dimecres, 21 de juny de 2023

MASTER GARDENER. Director, Paul Schrader.

 ENS INTERPEL· LA AMB PROFUNDITAT, PRECISAMENT PERQUÈ ATEMPTA CONTRA LES INGÈNUES CERTESES QUE ENS SOSTENEN.
LA JARDINERIA ÉS CREURE EN EL FUTUR. ÉS CREURE QUE TOT PASSARÀ SEGONS QUÈ ESTÀPLANEJAT I QUE EL CANVI ARRIBARÀ QUAN TOCA.”
Paraules dites per Narvel, el protagonista.
Tret de l'article de Carlos F. Heredero, per Caimán CdC, juny 2023.


Guió, Paul Schrader.
EUA, 2022.
Duració, 111 minuts.

SINOPSI

Narvel Roth (Joel Edgerton) és un meticulós horticultor de Gracewood Gardens. Està tan dedicat a tenir cura dels jardins d'aquesta meravellosa i històrica finca, com a complaure a la seva vídua i rica jefa, la Sra. Havernhill (Sigourney Weawer). Aquesta, li demana que ensenyi a la seva problemàtica neboda- neta a fer de jardinera, això trasbalsa la tranquil·la i monòtona vida de Narvel.
Tret de Filmaffinity.
El director, Paul Schrader
TANCAMENT D'UNA TRILOGIA de SCHRADER
Master Gardener, tanca la trilogia de Paul Schrader denominada de la redempció, iniciada el 2017 amb “El reverendo” i prosseguida el 2021 amb “El contador de cartas”. És cert que quasi tota l'obra del director i guionista gira al voltant de la culpa i la redempció, però aquests tres films tenen motius argumentals i visuals molt arrelats entre ells, com a passat en altres trilogies d'autor com d'Antonioni, Bergman i Pasolini.
Escrit per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”, Dirigido por... juny de 2023.  
CONTEXT FÍSIC del DIRECTOR
Paul Schrader s'ha traslladat a viure des de fa anys en l'habitació d'una residència, on viu també la seva dona malalta d'alzheimer. El cineasta ha explicat públicament que, no li vaga la pena viure en cap altre lloc que no sigui a prop de la seva dona.
Tret de l'article de Carlos F. Heredero, per Caimán CdC, juny 2023.

NÚRIA opina.
Aquesta, és al meu entendre una gran pel·lícula.
És el tancament d'una trilogia de protagonistes perdedors i torturats que busquen la seva redempció o salvació, com és el cas de Master Gardener, per mitjà d'una reflexió intima i constant del seu dia a dia a través d'un diari personal i d'una vida molt monòtona i endreçada. Amb una vida social limitada al seu àmbit d'acció professional, en el que són especialment bons...
No es pot parlar d'aquest film d'en Schrader, sense situar-lo en el tancament de la trilogia de la qual forma part.
Aquí trobareu informació sobre la trilogia i potser podeu recuperar les pel·lícules en alguna plataforma. Totes són bones i intenses.
És interessant el tractament que dona Schrader en els seus personatges en funció del passat que han d'expiar. Narvel, el personatge de Master Gardener, forma part de l'essència dels nostres temps, on afloren actituds xenòfobes i racials tot canalitzant irracionalment l'odi i la por, davant d'uns temps incerts i difícils... Comparteixo la visió de Schrader, que moltes vegades, els errors passats per molt que vulguem, no es poden enterrar en una cerimònia personal i secreta, perquè algun dia suraran sense que vulguem. La redempció és una bona sortida, però moltes vegades ens retorna al lloc d'on venim i volem oblidar, perquè sense perdó no hi ha redempció, ni salvació.
El to i clímax creat en cadascun dels films està molt ben trobat i en aquest darrer, la metàfora de les llavors i les plantes es fa evident i present visualment, sense vergonya i d'una forma força naïf. Li dona un punt de tendresa i humor que són d'agrair.
La recomano encaridament a totdona i tothom.

MARTINA opina.

Hi ha peces que ho tenen tot: bons ingredients, molt de contingut nutritiu i una bona pila d’elements que la fan atractiva. Per mi aquesta obra n'és un clar exemple. I és que la història que explica es fa real, tot i no parlar de ningú que pugui ser proper, il·lustra uns personatges únics i passa en un context remot esplèndid més aviat de difícil accés.
M’agrada sobretot com embelleix cada acte humà, donant recorregut a l’evolució dels personatges expressament i situant-los en un espai on la naturalesa cura la pena. Crec que la historia a més sorprèn, construint només la justa intriga del que més endavant s’explica i esdevenint a un ritme propi, que et permet dirigir-te a cada lloc nou, havent abonat el terreny prèviament.
Personalment aquest és el tipus de cinema que més gaudeixo, ja que et deixa solera i et permet fer tantes lectures d’una mateixa cosa com tu vulguis. Crec que la que vull compartir, seria dir que a mi personalment em va traslladar a un entorn extraordinari, on conviuen individus amb dolor i dels que només algunes obtén, per valentes viure l’endemà i sense considerar ni el que no tenen, ni la llàstima del que els hi va passar.
DESIRÉE FEZ, INTERPRETA EL FINAL
Malgrat la seva aparent lluminositat, el desenllaç de Master Gardener deixa un regust amarg, fins i tot, violent.
Escrit per Desirée de Fez en la seva crítica a Fotogrames, juny 2023.
Fitxa completa, filmografia i crítiques:

SOBRE EL PERDÓ I SCHRADER

La sensació de ser perdonat i perdonar-se un mateix, és molt semblant, és inútil diferenciar-les.
(William Tell/ Oscar Isaac al “Contador de cartas”
(...)un dels elements principals que connecta les tres pel·lícules d'una manera rotunda, són els tres protagonistes escrivint un diari personal a mà en un quadern(...)
(...)aquesta trilogia es podria conèixer també com la trilogia de l'escriptori: homes madurs amb un passat violent (tòxic) i traumàtic que, en un moment de relativa clarividència i pau en les seves existències, aboquen els seus pensaments íntims en les pàgines d'un diari, sols, en la intimitat, asseguts davant d'un escriptori.
Escrit per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”, Dirigido por... juny de 2023.

 L'ELECCIÓ DE FORMATS I ALGUNS CONCEPTES ESSENCIALS LLIGATS ALS FILMS
En “El Reverendo”, és en 1.37:1, l'antic 1:33 del cinema mut, el mateix format en què Bergman filma “Els comulgants”. L'església i la casa apareixen filmades en estret i vertical, un format, una geografia, amb profusió de planòs frontal dels personatges, que recorda la planificació bergmaniana en aquell film que pertany també a una trilogia, la del silenci. “El contador de cartas”, és en 1.66:1, una mica més ample, ideal per tapetes en detall, relació entre jugadors -qui decideix apostar, qui observa l'aposta- i plans generals de les taules de joc. “El maestro jardinero” està enquadrada en 2.39:1, en panoràmica, d'acord amb l'horitzontalitat dels jardins i els cultius florals entre els quals es mouen els personatges. Però, sobretot el pas del format estàndard del cine clàssic, al panoràmic modern que, està en consonància amb l'estat d'esperança i alliberació (mínima) de les pel·lícules.
Escrit per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”, Dirigido por... juny de 2023.


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada