EL
FILM ABORDA AMB DELICADESA, LA TRAGÈDIA D'AQUELLS QUE HAN ESTAT
EDUCATS EN UNA IDEOLOGIA EXCLOENT, PREDICADA PER UN LÍDER
CARISMÀTIC, PERÒ HAURAN D'APRENDRE A VIURE EN DEMOCRÀCIA.
Escrit
per Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.
EL
DARRER FILM DE FATIH AKIN TORNA AMB LA SEVA MIRADA AL NAZISME, AQUELL
QUE ES NEGA A RECONÈIXER LES FERIDES PRODUÏDES, UN NAZISME
RANCUNIÓS I CRUEL EL GUIÓ NO ES CONFORMA A EXPLORAR LES CONSEQÜÈNCIES
DE L'ASSIMILACIÓ DE LA DOCTRINA NAZI, ADOPTA EL PUNT DE VISTA
INFANTIL PER REDESCOBRIR-LO PER MITJÀ D'UNS ULLS INNOCENTS QUE
ENCARA NO COMPRENEN LA MAGNITUD DE LA CRUELTAT DEL NAZISME.
Escrit
per Anna Jiménez Pita per Caimán CdC, maig de 2026.
SORPRÈN
QUE FATIH AKIN, UN DIRECTOR D'UN CINEMA RABIÓS, AMB TÍTOLS COM
“CONTRA LA PARED” O “SOUL KITCHEN”, HAGI FET UN DRAMA TAN
SERÈ, DIÀFAN I RECREAT EN LA BELLESA DE LA NATURALESA, SUBTIL I
MATISAT, COM AQUEST.
Escrit
per Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.
Guió, Fatih Akin amb Hark Bohm, sota els records d'infantesa de Bohm.
Alemanya,2025
Duració,
93 minuts
SINOPSI
Primavera
de 1945, final de la Segona Guerra Mundial. El pare de Nanning, com a
alemany i nazi està lluitant a la guerra, ha enviat a la família a
refugiar-se fora de la ciutat de Munich a Amrum, l'illa alemanya de
referència a la família des dels seus ancestres. Nanning,
brillantment interpretat per Jasper Billerbeck, està entrant en
l'adolescència i està intentant comprendre el món adult, no ho té
fàcil.
Inspirat
en el text de Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.
 |
| El director, Fatih Akin. |
NÚRIA opina
Penso
que aquesta és una pel·lícula sobre un tema horrible i antipàtic
de tractar, el nazisme, però que està de rabiosa actualitat, perquè
sembla que la follia occidental camini cap a una aversió cap
l'altre, fabricada per obtenir capteniment i submissió a les
prerrogatives del capital, cada vegada menys repartit i amb menys
responsabilitats.
Tractar
aquest tema des de la innocència, és una bona perspectiva, perquè
d'innocències n'hi ha de moltes menes, però la d'un nen que està
en un lloc i amb un context familiar, és la més pura, ja que, les
poques coses que pot triar són les que el podran definir com ésser
humà i en aquest cas, el nen té llum i decideix coses que el
determinen com a tal: viu interessat per l'entorn, naturalesa i
humans, vinculant-se amb ells en funció de les percepcions que rep
pels seus actes, així va descobrint un món d'adults molt complex,
més enllà de les aparences de la vida quotidiana. Molt bella i
interessant, aquesta faceta de reflexió ètic-moral, per mitjà dels
sentiments i percepcions d'un nen de dotze anys.
Des
del punt de vista cinematogràfic, és una posada en escena molt
bella i estètica amb una llum molt metafòrica, que esdevé el punt
de melangia i misteri necessari, per acomodar-se al tema històric
tractat.
Penso
que quan la treguin de la pantalla gran i les sales caldrà
recuperar-la, però recomano molt veure-la en pantalla gran, per
captar tota la seva bellesa plàstica.
Àmpliament
recomanable.
MARTINA
opina
La
Bellesa d'aquesta història crec que està a mostrar la natura,
ensenyant aquest indret com a mirall del qual som, sobretot del que
aprenem. Tracta de la història del nazisme un cop més, però des de
l'aïllament d'aquest ancoratge isolat, abordant amb molta poesia com
una criatura li toca néixer en un entorn de què inevitablement
forma part, que no ha escollit.
Tot
i que ens costa triar per la nostra sessió setmanal de cinema
aquesta temàtica, perquè li han donat tantes voltes que sembla que
no puguin aportar-nos més elements en els quals pensar, aquesta crec
que val la pena veure-la a la pantalla gran. Al final, sempre veus
que no hi ha repetició, suposo que mai serà suficient i la mirada
de cada individu és única.
Aquesta
diria que ho és des d'un lloc molt estètic, amb la puresa d'una veu
narrativa infantil que broda el paper d'un menut allà ficat en un
món que no comprèn, defensant amb elegància una situació que
sembla que no hi passi res, sense imposar-nos avorriment perquè va
fent.
Crítiques, informacions i filmografia del director:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada