉSSER HUMÀ.
Escrit per Pablo Vázquez, per Fotogrames, març de 2026.
EN UN PAÍS ON NOMÉS PODEM ACCEDIR A L'ART, -DIGUES POESIA, DIGUES CINEMA-, MOLT POQUES PERSONES, QUI EXPLICA LES HISTÒRIES DELS ALTRES?, QUI OSTENTA LA LEGITIMITAT DE LA MIRADA.
Caimán Cdc. Marc de 2026
Director, Simón Mesa Soto
Guió, Simón Mesa Soto
Colòmbia, Alemanya, Suècia, 2025
Duració, 123 minuts.

SINOPSI

Òscar és un poeta fracassat que no vol renunciar a la seva vocació. Envellit i alcoholitzat, troba entre els seus alumnes, una noia Yurlady que vol convertir en la seva deixebla.
Escrit tret de Fotogrames, març de 2026.

El director, Simón Mesa Soto

NÚRIA opina
Estrany film i estranya història que, potser et desagrada, com és el meu cas, però enceta moltes preguntes per reflexionar i és una proposta original i creativa.
Hi ha persones que els ha agradat molt.
Vaga la pena veure-la.

MARTINA opina
Agraïda que el cinema remogui les banderes d'allò que creiem, crec que amb aquesta proposta simplement hem transitat per aquesta història fosca i decadent, tota l'estona a l'espera que en alguna instància arribéssim al diàleg que no ha succeït. Francament, esperava que el relat digués, ens ensenyés la raó del qui l'explica. Declaro però, que aquesta part a mi no m'ha significat, el silenci en aquest sentit m'ha semblat absolut.
Pel meu gust és una història dura, cansada, que almenys s'endú als personatges cap a altres destins. Passa, però per un fons que no s'explica, almenys a mi no m'ho justifica prou.
En resum, reflexionant, em sembla que no he entès el paral·lelisme entre la poesia, com a motor d'una persona, amb la cancel·lació morbosa de la mateixa sucumbida en l'alcoholisme descontrolat.

Fitxa completa i altres informacions: 
Una opinio que podem compartir:
Entrevista ampliada de Caimàn CdC:
Entrevista amb el director i el protagonista principal: