ASTEROID CITY. Director, Wes Anderson

POCS CINEASTES ATRESOREN UN COS CREATIU TAN PERSONAL I ABSOLUTAMENT RECONEIXIBLE, COM ELL.

PER MOLT INFANTIL QUE SEMBLI, TOT EL QUE FA AMAGA UNA MIRADA POLÍTICA.

Escrit per L.Pérez en el seu article, “Ese universo paralelo”, per la revista Fotogrames, juny 2023.

Guió, Wes Anderson i Roman Coppola.

EUA, 2023.

Duració, 104 minuts.

SINOPSI

A 1955 escolars i mares i pares de tot el país es reuneixen per fer un concurs escolar dedicat a l'observació de fenòmens astronòmics (Junior Stargazer Convention) que, es realitza en una ciutat fictícia del desert d'EUA, anomenada Asteroid City. La convenció es veurà espectacularment interrompuda per uns esdeveniments que poden canviar el món.

Tret de Filmaffinity.

El director, Wes Anderson.

ANTECEDENTS I GESTACIÓ del FILM

Durant la pandèmia Wes Anderson, com tants altres, es va dedicar a escriure. Així que es va posar amb el seu amic i col·laborador de guions Roman Coppola, a inventar una història sobre un campament d'astronomia en els EUA de 1950.

Diu: Quan vàrem començar a escriure pensàvem com eren els EUA, després de la Segona Guerra Mundial i l'estrès posttraumàtic que hi havia en tota aquella època. Consideràvem dues coses: els teatres de Nova York i un western ambientat en aquella època. La nostra pel·lícula barreja ambdues coses, alguns personatges conviuen en tots dos escenaris al mateix temps. No diria pas que està ambientada en les nostres vivències, però si en les nostres famílies, la de Roman i la meva. Els nostres pares van viure aquesta època i tenim moltes experiències relacionades amb aquesta.

Escrit per L.Pérez en el seu article, “Ese universo paralelo”, per la revista Fotogrames, juny 2023.

ON VIU ANDERSON

Des de fa temps entre Anglaterra i París i admet que, ha passat poques temporades als EUA, darrerament. Explica que: estar a Europa ha canviat la meva manera de fer cinema i la mirada sobre les coses que m'interessen. Encara que aquesta és una pel·lícula molt americana... feta a España.

Escrit per L.Pérez en el seu article, “Ese universo paralelo”, per la revista Fotogrames, juny 2023.

NÚRIA opina.

És una d'aquelles pel·lícules que et permeten sortir del cinema amb un somriure als llavis i un bon grau de satisfacció.

Tot i que Wes Anderson fa molt temps que viu Europa- per alguna cosa serà?- el seu cinema parla de la vida americana, des de l'amabilitat pel respecte que es mereixen les persones, dels diferents llocs del món, però remarcant fins al límit l'absurditat total de certes situacions, i provocant en l'espectadora un sentit crític amable però no per això, menys profund... Una crítica a la societat americana des del coneixement, la ironia i l'estimació.

La pel·lícula és senzilla i brillant. Senzilla perquè explica una història que tothom pot entendre i brillant perquè la desenvolupa en tots els àmbits. L'estètic, amb una cura per tots els detalls, un color i una llum molt particulars que la qualificaria de friqui elegant. Un guió amb uns diàlegs que són impagables, divertits, surrealistes i amb unes situacions absurdes i provocadores, sense estridències.

Un humor amb moltes capes, molt estudiat i que cadascú es pot quedar amb la que li agradi més.

Una pel·lícula friqui- elegant, molt interessant d'anar a veure, si es vol passar una bona estona i sentir-se allunyat de l'humor barruer i estrident d'alguns films, on hom riu del ridícul de l'altre.

MARTINA, opina.

Wes Anderson construeix una ciutat en mig del desert, un lloc on les persones que hi van, podrien quedar-s’hi a viure per sempre més i en aquest escenari, a mesura que passen les hores, transcendeix la consciència d’un humor que de manera responsable flueix en aquesta proposta que, cavalca en un crítica fresca a la societat contemporània americana.

Una opció molt teatral, pels que aquest gènere cultural encara els hi sembli únic i fascinant, però també popular i plena de consciència estètica. Amb un repartiment de luxe i sobretot una història lleugera que la fa ideal per una tarda de cinema, on un desitja gaudir d’una bona estona i que millor per fer-ho que en algun refugi climàtic.

A mi personalment no m’ha fet morir de riure, malgrat haver-me conquistat del tot durant tot el viatge. De fet, crec que és un format molt assequible, perquè tot i que penso que senzillament et trasllada a un món a part, és elegant i això t’ajuda a sentir-te bé, ja que entens la lluminositat del que s’explica, sense necessitat de buscar res més enllà. Crec que precisament és per aquesta claredat pel públic que, ens llancem de cap a la piscina sense context ni consciència de la seva profunditat, sents com si estiguessis prenent un bany fresquet i en el que segurament no li trauràs res més que, la satisfacció de refrescar-te.

A FilmAffinity, trobaràs totes les informacions del film:

https://www.filmaffinity.com/es/film382515.html

LOCALITZACIONS

El rodatge es va portar a terme, amb gran secretisme a Chinchón, pintoresca localitat als afores de Madrid d'arquitectura tradicional i carrers empedrats. Com que aquests ambients no formen part de la trama l'única cosa que es podia veure des de la llunyania eren uns immensos panells que tapiaven els decorats. Wes Anderson diu: Volia rodar a Europa perquè m'agrada treballar aquí. Necessitava un desert i buscava un espai molt ampli i buit, sense res al voltant on poguéssim construir en exteriors un escenari enorme. A més a més, volia localitzar un lloc on tothom pogués gaudir treballant i vivint durant el temps que havíem d'estar allà, vàrem trobar un Parador molt a prop d'on vàrem construir el set, així que bàsicament vivíem al costat. M'encanta l'atmosfera d'aquesta zona i m'atreia la idea de rodar allà, per la llarga cultura de cine que té Espanya, amb tantes pel·lícules que simulaven ser al desert americà. Vàrem utilitzar també el teatre de Chinchón i el del poble del costat.

Aquesta poc usual localització, es va convertir en tot un esdeveniment a la zona.

Escrit per L.Pérez en el seu article, “Ese universo paralelo”, per la revista Fotogrames, juny 2023.

CURIOSITATS DEL REPARTIMENT

Durant els mesos d'escriptura del guió, mentre estaven tancats, sovint parlava amb Scarlett Johansson, qui havia treballat amb ell abans, posant la veu en un dels personatges de “Isla de Perros”. L'actriu tenia moltes ganes de formar part d'aquest projecte i es va presentar al rodatge (per un sou força irrisori, segons va confessar més tard). Anderson és especialista a aconseguir actors i actrius de primera línia per dotzenes. Ni un, ni dos sinó tot un equip complet d'estrelles.

Escrit per L.Pérez en el seu article, “Ese universo paralelo”, per la revista Fotogrames, juny 2023.

A Carlos F. Heredero, NO LI HA AGRADAT GAIRE...

https://www.caimanediciones.es/asteroid-city-wes-anderson-cannes-2023-seccion-oficial/

MASTER GARDENER. Director, Paul Schrader.

 ENS INTERPEL· LA AMB PROFUNDITAT, PRECISAMENT PERQUÈ ATEMPTA CONTRA LES INGÈNUES CERTESES QUE ENS SOSTENEN.

“LA JARDINERIA ÉS CREURE EN EL FUTUR. ÉS CREURE QUE TOT PASSARÀ SEGONS QUÈ ESTÀPLANEJAT I QUE EL CANVI ARRIBARÀ QUAN TOCA.”

Paraules dites per Narvel, el protagonista.

Tret de l'article de Carlos F. Heredero, per Caimán CdC, juny 2023.

Guió, Paul Schrader.

EUA, 2022.

Duració, 111 minuts.

SINOPSI

Narvel Roth (Joel Edgerton) és un meticulós horticultor de Gracewood Gardens. Està tan dedicat a tenir cura dels jardins d'aquesta meravellosa i històrica finca, com a complaure a la seva vídua i rica jefa, la Sra. Havernhill (Sigourney Weawer). Aquesta, li demana que ensenyi a la seva problemàtica neboda- neta a fer de jardinera, això trasbalsa la tranquil·la i monòtona vida de Narvel.

Tret de Filmaffinity.

El director, Paul Schrader

TANCAMENT D'UNA TRILOGIA de SCHRADER

Master Gardener, tanca la trilogia de Paul Schrader denominada de la redempció, iniciada el 2017 amb “El reverendo” i prosseguida el 2021 amb “El contador de cartas”. És cert que quasi tota l'obra del director i guionista gira al voltant de la culpa i la redempció, però aquests tres films tenen motius argumentals i visuals molt arrelats entre ells, com a passat en altres trilogies d'autor com d'Antonioni, Bergman i Pasolini.

Escrit per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”, Dirigido por... juny de 2023.  

CONTEXT FÍSIC del DIRECTOR

Paul Schrader s'ha traslladat a viure des de fa anys en l'habitació d'una residència, on viu també la seva dona malalta d'alzheimer. El cineasta ha explicat públicament que, no li vaga la pena viure en cap altre lloc que no sigui a prop de la seva dona.

Tret de l'article de Carlos F. Heredero, per Caimán CdC, juny 2023.

NÚRIA opina.

Aquesta, és al meu entendre una gran pel·lícula.

És el tancament d'una trilogia de protagonistes perdedors i torturats que busquen la seva redempció o salvació, com és el cas de Master Gardener, per mitjà d'una reflexió intima i constant del seu dia a dia a través d'un diari personal i d'una vida molt monòtona i endreçada. Amb una vida social limitada al seu àmbit d'acció professional, en el que són especialment bons...

No es pot parlar d'aquest film d'en Schrader, sense situar-lo en el tancament de la trilogia de la qual forma part.

Aquí trobareu informació sobre la trilogia i potser podeu recuperar les pel·lícules en alguna plataforma. Totes són bones i intenses.

És interessant el tractament que dona Schrader en els seus personatges en funció del passat que han d'expiar. Narvel, el personatge de Master Gardener, forma part de l'essència dels nostres temps, on afloren actituds xenòfobes i racials tot canalitzant irracionalment l'odi i la por, davant d'uns temps incerts i difícils... Comparteixo la visió de Schrader, que moltes vegades, els errors passats per molt que vulguem, no es poden enterrar en una cerimònia personal i secreta, perquè algun dia suraran sense que vulguem. La redempció és una bona sortida, però moltes vegades ens retorna al lloc d'on venim i volem oblidar, perquè sense perdó no hi ha redempció, ni salvació.

El to i clímax creat en cadascun dels films està molt ben trobat i en aquest darrer, la metàfora de les llavors i les plantes es fa evident i present visualment, sense vergonya i d'una forma força naïf. Li dona un punt de tendresa i humor que són d'agrair.

La recomano encaridament a totdona i tothom.

MARTINA opina.

Hi ha peces que ho tenen tot: bons ingredients, molt de contingut nutritiu i una bona pila d’elements que la fan atractiva. Per mi aquesta obra n'és un clar exemple. I és que la història que explica es fa real, tot i no parlar de ningú que pugui ser proper, il·lustra uns personatges únics i passa en un context remot esplèndid més aviat de difícil accés.

M’agrada sobretot com embelleix cada acte humà, donant recorregut a l’evolució dels personatges expressament i situant-los en un espai on la naturalesa cura la pena. Crec que la historia a més sorprèn, construint només la justa intriga del que més endavant s’explica i esdevenint a un ritme propi, que et permet dirigir-te a cada lloc nou, havent abonat el terreny prèviament.

Personalment aquest és el tipus de cinema que més gaudeixo, ja que et deixa solera i et permet fer tantes lectures d’una mateixa cosa com tu vulguis. Crec que la que vull compartir, seria dir que a mi personalment em va traslladar a un entorn extraordinari, on conviuen individus amb dolor i dels que només algunes obtén, per valentes viure l’endemà i sense considerar ni el que no tenen, ni la llàstima del que els hi va passar.

DESIRÉE FEZ, INTERPRETA EL FINAL

Malgrat la seva aparent lluminositat, el desenllaç de Master Gardener deixa un regust amarg, fins i tot, violent.

Escrit per Desirée de Fez en la seva crítica a Fotogrames, juny 2023.

Fitxa completa, filmografia i crítiques:

https://www.filmaffinity.com/es/film922430.html

SOBRE EL PERDÓ I SCHRADER

La sensació de ser perdonat i perdonar-se un mateix, és molt semblant, és inútil diferenciar-les.

(William Tell/ Oscar Isaac al “Contador de cartas”

(...)un dels elements principals que connecta les tres pel·lícules d'una manera rotunda, són els tres protagonistes escrivint un diari personal a mà en un quadern(...)

(...)aquesta trilogia es podria conèixer també com la trilogia de l'escriptori: homes madurs amb un passat violent (tòxic) i traumàtic que, en un moment de relativa clarividència i pau en les seves existències, aboquen els seus pensaments íntims en les pàgines d'un diari, sols, en la intimitat, asseguts davant d'un escriptori.

Escrit per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”, Dirigido por... juny de 2023.

 L'ELECCIÓ DE FORMATS I ALGUNS CONCEPTES ESSENCIALS LLIGATS ALS FILMS

En “El Reverendo”, és en 1.37:1, l'antic 1:33 del cinema mut, el mateix format en què Bergman filma “Els comulgants”. L'església i la casa apareixen filmades en estret i vertical, un format, una geografia, amb profusió de planòs frontal dels personatges, que recorda la planificació bergmaniana en aquell film que pertany també a una trilogia, la del silenci. “El contador de cartas”, és en 1.66:1, una mica més ample, ideal per tapetes en detall, relació entre jugadors -qui decideix apostar, qui observa l'aposta- i plans generals de les taules de joc. “El maestro jardinero” està enquadrada en 2.39:1, en panoràmica, d'acord amb l'horitzontalitat dels jardins i els cultius florals entre els quals es mouen els personatges. Però, sobretot el pas del format estàndard del cine clàssic, al panoràmic modern que, està en consonància amb l'estat d'esperança i alliberació (mínima) de les pel·lícules.

Escrit per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”, Dirigido por... juny de 2023.

 

STRANGE WAY of LIFE. Extraña forma de vida. Director, Pedro Almodovar.

ALMODÓVAR ES DIVERTEIX SENT MÉS CLÀSSIC QUE MAI, SENSE DEIXAR DE SER, TAN ELL COM SEMPRE.

Escrit per Laura Pérez, en la seva crítica per Fotogrames, juny 2023.

Guió, Pedro Almodovar.

España, França, 2023.

Duració, 31 minuts.

D'ON VE EL TÍTOL

A l'inici del film, un vaquer canta amb la veu de Caetano Veloso el fado d'Amàlia Rodríguez de la que pren nom el títol de la pel·lícula.

Tret de la informació que dóna Carlos F. Heredero a Caimán CdC, maig de 2023.

SINOPSI

Un home creua a cavall el desert que el separa de Bitter Creek. Va a buscar el Xèrif Jake. Vint-i-cinc anys abans, ambdós- el xèrif i Silva, el ranxer que cavalca al seu encontre- van treballar junts com a pistolers a sou. Silva ve amb el pretext de retrobar-ase amb el seu amic de joventut i efectivament, festegen el seu encontre. Però l'endemà li diu al xèrif Jake, la veritable raó de la seva trobada.

Tret i adaptat de Fimaffinity.

Ethan Hawke, Pedro Almodóvar i Pedro Pascal.

NÚRIA opina.

Estrenada al Festival de Cannes 2023, fora de concurs. Tothom ha dit la seva, a alguns els ha agradat molt i l'han lloat i altres com el meu admirat crític, Carlos F. Heredero que, no li ha trobat res significatiu per lloar.

Jo, l'he trobat un bombonet de cinèfil, molt eròtica i carregada de sentit, un western de cap manera a la convenció o a l'ús. Allò que més m'ha agradat és precisament la ironia que destil·la la història, amb l'atreviment d'utilitzar un codi tan marcadament masclista per explicar una història d'amor entre dos homes molt mascles. Com que és un curt ha d'anar al gra i aquesta capacitat de síntesi amb el que el temps marca el film, m'ha semblat molt estimulant i ben resolta.

Recull tota l'estètica costumista del western, amb el gust pels espais i els colors passats pel sedàs del senyor Almodóvar, aquesta circumstància del film, pel meu gust, encara li afegeix un valor més.

Un altre valor significatiu, és que ha estat rodada a Almeria al desert de Tabernas, un lloc molt preciós i estimat per mi, on s'han rodat moltes pel·lícules, bones i dolentes.

Cal confessar que, a mi l'Almodóvar sempre m'ha agradat, sóc una fan incondicional, he vist tots els seus films, més d'una vegada. Quan aquí a Catalunya encara no era massa conegut, i alguna gent el consideraven un boig madrileny de la “Movida”, sense massa valor per considerar, jo ja baixava del Pirineu per assistir a l'estrena de les seves pel·lícules que les trobava genials. No totes les seves pel·lícules tenen el mateix grau de qualitat i acabat, però en totes elles trobo un grau de genialitat, a considerar...

He passat 31 minuts de gaudi que, s'han fet curts.

Res més a dir. Us la recomano, amb pantalla gran.

MARTINA opina

Suposo que dir massa sobre aquesta peça és sobrant, ja que la sincerament penso que és un regal que aquest artista ens deixa i no dubto que des del seu propi divertiment. Un western fet amb la màxima atenció a tots i cadascun dels detalls, amb un relat profund que aprofita totes les virtuts d’aquest gènere i ple de matisos.

Dues persones que s’haurien estimat tenen un encontre en un moment futur, vida o mort els obliga a triar i això implica haver de posicionar-se l’un davant de l’altre.

Per mi una opció superrefinada i de la que només em queda comentar que per les persones amants del cinema significa un tresor, imprescindible i que no us podeu perdre l’oportunitat de veure com ha de ser i amb pantalla gran.

Fitxa completa, filmografia i crítiques:

https://www.filmaffinity.com/es/film776514.html

DE LA PRODUCCIÓ 

Com sempre del seu germà Agustín a través del Deseo, la casa productora de la majoria dels seus films. Ara, Saint Laurent by Anthony Vaccarello (actual director creatiu de la firma), fa de productor associat.

No sé d'on ho he tret.

ANTECEDENTS D'AQUESTA HISTÒRIA A “DOLOR i GLÒRIA”, 2019.

A “Dolor i Gloria el personatge d'Antonio Banderas, guardava en el seu Mac un document de Word titulat “Extraña forma de vida”. Ni la càmera, ni la trama es van aturar per remarcar aquesta qüestió. Però allà estava ja aquesta història i com hi ha qui pot viure donant-li l'espatlla i altres, es cremen amb ell.

Escrit per Laura Perez, en la seva crítica per Fotogrames, juny 2023.

LA CÀMERA, EL CONCEPTE, I UN HOMENATGE A SERGIO LEONE

Ens sorprèn perquè és nou, quan col·loca la càmera a l'exterior, deixa que l'horitzó faci el seu paper. Aquí està el seu homenatge a Sergio Leone (atenció al dol a tres), aquí no el preocupava que el desert de Tabernes, no s'assemblés en res a Arizona, ja que el seu joc era un altre.

Escrit per Laura Pérez, en la seva crítica per Fotogrames, juny 2023.

RELACIÓ ENTRE, BROKEBACK i ALMODÓVAR

Va estar parlant per dirigir aquest film, però finalment ho va rebutjar. Va creure que els de Hollywood, li posarien pegues a l'hora d'enfocar la història i els personatges a la seva manera.

A la fi, va ser Ang Lee qui va dirigir el film i Almodóvar va dir que havia fet una pel·lícula meravellosa.

Tret del Blog, sopitas.com