divendres, 12 de juliol del 2024

KINDS of KINDSNESS. Director Yorgos Lanthimos.

EMBOLICA EN UNA ESTÈTICA D'UNA EXQUISIDA FREDOR DOSIS MÍNIMES PREVISIBLES I INNÒCUES D'HUMOR NEGRE, SEXE RARET, NARRATIVA CRUEL I MORTS GRATUÏTES, AMPUTACIONS I RELATS META, EN UN CÒCTEL SUPOSAMENT EXPLOSIU QUE, SORPRÈN PER LA SEVA INCAPACITAT, NO NOMÉS PER MOLESTAR, FINS I TOT, PER GENERAR UN MÍNIM D'ENTRETENIMENT.
Escrit per Eulàlia Iglesies en la seva crítica a Fotogrames, juliol de 2024
PELS QUE ACUSEN LANTHIMOS DE SER UN CINEASTA SENSE ÀNIMA, ABSTRET EN EL SEU SADISME DE TOCADOR, KINDS OF KINDS DEMOSTRA QUE, EL PRINCIPAL INTERÉS DE LA SEVA OBRA ÉS ABRAÇAR-NOS COM ÉSSERS VULNERABLES, CAPAÇOS DE FER QUALSEVOL COSA PER SER ESTMATS.
Escrit per Sergi Sánchez en la seva crítica a Fotogrames, juliol de 2024.

Guió, Efthimis Filippou i Yorgos Lanthimos.
EUA, Regne Unit, 2024.
Duració, 164 minuts.

SINOPSI

Faula, en forma de tríptic que narra tres històries: la d'un home atrapat que intenta agafar les regnes de la seva vida; la d'un policia terroritzat per la seva dona que havia desaparegut al mar i ha tornat i sembla una altra persona; i la d'una dona decidida a trobar a algú amb un do especial destinat a convertir-se en un prodigiós líder espiritual.
Tret de Filmaffinity
Yorgos Lanthimos
LANTHIMOS NO RETRATA ÉSSERS HUMANS, SINÓ PECES DE DÒMINO QUE ELL MOU O BOLCA AL SEU GUST. I, SI ALLÒ QUE PRETÉN ÉS RETRATAR PERSONES, LLAVORS ENCARA ÉS PITJOR; JA QUE, ALLÒ QUE EN REALITAT DEMOSTRA ÉS UN DESPIT ALTIU DEL CREADOR, PER LES SEVES CRIATURES.
Escrit per Carlos F. Heredero en la seva crítica a Caimán CdC, juliol-agost de 2024.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula m'ha semblat una obra sense solta, ni volta i sense cap sentit llevat que sigui el d'un divertiment misantrop i cruel del director, per riures de tots nosaltres.
Si el director i companyia, volia explicar-nos la poca confiança que té amb el gènere humà, ho ha aconseguit. Però penso que, aquesta circumstància és gratuïta i no porta enlloc, amb tres històries que tenen una existència tan artificiosa i absurda que resulta arrogant i insultant.
Estaria encantada que alguna persona que li veu més qualitats que jo, me les comparteixi i em pugui obrir als ulls a una nova mirada. La Martina, li ha vist, gràcies.

MARTINA opina.

Després d’una còmoda sessió al Phenomena, amb pantalla enorme i música amb tots els matisos, per mi ha sigut necessari intentar saber alguna cosa més del que vam veure. He de dir que, sols he pogut trobar que categoritzen aquesta proposta com una faula composta per tres històries, les que totes tenen com a fil conductor explicar el paper de control (dels altres o sobre nosaltres) i les que passen una darrera l’altra, amb sempre el mateix repartiment d’actors/ius.
Personalment, m’ho he passat bé reconec, però que m’ha increpat una mica tanta acidesa en uns personatges freds i fins i tot sinistres, els que val a dir que, en tot moment m’han facilitat entrar en el que passava com si fos una comèdia. Tanmateix, vist que no podia acabar d’entendre on anàvem, m'amoïnava una mica estar perdent el fil, potser, cada vegada més, al llarg dels 165 minuts en els quals va passant tot, desitjant trobar un sentit al perquè de tot plegat.
Vull dir que, en conjunt crec que és una proposta original, particular i que entra bé, ja que, està construïda amb profunditat. També sincera i la que si en tens ganes en acabat segur que li pots trobar interpretacions a molts dels seus, elements. A nosaltres, però, em sembla que no ens ha donat gaire de si, ja que n'hem parlat en sortir i donada volta a cada cosa sense acabar de divertir-nos del tot, això de compartir el que hàgim tret cadascú.

Fitxa completa i altres informacions i crítiques: 

ART D'ALÇADA. Directora, Sandra Rull Roca.

TORNAR A LA VIDA NATURAL EQUIVAL A RETROBAR L'ORIGEN, EL SER ORIGINARI QUE S'ÉS.

Dictados y sentencias” 122. Maria Zambrano.
LA NATURALESA SEGUEIX DESPERTANT UN CERT SENTIT DEL SAGRAT, VAL A DIR, D'ALLÒ NO REVELAT ENCARA.
Dictados y sentencias” 482. Maria Zambrano.

Guionistes, Meritxell Nus i Anna Boneta

Catalunya, 2022.
Duració, 85 minuts.

SINOPSI
Aquest és un viatge per territori pirinenc on descobrim quin paisatge i quin artista comparteixen escenari. Els seus personatges: el Pirineu i els artistes que s'hi inspiren.
La directora, Sandra Rull

EN LA TORNADA A LA NATURA HI HA L'AFANY DE LA TORNADA IMPOSSIBLE QUE ACTUA DE DUES MANERES: COM A NOSTÀLGIA I COM A ESPERANÇA.

Dictados y sentencias” 562. Maria Zambrano.

NÚRIA opina.

Un excel·lent documental, on la natura i en aquest cas els Pirineus, n'és el protagonista, amb la seva potència natural que, no amaga la seva duresa quan es tracta de viure en aquest entorn.
Hi ha persones que malgrat haver nascut en entorns més urbans, obtén per un estil de vida allunyat del soroll ciutadà per recollir-se i refugiar-se en aquest entorn per tal de fer possible el seu projecte de vida. Indrets a vegades hostils, però que, els permeten tenir unes condicions més lligades els aspectes essencials de la vida, per poder treballar i crear o simplement viure.

MARTINA , opina.
Aquest documental ensenya com és la vida d'alguna gent que ha triat viure lluny de la majoria, amb un projecte propi i els que tenen un món creatiu que, bàsicament els hi demana temps per dedicar-s'hi.
Totes i cadascuna de les deu històries són d'interès, per les persones que en són protagonistes i sobretot, pels llocs fabulosos on han triat establir-se.
Potser diria que val la pena sobretot per l'estima de la gent que hi surt, pel que fan i per la vida. També per la forma com el relat lliga una cosa darrera l'altra. Motor que et transporta de manera simple i juganera per tot d'episodis, que tot i ser diferents, conduïts formem tots part del que se'ns vol explicar amb molta claredat.