divendres, 12 de juny del 2015

UNA PALOMA se POSÓ en una RAMA a REFLEXIONAR sobre la EXISTENCIA. Direcció, Roy Andersson.

Suècia, Alemanya, Noruega, França, 2014.
Guanyadora del Lleó d'Or a Venècia, 2014.
Duració, 101 minuts.



SINOPSI
El no relat, el podem seguir per mitjà de dos personatges en Sam i en Jonathan, homes de negocis que viatgen per un Gotemburg fantasmal, on intenten vendre uns articles de broma totalment obsolets. Mantenen una relació un xic estranya, s'estimen i s'odien, però es necessiten, malgrat ells estiguin farts l'un de l'altra.
Amb la frase: «Estic content de veure que les coses et van bé» que, es va repetint al llarg de tota la pel·lícula per un seguit de personatges esllanguits, posa de manifest que la felicitat de l'altre, magnifica la desgràcia pròpia.
Tret de, Los vivos y los muertos, d'en Javier H. Estrada a la revista Caimán, nº 38 de maig.


El director suec Roy Andersson.
NÚRIA opina
Pel·lícula que té un argument lineal mínim.
Si et deixes portar per la dinàmica de les imatges i sons que, esdevenen en cada moment a la pantalla, acabes passant per tot el ventall d'emocions, sense ser-ne potser massa conscient, ja que, ho fas d'una forma força suau i relaxada.
Un munt de situacions absurdes posades davant dels nostres ulls, amb una estètica visual molt acurada, sembla que estiguis contemplant quadres d'un costumisme contemporani. Semblen quadres d'en Hopper versió sueca, colors descolorits... Planificació estudiada al mil·límetre.
Una barreja nòrdica entre Beckett i els germans Marx.
Una petita joia que ens fa reflexionar amb ironia i humor de l'absurditat de l'existència, a través de la vida quotidiana.
La recomano a totes les persones que els agrada encantar-se...


MARTINA opina

En primer lloc volia comentar que, durant la sessió malauradament em vaig adormir una mica i que per tal de poder lligar la pel·lícula que vam veure, he hagut de buscar algunes cròniques al respecte.
No sabia massa bé què anàvem a veure, ni que es tractava de la tercera obra d'una trilogia escandinava. Tampoc que, el film és una tragicomèdia que reflexiona sobre el fracàs de l'existència i que, l'obra havia sigut premiada amb el Lleó d'Or 2014.
Ens vam trobar amb una història relatada amb uns plans fixes, on els dos protagonistes, companys de feina, es passegen per diferents escenaris a fi de poder vendre uns objectes de broma obsolets que, sempre són rebutjats.
Ells, dos homes vells i decrèpits, sucumbits en una aura de tristor, fan tanta pena que simbolitzen l'antítesis, a allò que podria ser un incentiu per comprar aquest tipus d'articles.
La mort apareix de manera repetida en el transcurs dels diferents indrets que recorren aquests individus.
Tot plegat, una història sens gaire diàleg i amb molt a interpretar, per qui li agradin aquest tipus de narracions profundes i complicades on el ser humà és fosc i complicat.