dimecres, 28 de març del 2012

LOS IDUS de MARZO, George Clooney

Títol original:The ides of March. Segons una obra teatral, "Farragut North" escrita per Beau Willimon.
Idus és el dia 15 del mes de març maig, juliol i octubre dins del calendari romà, per la resta de mesos és el dia 13.
Sembla ser que la pel·lícula té aquest títol en homenatge a  la tragèdia de Juli Cèsar d'en Shakespeare. En aquesta, Juli Cèsar és assassinat aquest dia per un contuberni polític, sense fer cas les recomanacions que li fa un endeví i després la seva dona.

GEORGE CLOONEY, director

un "guapo" dirigint.....

Núria opina, LOS IDUS de MARZO

 
Els idus de març és una pel·lícula feta per un senyor gran coneixedor del cinema i això es nota molt, perquè fa una pel·lícula ben feta, on prima la correcció i un cert classicisme cinematogràfic, però al meu entendre en aquest film li falta ànima i definició ideològica.
Amb això vull dir, que ni emociona, ni sorprèn, ni et fa pensar.
T'explica que en els darreres de les eleccions americanes, és on veritablement es decideix tot i els assessors tenen un paper fonamental, però no hi ha un to de denúncia, ni res semblant.., potser és que jo ja estic desfasada i ara ja no s'estila.
Molt encertada la tria d'en Ryan Gosling com actor protagonista perquè està de moda i agrada molt i ho fa bé.

divendres, 23 de març del 2012

Martina opina, LOS IDUS de MARZO

 
"Los Idus de Marzo”, una crònica sobre les mentides i ambicions secretes que envolten la política, amb tota l'essència del millor cinema nord-americà dels anys setanta.

George Clooney combina tots els ingredients que acompanyen una narració cinematogràfica de manera essencialment estètica. Una guió amb emoció, sorpreses, mentides i lluites de besties ambicioses. Uns protagonistes de primera divisió i una temàtica de rabiosa actualitat: la gran mentida democràtica.

Aquest film està basat en la cursa que suposa una campanya electoral americana i qui en són els seus jugadors, les seves tàctiques i les normes del joc. Escenifica aquesta realitat mitjançant personatges que lluiten en la societat del mèrit on els més brillants ocupen els càrrecs de més responsabilitat i ho fan sense necessitat que en siguin els que donen la cara. Evidència com la política no és més que una porta d'entrada al món dels negocis, de les grans consultories, les grans mandatàries del món modern.

M'agrada que una superproducció tan completa sigui critica amb el sistema actual, el real, que no temi mitjançant una producció cinematogràfica de posar en qüestió la legitimitat política i per mitjà del seu ritme d'avanç accelerat, explicar a l'espectador com la direcció d'un país ve determinada per una lluita de poders.

A mi sincerament m'ha semblat una bona pel·lícula plena d'elements i enginy: gràcies Clonney.

dilluns, 12 de març del 2012

LA INVENCION DE HUGO


MARTÍ SCORSESE

un director que no s'està de res....

Núria opina, LA INVENCION DE HUGO

 
Aquesta pel·lícula, la considero una lliçó d'estil feta pel senyor Scorsese, per retre homenatge als creadors d'aquesta cosa tan meravellosa que és el cinema. Explícitament menciona a Mèlies, però fa referències visuals a molts d'altres grans mestres del cinema, Murnau, Harold Lloyd.....
És una peli per anar a veure un diumenge a la tarda amb tota la família: mare, pare, fills, àvia, nets...alguna tieta soltera i el gos, si aquest està ben educat.
Just perquè és un film per a tothom, té tots els ingredients per distreure'ns i passar-ho bé, triomfa la intel·ligència i la bondat, cosa que de tant en tant va bé, sobretot ara, on la caradura i el cinisme estan a l'ordre del dia.
L'homenatge als precursors del cinema no només ve donat per les referències explicites, sinó també per la història escollida i la manera de narrar-la. Per això crec que tria aquest espai concret i una manera de rodar les escenes, on l'acció i el moviment són els elements determinats. En els seus inicis el cinema, allò que  als espectadors els permetia diferenciar-lo del teatre, era l'acció. Agradava molt l'acció ràpida i contundent de les persecucions, que caracteritza les primeres pel·lícules.
Ben feta i distreta, pel meu gust, un xic avorrida, potser perquè la vaig anar a veure massa tard i m'adormia i això no em va permetre poder-la gaudir tranquil·lament.

Martina opina, LA INVENCION DE HUGO


La fantasia és un món, que amb el cine et permet navegar per indrets plens de coses, persones i escenaris desconeguts i creats en una psique aliena. La trama d'aquesta pel·lícula et transporta al món infantil i a la seva manera de viure les dificultats, amb les seves ulleres d'infal·lible creativitat I dolçor.
El fet de veure l'obra amb 3D o sense no canvia espectacularment el concepte, però si que a nivell visual és molt més atractiva.

L'història és "mona" però tampoc més, i la interpretació dels dos protagonistes m'ha semblat bastant dolenta, malgrat que, entenc l'elecció ja que encaixa molt bé estèticament. Els dos nens són d'un guapo especial i molt d'acord amb una línia de recerca de personatges originals I que no estiguin dins dels paràmetres estandarditzats de bellesa.
Una vegada més, crec que aquest director ha treballat molt bé la vessant artística de la part visual, però per altri, ni la manera d'explicar la història d'un personatge tan erudit com és el Meliés i el seu paper en la creació del cine, i de la mateixa manera que la dels impulsors d'aquest, no m'han semblat res de l'altre món.

Entreteniment pur i dur amb tendresa i adequat per fer volar una mica la imaginació.