dilluns, 3 d’octubre de 2022

CRIMES of the FUTUR. Director, David Cronenberg.

EN UN MOMENT EN QUE POCS CINEASTES S'ATREVEIXEN A POSAR-SE EN EL JARDÍ DELS GRANS TEMES DEL PRESENT I ABRAÇAR EL CAOS, LA CONFUSIÓ I LA IGNORÀNCIA AL VOLTANT D'ELLS, ELL, NO NOMÉS ELS ABRAÇA, SINÓ QUE TAMBÉ ELS PROJECTE CAP A EL FUTUR.
Escrit per Desirée de Fez a Fotogrames, setembre de 2022.


Director i guionista, David Cronenberg.
Música, Howard Shore.
Canada, Regne Unit i Grècia, 2022.
Duració, 107 minuts.

SINOPSI

A mesura que els humans ens adaptem en un entorn sintètic, el cos pateix transformacions i mutacions. Saúl Tenser, famós artista de la performance, mostra públicament la metamorfosis dels seus òrgans en actuacions avantguardistes amb la seva companya Caprice. Timlín, una investigadora de Registre General d'Òrgans, segueix obsessivament els seus moviments. Llavors, apareix un grup misteriós : volen aprofitar-se de la fama de Saül per revelar al món, la pròxima etapa de l'evolució humana.
Full informatiu dels cinemes Renoir.
David Cronenberg, torna al cinema fantàstic dels seus primers anys, però si més no, des d'una perspectiva més intel·lectualitzada i sense fer concessions als espectadors.
Escrit per Tomás Fernández Valentí, en la seva crítica “La belleza interior”, al Dirigido por, setembre de 2022.

El director, David Cronenberg.
CRONENBERG... UN VISIONARI
Crimes of the Futur, porta a un altre nivell alguna cosa que sempre s'ha sabut, que David Cronenberg és capaç d'aventurar amb molt de marge de temps, els canvis en l'ésser humà, des de tots els angles possibles: físic, tecnològic, psicològic i moral.
(...)El primer guió de la pel·lícula és de 1998; com és possible plantejar, 25 anys abans possibles respostes a preguntes que l'ésser humà comença a fer-se ara?
Escrit per Desirée de Fez a Fotogrames, setembre de 2022.
(...) Ara es parla dels microplàstics que estan en el mar, però també s'han detectat en la sang de la gent, en els cossos, en la carn. Ell ja es va avançar en això en el guió.
Dit per Viggo Mortensen en l'entrevista feta per Beatriz Martínez, Fotogrames setembre de 2022.

NÚRIA opina
Inquietant pel·lícula, no gens agradable, però que crec que cal veure-la; les persones interessades en el cinema com a fenòmens artístic que, ens qüestiona i ens fa pensar. Altrament, no cal.
Com a film que mereix un interès de cinèfil s'han consumit alguns litres de tinta o de llum, parlant d'ell i des de totes les seves possibles perspectives, seria molt presumptuós per la meva banda, pensar que puc dir alguna cosa nova d'ell...
Malgrat tot, allò que m'interessa més és el discurs sobre l'art i el cos com a protagonista d'aquest, com a element manipulable, transformable i com aquest discurs, pot esdevenir en una paradoxa de la buidor, ben plena, perquè no hi ha res més.
És una pel·lícula romànticament lletja i fastigosa, i la seva bellesa rau en un discurs fet amb molta elegància i sense escrúpols sobre cap a on anem o no anem?
Cadascú que digui la seva i escoltem-nos amb interès com el cos transformat
de l'home ple d'orelles per poder escoltar, amb tota la intensitat possible, però sense la boca cosida que, surt al film.
Una història fosca, només apta per ments lluminoses!
MARTINA opina.
Aquest relat de ficció sobre l'evolució sintètica de l'espècie humana, on les persones s'han adaptat a una vida totalment allunyada de la seva naturalesa, et transporta a un món on els seus personatges viuen en absoluta llibertat, sobre els seus cossos i destins. De fet, obre un munt de preguntes, potser infinites sobre les formes que hem adoptat per prendre el control de nosaltres mateixos i et condueix mitjançant la història de dos performers per un univers irreal, però determinat a ser una metàfora de molts dels mals actuals.
Per mi, l'experiència és sincerament ingrata, macabra i plena de grisos. Tot i això, crec que veure-la m'ha portat forces coses positives, així he pogut després d'aquest trànsit amarg, sentir que he compartit inquietuds desconegudes. A més, desitjant que la sobre estimulació que et provoca, surti en uns dies de les entranyes. Potser quan hagi tingut temps, per oxigenar i arribar a reflexionar sobre les moltes capes que presenta aquesta proposta d'un director que, es caracteritza per mai deixar-te indiferent.
El més destacable, pel meu gust, és un repartiment excepcional. Amb tanta profunditat i carisma que converteixen la foscor en una bellesa subtil que, sobretot té llum. I és que, aquesta proposta és pura filosofia, reflexionant entorn del control de l'espècie sobre el nostre propi cos i en si la vida és realment quelcom, del que, no es pot disposar. També sobre el paper de l'art en les nostres vides, l'evolució sexual, o la pròpia renuncia als privilegis d'una possible vocació d'exercir un servei qualificat...

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Versió primera de la mateixa pel·licula de 1970:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada