EL PERAL SALVAJE. Director, Nuri Bilge Ceylan.

BILGE CEYLAN, LLENÇA UNA MIRADA SOBRE LA REALITAT TURCA, ANCORADA EN UN PASSAT QUE NO SUPERA QUE, NO CONTRADIU, NI TRANSFORMA, TOT ASSIMILANT-LA AL PRESENT COM POT; PERÒ TAMBÉ UN RELAT D'ENTESA ENTRE SINAN I EL SEU PARE.

Paraules d'Israel Paredes Badia, escrites en la seva crítica “El eterno retorno” per la revista Dirigido por... Juliol-agost de 2019.

Guió, Nuri Bilge Ceylan, Akin Aksun i Ebru Ceylan.

Turquia 2018.

Duració, 188 minuts.

SINOPSI

Un aspirant a escriptor torna al seu poble natal després de graduar-se i es veu aclaparat pels problemes d'endeutament del seu pare a conseqüència de la seva addicció al joc.

SINOPSI CONCLUSIVA

Bilge Ceylan ofereix al seu jove personatge la forma de sortir de la desesperació. Literalment, introduint-lo en un pou, perquè hi treballi i furgi buscant el seu destí, perquè així entengui allò que el seu pare ve fent tota la vida. (Sobre)viure.

Paraules d'Israel Paredes Badia, escrites en la seva crítica “El eterno retorno” per la revista Dirigido por... Juliol-agost de 2019.

El director Nuri Bilge Ceylan.

NÚRIA opina.

Una molt bona pel·lícula amb un metratge llarg però absolutament necessari per explicar una història que va més enllà de la correlació d'esdeveniments del protagonista, Sinan un noi jove, mestre, que vol ser escriptor.

Una magistral crònica de la desesperança en la qual viu immersa Turquia, però també una reflexió sobre la vida, el temps, el paisatge, la feina d'escriptor, la realitat i els somnis, les relacions familiars...i moltes altres coses que segons qui la vegi hi pot veure.

Una gran pel·lícula pels que no tenen pressa.

MARTINA opina.

La Núria sovint proposa sessions de cinema d’autor, qüestió que agraeixo i que com que no dubto del seu criteri m’agrada perquè em permet entrar en més registres. Tot i que no sempre congeniem pel que fa a gustos, penso que és enriquidor que sigui així i ens permet compartir lectures diferents de cada sessió plegades.

A mi francament els relats contemplatius, desordenats i que abusen del temps, em cansen aviat.

Aquest per mi n’és un clar exemple, tot que entenc que l’experiència és a criteri d’algú altre que li agrada construir la narració d’aquesta manera i que òbviament no deixa de ser quelcom subjectiu. En tot cas, tot el que puc dir, és que al meu entendre a aquesta obra li falta haver-la acabat de polir.

Hi ha un escriptor que m’agrada molt, que a la seva autobiografia, remarca que el que més plaer li provocava de la seva professió era quan havia acabat de desenvolupar una idea i buscava entregar-la a tercers. Aquesta, a priori l’escrivia sense censura i sovint ocupant moltes pàgines, però en aquest estadi estava encara inacabada. Considerava que la seva tasca era aleshores, quan era capaç de depurar-la, fins a reduir-la prou perquè fos quelcom exquisit pels seus lectors.

Doncs aquí és on personalment, crec que aquesta pel·lícula falla. De fet explica moltes coses, tracta debats d’allò més profunds i té molt de contingut. Però en cap moment te’ls entrega de manera que pel meu gust puguis gaudir del format en el qual l’autor t’ho fa arribar.

Tracta, durant més de tres hores, del debat generacional entre un pare i un fill mitjançant un retrat a la Turquia interior. Tot i això, considero que aquesta pel·lícula amb dosis petites, té moltes converses que m’agradaria, si ja jubilada tinc temps, poder tornar a escoltar. 

El blog de Filmin és una bona opció per una bona consulta de les novetats:
https://www.filmin.es/blog/el-peral-salvaje-de-tal-padre-tal-hijo

Fitxa completa, crítiques i filmografia al Filmaffinity:
 https://www.filmaffinity.com/es/film166631.html