Guanyadora del Lleó d'Or a Venècia, 2014.
Duració, 101 minuts.
SINOPSI
El
no relat, el podem seguir per mitjà de dos personatges en Sam i en
Jonathan, homes de negocis que viatgen per un Gotemburg fantasmal, on
intenten vendre uns articles de broma totalment obsolets. Mantenen
una relació un xic estranya, s'estimen i s'odien, però es
necessiten, malgrat ells estiguin farts l'un de l'altra.
Amb
la frase: «Estic content de veure que les coses et van bé» que, es
va repetint al llarg de tota la pel·lícula per un seguit de
personatges esllanguits, posa de manifest que la felicitat de
l'altre, magnifica la desgràcia pròpia.
Tret
de, Los vivos y los muertos, d'en Javier H. Estrada a la revista
Caimán, nº 38 de maig.
 |
| El director suec Roy Andersson. |
Pel·lícula
que té un argument lineal mínim.
Si
et deixes portar per la dinàmica de les imatges i sons que,
esdevenen en cada moment a la pantalla, acabes passant per tot el
ventall d'emocions, sense ser-ne potser massa conscient, ja que, ho
fas d'una forma força suau i relaxada.
Un
munt de situacions absurdes posades davant dels nostres ulls, amb una
estètica visual molt acurada, sembla que estiguis contemplant
quadres d'un costumisme contemporani. Semblen quadres d'en Hopper
versió sueca, colors descolorits... Planificació estudiada al
mil·límetre.
Una
barreja nòrdica entre Beckett i els germans Marx.
Una
petita joia que ens fa reflexionar amb ironia i humor de l'absurditat
de l'existència, a través de la vida quotidiana.
La
recomano a totes les persones que els agrada encantar-se...
MARTINA opina
No sabia massa bé què anàvem a veure, ni que es tractava de la tercera obra d'una trilogia escandinava. Tampoc que, el film és una tragicomèdia que reflexiona sobre el fracàs de l'existència i que, l'obra havia sigut premiada amb el Lleó d'Or 2014.
Ens vam trobar amb una història relatada amb uns plans fixes, on els dos protagonistes, companys de feina, es passegen per diferents escenaris a fi de poder vendre uns objectes de broma obsolets que, sempre són rebutjats.
Ells, dos homes vells i decrèpits, sucumbits en una aura de tristor, fan tanta pena que simbolitzen l'antítesis, a allò que podria ser un incentiu per comprar aquest tipus d'articles.
La mort apareix de manera repetida en el transcurs dels diferents indrets que recorren aquests individus.
Tot plegat, una història sens gaire diàleg i amb molt a interpretar, per qui li agradin aquest tipus de narracions profundes i complicades on el ser humà és fosc i complicat.
