LA
MEVA AMBICIÓ ERA FER UN FILM PER TOTHOM, NO SOBRE LA VIDA DE VEIL,
SINÓ SOBRE EL SEU LLEGAT EN QUESTIONS MOLT RELLEVANTS COM
L'AVORTAMENT, LA GUERRA, LA SALUT I LA JUSTÍCIA.
Paraules
del director, escrites per Ana Santos i publicades per Fotogrames,
desembre de 2022.
Guió,
Oliver Dahan.
França
2021.
Duració,
140 minuts.
SINOPSI
Un
recorregut per la vida de Simone Veil, des de la seva infantesa feliç
a Niça, passant pel camp de concentració Auschwitz, fins a acabar
formant part del govern francès com a ministra de Sanitat, per més
tard passar a ser la primera presidenta de Parlament Europeu en 1979.
Un exemple, pràcticament desconegut de pràctica del feminisme sense
declaracions d'intencions, ni cridòria.
 |
| El director Oliver Dahan. |
La
vida de Simone Veil està perfectament documentada, però jo he triat
aquells aspectes que em permetien transmetre un missatge.
Paraules
del director, escrites per Ana Santos i publicades per Fotogrames,
desembre de 2022.
NÚRIA opina.
Una
pel·lícula que té una qualitat principal i és que, ens permet
conèixer una dona que va ser un veritable personatge en la defensa
de la justícia, la no discriminació i el dret de les dones a
l'avortament. La primera presidenta del Parlament Europeu i malgrat
tot, una veritable desconeguda per raons força obvies, encara que,
sospitosament injustes. Potser, per ser dona i tenir una determinada
filiació política i amb uns valors de defensa dels drets de les
dones i les minories. Massa d'esquerres pels de dretes i massa de
dretes pels d'esquerres, és així com pots quedar-te, com penso que
és el cas, en territori de ningú... Hi ha molt a reflexionar sobre
aquest tema.
Film
necessari per a fer justícia a un personatge i posar-lo en el seu
lloc en la història de França i d'Europa.
Una
pel·lícula amb valors i per finalitats educatives.
MARTINA
opina
Queda
una setmana per Nadal, moment de tradicions i trobades amb amistats o
familiars i quan molta gent optarem per compartir una estona en una
sala de cinema. Pel que fa a les estrenes, òbviament està previst i
és quan en major mesura, podrem triar, alguna proposta de la
cartellera, que signifiqui un interès general. I, aquesta peça
d’art, crec que és molt recomanable si voleu veure una obra
completa, pausada i que aporta molt de contingut per allargar un
posterior viatge intel·lectual fins a l’infinit.
Diria
que vam coincidir amb la Núria, que era una narrativa
intencionadament lenta, per fer valdre el fet que fer memòria
implica, deixar aflorar sentiments i haver de pair el dolor d’alguna
ferida ocasionada per situacions forçades pels altres. És el retrat
d’una figura interessantíssima, una honorable dona d’una
profunditat immensa i també una persona que sortint d’un trauma
enorme va lluitar imbatible per aportat valor. Sempre fidel a la
societat on hauria de conviure, després del seu pas per Auschwitz,
destí que mai ningú podrà comprendre del tot.
M’ha
portat a molts llocs, indiscutiblement el més significant, és
l’admiració cap a d’altres que es destinen a impulsar les
millores col·lectives. Però potser la reflexió més profunda, que
voldria compartir, és que per fi, he pogut comprendre una mica
millor, perquè de vegades em dol tanta reflexió entorn del gran mal
ocasionat pel nazisme. Quan el temps és limitat i al món actual és
ple de brutals injustícies, privilegis que es viuen amb total
inconsciència i impunitat i molta misèria imposada de la qual no es
vol parlar. Evidentment, no tindria sentit abordar aquest tema amb
major detall en aquest espai, així que només en faig menció i
aprofito per recordar que crec que aquesta època de l’any, és
una bona oportunitat per aprofitar aquests dies i compartir l’art
del cinema amb propostes com aquesta amb persones estimades. Això
uneix, crec que ens fa més forts i sobretot conscients.
 |
| La veritable Simone Veil |
https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/history-eu/eu-pioneers/simone-veil_es
UNA DADA DE LA PEL·LÍCULA
UNA DADA DE LA PEL·LÍCULA
Quan
els fills de Veil, van llegir el guió em van enviar algunes notes
d'aclariment i quan van veure la pel·lícula, em van trucar
emocionats. Va ser molt reconfortant comptar amb la seva aprovació,
afirma Dahan. No li va passar el mateix amb Grace de Monaco on. Va
d'haver d'afrontar el boicot de la família real monegasca, encara
que no havien vist el film, es lamenta Dahan.
Paraules
del director, escrites per Ana Santos i publicades per Fotogrames,
desembre de 2022.
Informacions de filmaffinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada