EN
UN MOMENT EN QUE POCS CINEASTES S'ATREVEIXEN A POSAR-SE EN EL JARDÍ
DELS GRANS TEMES DEL PRESENT I ABRAÇAR EL CAOS, LA CONFUSIÓ I LA
IGNORÀNCIA AL VOLTANT D'ELLS, ELL, NO NOMÉS ELS ABRAÇA, SINÓ QUE
TAMBÉ ELS PROJECTE CAP A EL FUTUR.
Escrit
per Desirée de Fez a Fotogrames, setembre de 2022.
Música,
Howard Shore.
Canada,
Regne Unit i Grècia, 2022.
Duració,
107 minuts.
SINOPSI
A
mesura que els humans ens adaptem en un entorn sintètic, el cos
pateix transformacions i mutacions. Saúl Tenser, famós artista de
la performance, mostra públicament la metamorfosis dels seus òrgans
en actuacions avantguardistes amb la seva companya Caprice. Timlín,
una investigadora de Registre General d'Òrgans, segueix
obsessivament els seus moviments. Llavors, apareix un grup misteriós
: volen aprofitar-se de la fama de Saül per revelar al món, la
pròxima etapa de l'evolució humana.
Full
informatiu dels cinemes Renoir.
David
Cronenberg, torna al cinema fantàstic dels seus primers anys, però
si més no, des d'una perspectiva més intel·lectualitzada i sense
fer concessions als espectadors.
Escrit per Tomás Fernández Valentí, en la seva crítica “La belleza interior”, al Dirigido por, setembre de 2022.
 |
| El director, David Cronenberg. |
CRONENBERG...
UN VISIONARI
Crimes
of the Futur, porta a un altre nivell alguna cosa que sempre s'ha
sabut, que David Cronenberg és capaç d'aventurar amb molt de marge
de temps, els canvis en l'ésser humà, des de tots els angles
possibles: físic, tecnològic, psicològic i moral.
(...)El
primer guió de la pel·lícula és de 1998; com és possible
plantejar, 25 anys abans possibles respostes a preguntes que l'ésser
humà comença a fer-se ara?
Escrit
per Desirée de Fez a Fotogrames, setembre de 2022.
(...)
Ara es parla dels microplàstics que estan en el mar, però també
s'han detectat en la sang de la gent, en els cossos, en la carn. Ell
ja es va avançar en això en el guió.
Dit
per Viggo Mortensen en l'entrevista feta per Beatriz Martínez,
Fotogrames setembre de 2022.
NÚRIA
opina
Inquietant
pel·lícula, no gens agradable, però que crec que cal veure-la; les
persones interessades en el cinema com a fenòmens artístic que, ens
qüestiona i ens fa pensar. Altrament, no cal.
Com
a film que mereix un interès de cinèfil s'han consumit alguns
litres de tinta o de llum, parlant d'ell i des de totes les seves
possibles perspectives, seria molt presumptuós per la meva banda,
pensar que puc dir alguna cosa nova d'ell...
Malgrat
tot, allò que m'interessa més és el discurs sobre l'art i el cos
com a protagonista d'aquest, com a element manipulable, transformable
i com aquest discurs, pot esdevenir en una paradoxa de la buidor, ben
plena, perquè no hi ha res més.
És
una pel·lícula romànticament lletja i fastigosa, i la seva bellesa
rau en un discurs fet amb molta elegància i sense escrúpols sobre
cap a on anem o no anem?
Cadascú
que digui la seva i escoltem-nos amb interès com el cos transformat
de
l'home ple d'orelles per poder escoltar, amb tota la intensitat
possible, però sense la boca cosida que, surt al film.
Una
història fosca, només apta per ments lluminoses!
MARTINA
opina.
Aquest
relat de ficció sobre l'evolució sintètica de l'espècie humana,
on les persones s'han adaptat a una vida totalment allunyada de la
seva naturalesa, et transporta a un món on els seus personatges
viuen en absoluta llibertat, sobre els seus cossos i destins. De fet,
obre un munt de preguntes, potser infinites sobre les formes que hem
adoptat per prendre el control de nosaltres mateixos i et condueix
mitjançant la història de dos performers per un univers irreal,
però determinat a ser una metàfora de molts dels mals actuals.
Per
mi, l'experiència és sincerament ingrata, macabra i plena de
grisos. Tot i això, crec que veure-la m'ha portat forces coses
positives, així he pogut després d'aquest trànsit amarg, sentir
que he compartit inquietuds desconegudes. A més, desitjant que la
sobre estimulació que et provoca, surti en uns dies de les
entranyes. Potser quan hagi tingut temps, per oxigenar i arribar a
reflexionar sobre les moltes capes que presenta aquesta proposta d'un
director que, es caracteritza per mai deixar-te indiferent.
El
més destacable, pel meu gust, és un repartiment excepcional. Amb
tanta profunditat i carisma que converteixen la foscor en una bellesa
subtil que, sobretot té llum. I és que, aquesta proposta és pura
filosofia, reflexionant entorn del control de l'espècie sobre el
nostre propi cos i en si la vida és realment quelcom, del que, no
es pot disposar. També sobre el paper de l'art en les nostres vides,
l'evolució sexual, o la pròpia renuncia als privilegis d'una
possible vocació d'exercir un servei qualificat...
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Versió primera de la mateixa pel·licula de 1970:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada