BLINDED BY THE LIGHT. Directora, GURINDER CHADHA.

GURINDER CHADHA PREFEREIX CENTRAR-SE EN LA CONNEXIÓ SALVADORA QUE ESTABLIM AMB LES NOSTRES FONTS D'INSPIRACIÓ DE CAPSALERA.

Paraules de Víctor Esquirol en la seva crítica per FilmaAffinity, setembre 2019.

Guió, Paul Mayeda Berger, Gurinder Chadna,Sarfraz Manzoor.

Gran Bretanya, 2019.

Duració, 118 minuts.

SINOPSI

Anglaterra 1987, durant els austers anys que Margaret Thatcher va estar al poder, Javed, un adolescent britànic d'ascendència pakistanesa, aprèn a viure i a comprendre a la seva família a través de la música de Bruce Springteen. 

Tret de FilmaAfinitty

La directora anglesa Gurinder Chadha.

NÚRIA opina.

Aquesta és una pel·lícula per un públic popular, amb una estructura senzilla i amb uns valors positius i contundents.

Té tots els ingredients per agradar a un públic que busca en el cinema un entreteniment que li aporti alguna cosa i que el faci plorar, una mica i riure, també una mica... Uns personatges protagonistes joves i vells entranyables, bona música- Bruce Springsteen- i el desig per part dels joves, de llaurar-se un futur d'acord amb les seves expectatives creatives, amb il·lusió, treball i sense entrebancs del sistema i dels familiars. Una mica de crítica, per mitjà del context polític que ens presenta- Margaret Tatcher al poder. També, una mica de reflexió, arrel de com quan hi ha una crisi econòmica surten les forces enterrades de l'infern, en forma de populismes nacionalistes, El Front popular i com fomenten la confusió de la gent més afectada, senyalant un fals enemic: pobres contra pobres...

Aquesta pel·lícula ens permet fer molts paral·lelismes amb la situació actual i anar aprenent cosetes i adquirint elements de reflexió que ens encaminin cap a alguna perspectiva una mica més constructiva, sense obviar la gravetat de la situació actual.

Film per veure amb família i amics, de gustos diferents que els agrada el cinema d'entreteniment amb valors que, els permetin creure amb una part del gènere humà.

MARTINA opina.

Aquesta obra pel meu gust és molt necessària en el temps que corren. Feia temps que no plorava, reia, divagava i sentia necessitat de valorar la meravella de vida que ens ha tocat gràcies a un relat ben acotat, fet amb molt d’art i el que et sacseja sense destorbar.

Una història senzilla, real i inclús banal. Un relat que des del punt de vista de la vitalitat i inexperiència d’un adolescent és capaç de traslladar-te a una dimensió constructiva, optimista i melòdica de la realitat.

Al meu entendre sense judicis, ni perjudicis i amb un caminar molt melòdic, aquesta pel·lícula és ideal per veure amb nens, fa el relat del traspàs al món adult. Amb els seus pros i els seus contres, sense imposar una única lectura i donant una visió molt diplomàtica de tots i cada un dels conflictes que implica la societat contemporània.

Personalment he gaudit molt, sobretot per la lleugeresa del seu llenguatge, però també perquè cada vegada estic més necessitada de lectures senzilles, depurades i no demagògiques de la complexitat, o no, del paradigma actual.

Filmografia completa de Gurinder Chadha: 
https://www.elseptimoarte.net/directores/gurinder-chadha

Fitxa completa i crítiques al FilmaAffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film452292.html 

Alguna altra informació interessant, com a Boss li va agradar el film?:
https://los40.com/los40/2019/09/10/los40classic/1568126253_337281.html

EL PERAL SALVAJE. Director, Nuri Bilge Ceylan.

BILGE CEYLAN, LLENÇA UNA MIRADA SOBRE LA REALITAT TURCA, ANCORADA EN UN PASSAT QUE NO SUPERA QUE, NO CONTRADIU, NI TRANSFORMA, TOT ASSIMILANT-LA AL PRESENT COM POT; PERÒ TAMBÉ UN RELAT D'ENTESA ENTRE SINAN I EL SEU PARE.

Paraules d'Israel Paredes Badia, escrites en la seva crítica “El eterno retorno” per la revista Dirigido por... Juliol-agost de 2019.

Guió, Nuri Bilge Ceylan, Akin Aksun i Ebru Ceylan.

Turquia 2018.

Duració, 188 minuts.

SINOPSI

Un aspirant a escriptor torna al seu poble natal després de graduar-se i es veu aclaparat pels problemes d'endeutament del seu pare a conseqüència de la seva addicció al joc.

SINOPSI CONCLUSIVA

Bilge Ceylan ofereix al seu jove personatge la forma de sortir de la desesperació. Literalment, introduint-lo en un pou, perquè hi treballi i furgi buscant el seu destí, perquè així entengui allò que el seu pare ve fent tota la vida. (Sobre)viure.

Paraules d'Israel Paredes Badia, escrites en la seva crítica “El eterno retorno” per la revista Dirigido por... Juliol-agost de 2019.

El director Nuri Bilge Ceylan.

NÚRIA opina.

Una molt bona pel·lícula amb un metratge llarg però absolutament necessari per explicar una història que va més enllà de la correlació d'esdeveniments del protagonista, Sinan un noi jove, mestre, que vol ser escriptor.

Una magistral crònica de la desesperança en la qual viu immersa Turquia, però també una reflexió sobre la vida, el temps, el paisatge, la feina d'escriptor, la realitat i els somnis, les relacions familiars...i moltes altres coses que segons qui la vegi hi pot veure.

Una gran pel·lícula pels que no tenen pressa.

MARTINA opina.

La Núria sovint proposa sessions de cinema d’autor, qüestió que agraeixo i que com que no dubto del seu criteri m’agrada perquè em permet entrar en més registres. Tot i que no sempre congeniem pel que fa a gustos, penso que és enriquidor que sigui així i ens permet compartir lectures diferents de cada sessió plegades.

A mi francament els relats contemplatius, desordenats i que abusen del temps, em cansen aviat.

Aquest per mi n’és un clar exemple, tot que entenc que l’experiència és a criteri d’algú altre que li agrada construir la narració d’aquesta manera i que òbviament no deixa de ser quelcom subjectiu. En tot cas, tot el que puc dir, és que al meu entendre a aquesta obra li falta haver-la acabat de polir.

Hi ha un escriptor que m’agrada molt, que a la seva autobiografia, remarca que el que més plaer li provocava de la seva professió era quan havia acabat de desenvolupar una idea i buscava entregar-la a tercers. Aquesta, a priori l’escrivia sense censura i sovint ocupant moltes pàgines, però en aquest estadi estava encara inacabada. Considerava que la seva tasca era aleshores, quan era capaç de depurar-la, fins a reduir-la prou perquè fos quelcom exquisit pels seus lectors.

Doncs aquí és on personalment, crec que aquesta pel·lícula falla. De fet explica moltes coses, tracta debats d’allò més profunds i té molt de contingut. Però en cap moment te’ls entrega de manera que pel meu gust puguis gaudir del format en el qual l’autor t’ho fa arribar.

Tracta, durant més de tres hores, del debat generacional entre un pare i un fill mitjançant un retrat a la Turquia interior. Tot i això, considero que aquesta pel·lícula amb dosis petites, té moltes converses que m’agradaria, si ja jubilada tinc temps, poder tornar a escoltar. 

El blog de Filmin és una bona opció per una bona consulta de les novetats:
https://www.filmin.es/blog/el-peral-salvaje-de-tal-padre-tal-hijo

Fitxa completa, crítiques i filmografia al Filmaffinity:
 https://www.filmaffinity.com/es/film166631.html