divendres, 9 de setembre del 2022

PLUMAS. Director, Omar El Zohairy.

TORNAR A TENIR UN DESBALLESTAT TELEVISOR QUE, EN TAN TRISTES CIRCUMSTÀNCIES, ÉS L'ALIAT PERFECTE PER MANTENIR ALS NENS FORA DE LA SEVA CRUA, PODRIDA I VORAÇ REALITAT.

Escrit per Pere Valls, en la seva crítica a Fotogrames de setembre de 2022.

Director, Omar El Zohairy.
Guió, Omar El Zohairy i Ahmed Amer.
Egipte, 2021.
Duració, 110 minuts.
Gran Premi de la setmana de la Crítica, al Festival de Cannes 2021.


SINOPSI INTERPRETADA

En un barri humil del Caire, cobert de pols per les obres, hi viu una família com moltes altres, hi viu un home autoritari i no massa productiu, amb aires de canalla, la seva silenciosa i abnegada esposa i els seus tres fills. La rutina es trenca quan arriba la festa d'aniversari d'un dels nens i un mag anima al pare a presentar-se com a voluntari pel seu truc estrella. Tancat en una caixa de fusta es converteix en una gallina, per delit i sorpresa de tots els presents.
Escrit per Javier H.Estrada, en la seva crítica “La metamorfosis inmutable”a Caimán
Cuadernos de Cine, setembre 2022.

El director, Omar El Zohairy.
PLUMAS NO ÉS NOMÉS UNA FITA DE LA SEVA CINEMATOGRAFIA, SINÓ UNA DE LES REVELACIONS MÉS ENLLUERNADORES DELS ULTIMS ANYS.
Escrit per Javier H.Estrada, en la seva crítica “La metamorfosis inmutable”a Caimán
Cuadernos de Cine, setembre 2022.

NÚRIA opina

Una pel·lícula que de cap manera et pot deixar indiferent i que crec que pot ser convenient deixar-la pair, per poder-la jutjar.
Si allò que cerquem al cinema és una llum que, el món actual no té i busquem oblidar l'aclaparadora realitat que ens envolta, aquesta no és la vostra pel·lícula.
Si busquem obres que ens sacsegin i ens treguin de la nostra zona de confort tortuga, aquesta pot ser una de les nostres pel·lícules.
Aquesta és la primera pel·lícula del director egipci Omar El Zohairy i segons sembla, no ha agradat massa a alguns sectors de poder del seu país i no m'estranya gens.
És una proposta molt interessant des del punt de vista narratiu i estètic.
Tot és i es vol que així sigui, en aquesta història, brut, lleig, decadent i en procés de degeneració i desintegració, només els nens i les dones conserven la seva aura de bellesa autèntica i bondat.
La història avança a poc a poc, les imatges constitueixen el gruix fort de la narració amb un enfocament i plans, molt estudiats des del punt de vista simbòlic.
Una utilització de primeríssims primers plans d'aspectes parcials i fragmentats, importants a l'hora d'interpretar i definir la importància d'allò que està passant.
Unes imatges reiteratives sobre vísceres, sang i fetge... associades a la realitat d'allò que està succeint. Tot plegat ocasionant una incomoditat a l'espectadora que, espera asseguda a la seva butaca el seu moment de llum.
Arriba amb l'empoderament d'una dona analfabeta que no sap què hi fa en aquest món, ni com hi ha arribat, però quan descobreix que hi és i no li queda més remei que tirar endavant, ho fa amb resolució i energia.
Resulta difícil pronunciar-se en aquest film amb un, m'agrada o no m'agrada, i proposo ser prudent i no fer-ho.
En la seva primera pel·lícula d'aquest cineasta egipci, fa una proposta valenta, compromesa i dura que, cal valorar com a molt positiva i lluny dels estereotips.
Res més lluny de l'Egipte que com a turistes desitgem conèixer.

MARTINA opina.
Aquesta òpera prima del director, rebuda a l'Egipte natal ofensivament i amb un relat que no descansa apuntant la misèria des del principi a la fi. Et deixa moltes composicions d'imatges fosques, plenes de brutícia i que recordaràs en el futur.  També metàfores, que deixeu-me dir, crec que parlen sobretot del mal del capitalisme, però sobretot, del patriarcat que el sosté.
A mi, m'ha tornat al món real, després de dies de vacances buscant bellesa i fugint precisament d'aquesta càrrega, per la consciència d'entorns molt afectats per una realitat penosa.
Sincerament, per mi, es pot dir que directament que és una proposta desplaent, superexplícita de com el que sembla impossible potser existeix en un context humà i que ens vol perjudicar. Tal manera fent-nos conscients, de com podem acabar, havent de limitar-nos a pagar factures.

Fitxa completa i crítiques a ;
https://www.filmaffinity.com/es/film601201.html
Entrevista amb el director Omar El Zohairy, durant el Festival de Cannes 2021:
Biografia del director:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada