ELVIS. Director Baz Luhrmann.

EL RESULTAT ÉS UN GRAN MUSICAL CARREGAT DE BARROQUISME ESCÈNIC, AMB PERSONATGES DE TALL CARICATURESC I MEMORABLES NÚMEROS MUSICALS QUE, ENLAIREN UNA FIGURA DECADENT A LA CONDICIÓ DE SÍMBOL D'AQUESTA AMÈRICA QUE CREA LES SEVES LLEGENDES, MENTRE DESTRUEIX LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA.

Escrit per Àngel Quintana, en el seu article “El Rey en su jaula de oro”, a Caiman Cuadernos de Cine, juliol, agost 2022.

Guió, Jeremy Doner, Sam Bronell, Baz Luhrmann, Craig Pearce.

Australia, EUA, 2022.

Duració, 159 minuts.

SINOPSI

El film explora la vida i la música d'Elvis Presley (Butler), per mitjà de la seva relació amb el coronel Tom Parker (Hanks) el seu enigmàtic mànager. La història profunditza en la complexa dinàmica de relació que existia entre Presley i Parker que va durar més de vint anys, des del seu ascens a la fama, el seu estrellat sense precedents, en el context de la revolució cultural i la pèrdua d'innocència dels EUA. En el centre d'aquest periple està Priscilla Presley (Olivia De Jongel) una de les persones més importants i influents en la vida d'Elvis.

Filmaffinity.

El director australià, Baz Luhrmann.

QUÈ ENS EXPLICA AQUESTA PEL·LÍCULA?

La història d'algú que, va tenir el món a les seves mans i es va convertir en un titella del món de l'espectacle. (...) Un ésser que va transformar la música del seu temps, que va saber convertir el ritme en energia, però també en pulsió sexual.

Escrit per Àngel Quintana, en el seu article “El Rey en su jaula de oro”, a Caiman Cuadernos de Cine, juliol, agost 2022.

NÚRIA, opina.

Sense cap mena de dubte, una de les grans estrenes del moment. Un retrat molt poc mitològic, amb la paradoxa de tenir davant un dels grans mites de la música rock. Mostra la dimensió humana d'un personatge, fet en aquest cas amb la humilitat de qui ha entès la vulnerabilitat dels humans davant la notorietat- també se'n diu fama- i la por al fracàs i el rebuig.

Francament entranyable, i sense jutjar. El recurs que utilitza de fer servir el fins ara controvertit i poc conegut mànager, per la narració de la història, m'ha semblat eficient, original i penso que resulta.

En aquesta pel·lícula he descobert, alguna cosa que ja sabia, però de no coneixia: que Elvis era blanc, però cantava des de la profunditat de la seva ànima, amb tota la seva entrega, com un negre i que, si no hagués estat mediatitzat i instrumentalitzat per uns interessos comercials, no sabem on hauria arribat la seva evolució?

Als que us agrada l'Elvis no us la perdeu i els que us agrada el cinema, tampoc. 

MARTINA opina.

Confesso que aquest relat destinat a tots els públics, amb una clara determinació del que vol fer brillar i sense obrir cap conversa més enllà del que és conegut per quasi tothom, m’ha semblat bé i fins i tot m’ha arribat al cor.

A més crec que mostra una panoràmica molt completa de la indústria de l’entreteniment, trivialitza com els rics que fan fortuna esclavitzant els qui tenen talent i detesta de manera directa un engranatge complex sense posar massa focus en res d’això, però fent-ho comprensible i palès.

Pel meu gust, l’actuació flamant d’Austin Butler dóna molta llum a un personatge que de per si ja és sabut que era lliure, talentós i que defensava el carisma del seu llegat artístic de manera pura i natural. Fins que, els diners, llaminers però sobretot extorsionadors, l’atrapa en un parany del qual no pot sortir il·lès.

Passant per l’origen popular de l’artista, mostrant l’arrel negra de tota la seva música i reivindicant una figura plena de talent, aquest viatge biogràfic d’aquesta icona del rock and roll, et convida a viatjar. Passant pel millor i pel pitjor i coneixent les entranyes de moltes fases d’un viatge. Un trajecte que comença bé i que no acaba mai, gràcies a tota la música que aquest gran artista, ens ha deixat per sempre més.

CONTEXT HISTÒRIC

El 1968 EUA bullia. Havien assassinat a Martin Luther King i a Bobby Kennedy. Els joves, ells i elles, protestaven contra la guerra del Vietnam i lluitaven a favor dels drets racials. En un concert en l'Altamont Speedway Free Festival dels Rollings Stone van acabar morint, quatre persones. Mentrestant Elvis Presley, havia sigut pare de la seva única filla, Lisa Marie, i havia decidit deixar la comèdia de Hollywood per tornar als escenaris i gravar un disc en directe.

Sota la proclama d'Elvis is back, el rei de rock va arrencar al juliol, una sèrie de 57 concerts a les Veges, en l'escenari de l'Hotel Intercontinental. Actuava amb dos grups de gòspel i portava un nou vestuari inspirat en la seva afició al karate. Va triomfar interpretant un vell èxit dels cinquanta, That's All Right i llançant un nou hit, Suspicious Minds. Elvis Presley no es va adonar que s'havia convertit en un presoner d'una gran gàbia d'or. El 1968 el rock estava en un altre lloc i el seu creador exhibia vestits de lluentons sense saber que, havia perdut una gran batalla, i que el seu retorn als escenaris dels casinos fou l'inici del final.

Escrit per Àngel Quintana, en el seu article “El Rey en su jaula de oro”, a Caiman Cuadernos de Cine, juliol, agost 2022.

CRÍTICA CONTUNDENT de BEATRIZ MARTÍNEZ

L'energia que desprèn Elvis és indòmita i avassalladora. Ens submergeix en una espiral èpica, compulsiva i frenètica que embolica i abraça, que agita i convulsiona al so de la desconstrucció d'una de les grans icones de la cultura popular que forma part de la memòria col·lectiva i que, per una vegada, té una gran pel·lícula a l'altura de les circumstàncies.

Paraules de Beatriz Matínez en la seva crítica a la revista Fotogrames, juliol-agost de 2022.