ENS
INTERPEL· LA AMB PROFUNDITAT, PRECISAMENT PERQUÈ ATEMPTA CONTRA LES
INGÈNUES CERTESES QUE ENS SOSTENEN.
“LA
JARDINERIA ÉS CREURE EN EL FUTUR. ÉS CREURE QUE TOT PASSARÀ
SEGONS QUÈ ESTÀPLANEJAT I QUE EL CANVI ARRIBARÀ QUAN TOCA.”
Paraules
dites per Narvel, el protagonista.
Tret
de l'article de Carlos F. Heredero, per Caimán CdC, juny 2023.
Guió, Paul Schrader.
EUA,
2022.
Duració,
111 minuts.
SINOPSI
Narvel
Roth (Joel Edgerton) és un meticulós horticultor de Gracewood
Gardens. Està tan dedicat a tenir cura dels jardins d'aquesta
meravellosa i històrica finca, com a complaure a la seva vídua i
rica jefa, la Sra. Havernhill (Sigourney Weawer). Aquesta, li demana
que ensenyi a la seva problemàtica neboda- neta a fer de jardinera,
això trasbalsa la tranquil·la i monòtona vida de Narvel.
Tret
de Filmaffinity.
 |
| El director, Paul Schrader |
Master
Gardener, tanca la trilogia de Paul Schrader denominada de la
redempció, iniciada el 2017 amb “El reverendo” i prosseguida el
2021 amb “El contador de cartas”. És cert que quasi tota l'obra
del director i guionista gira al voltant de la culpa i la redempció,
però aquests tres films tenen motius argumentals i visuals molt
arrelats entre ells, com a passat en altres trilogies d'autor com
d'Antonioni, Bergman i Pasolini.
Escrit
per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”,
Dirigido por... juny de 2023.
CONTEXT
FÍSIC del DIRECTOR
Paul
Schrader s'ha traslladat a viure des de fa anys en l'habitació d'una
residència, on viu també la seva dona malalta d'alzheimer. El
cineasta ha explicat públicament que, no li vaga la pena viure en
cap altre lloc que no sigui a prop de la seva dona.
Tret
de l'article de Carlos F. Heredero, per Caimán CdC, juny 2023.
NÚRIA
opina.
Aquesta,
és al meu entendre una gran pel·lícula.
És
el tancament d'una trilogia de protagonistes perdedors i torturats
que busquen la seva redempció o salvació, com és el cas de Master
Gardener, per mitjà d'una reflexió intima i constant del seu dia a
dia a través d'un diari personal i d'una vida molt monòtona i
endreçada. Amb una vida social limitada al seu àmbit d'acció
professional, en el que són especialment bons...
No
es pot parlar d'aquest film d'en Schrader, sense situar-lo en el
tancament de la trilogia de la qual forma part.
Aquí
trobareu informació sobre la trilogia i potser podeu recuperar les
pel·lícules en alguna plataforma. Totes són bones i intenses.
És
interessant el tractament que dona Schrader en els seus personatges
en funció del passat que han d'expiar. Narvel, el personatge de
Master Gardener, forma part de l'essència dels nostres temps, on
afloren actituds xenòfobes i racials tot canalitzant irracionalment
l'odi i la por, davant d'uns temps incerts i difícils... Comparteixo
la visió de Schrader, que moltes vegades, els errors passats per
molt que vulguem, no es poden enterrar en una cerimònia personal i
secreta, perquè algun dia suraran sense que vulguem. La redempció
és una bona sortida, però moltes vegades ens retorna al lloc d'on
venim i volem oblidar, perquè sense perdó no hi ha redempció, ni
salvació.
El
to i clímax creat en cadascun dels films està molt ben trobat i en
aquest darrer, la metàfora de les llavors i les plantes es fa
evident i present visualment, sense vergonya i d'una forma força
naïf. Li dona un punt de tendresa i humor que són d'agrair.
La
recomano encaridament a totdona i tothom.
MARTINA opina.
Hi
ha peces que ho tenen tot: bons ingredients, molt de contingut
nutritiu i una bona pila d’elements que la fan atractiva. Per mi
aquesta obra n'és un clar exemple. I és que la història que
explica es fa real, tot i no parlar de ningú que pugui ser proper,
il·lustra uns personatges únics i passa en un context remot
esplèndid més aviat de difícil accés.
M’agrada
sobretot com embelleix cada acte humà, donant recorregut a
l’evolució dels personatges expressament i situant-los en un espai
on la naturalesa cura la pena. Crec que la historia a més sorprèn,
construint només la justa intriga del que més endavant s’explica
i esdevenint a un ritme propi, que et permet dirigir-te a cada lloc
nou, havent abonat el terreny prèviament.
Personalment
aquest és el tipus de cinema que més gaudeixo, ja que et deixa
solera i et permet fer tantes lectures d’una mateixa cosa com tu
vulguis. Crec que la que vull compartir, seria dir que a mi
personalment em va traslladar a un entorn extraordinari, on conviuen
individus amb dolor i dels que només algunes obtén, per valentes
viure l’endemà i sense considerar ni el que no tenen, ni la
llàstima del que els hi va passar.
DESIRÉE
FEZ, INTERPRETA EL FINAL
Malgrat
la seva aparent lluminositat, el desenllaç de Master Gardener deixa
un regust amarg, fins i tot, violent.
Escrit
per Desirée de Fez en la seva crítica a Fotogrames, juny 2023.
Fitxa completa, filmografia i crítiques:
SOBRE EL PERDÓ I SCHRADER
La
sensació de ser perdonat i perdonar-se un mateix, és molt semblant,
és inútil diferenciar-les.
(William
Tell/ Oscar Isaac al “Contador de cartas”
(...)un
dels elements principals que connecta les tres pel·lícules d'una
manera rotunda, són els tres protagonistes escrivint un diari
personal a mà en un quadern(...)
(...)aquesta
trilogia es podria conèixer també com la trilogia de l'escriptori:
homes madurs amb un passat violent (tòxic) i traumàtic que, en un
moment de relativa clarividència i pau en les seves existències,
aboquen els seus pensaments íntims en les pàgines d'un diari, sols,
en la intimitat, asseguts davant d'un escriptori.
Escrit
per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”,
Dirigido por... juny de 2023.
L'ELECCIÓ
DE FORMATS I ALGUNS CONCEPTES ESSENCIALS LLIGATS ALS FILMS
En
“El Reverendo”, és en 1.37:1, l'antic 1:33 del cinema mut, el
mateix format en què Bergman filma “Els comulgants”. L'església
i la casa apareixen filmades en estret i vertical, un format, una
geografia, amb profusió de planòs frontal dels personatges, que
recorda la planificació bergmaniana en aquell film que pertany també
a una trilogia, la del silenci. “El contador de cartas”, és en
1.66:1, una mica més ample, ideal per tapetes en detall, relació
entre jugadors -qui decideix apostar, qui observa l'aposta- i plans
generals de les taules de joc. “El maestro jardinero” està
enquadrada en 2.39:1, en panoràmica, d'acord amb l'horitzontalitat
dels jardins i els cultius florals entre els quals es mouen els
personatges. Però, sobretot el pas del format estàndard del cine
clàssic, al panoràmic modern que, està en consonància amb l'estat
d'esperança i alliberació (mínima) de les pel·lícules.
Escrit
per Quin Cases, en el seu article “Hombres frente al escritorio”,
Dirigido por... juny de 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada