PER LA SEVA HONESTADAT, PER LA SEVA RADICALITAT I LA SEVA VALENTIA, AQUESTA PETITA PEL·LÍCULA QUE EL CINEASTA SEMBLA QUE S'HAGI TRET DEL BARRET, ÉS UN REGAL PER TOTS. L'HEU D'ANAR A VEURE.
Dit
pel Carlos F.Heredero en la seva crítica, “Reencuentro con la
vida”. Caimán Cuadernos de Cine, juny 2022.
Guió,
Jonàs Trueba.
España,
2022.
Duració,
60 minuts.
SINOPSI SÀVIAMENT INTERPRETADA
En
només seixanta condensats minuts, Jonás Trueba construeix, amb
tanta solidesa com pudor i delicadesa, un apropament respectuós al
desconcert existencial, a la inseguretat vital, als horitzons
indecisos d'unes criatures que surten del confinament (del limbe en
el qual ens va posar a tots la COVID-19) amb la sensació que les
seves identitats respectives, ja no són tan clares com abans o que
tot, de sobte, comencen a viure-ho d'una altra manera que no saben
encara com han de processar.
Dit
pel Carlos F.Heredero en la seva crítica, “Reencuentro con la
vida”. Caimán Cuadernos de Cine, juny 2022.
 |
| El director, Jonás Trueba. |
CONVIDA ALS SEUS PERSONATGES I A NOSALTRES, ELS SEUS ESPECTADORS A SORTIR DEL LIMBE EN EL QUAL ENS HAVIA CONFINAT LA PANDÈMIA DE LA COVID-19, PER APROPAR-NOS ALS ESPAIS OBERTS DE LA NATURALESA.
Dit
pel Carlos F.Heredero en la seva crítica, “Reencuentro con la
vida”. Caimán Cuadernos de Cine, juny 2022.
NÚRIA
opina.
Una
petita i senzilla peça mestra que, ens transporta a una reflexió
sobre la nostra fràgil existència com a humans socials i les
nostres relacions amb els entorns materials, per mitjà de dues
parelles heterosexuals adultes i joves. Un Godard intel·ligentment
actualitzat per un director que sap que és el cinema, i ens parla
amb i d'aquest.
És
ben cert que la COVID ens ha portat a valorar més la natura i a
plantejar-nos quina és la nostra relació amb l'entorn.
Un
petit-gran film que s'ho val veure-la en pantalla gran, per apreciar
tota la seva subtilitat cinematogràfica.
MARTINA opina
Reconec
que vam anar a veure aquesta opció amb certs dubtes, fonamentats en
la darrera experiència viscuda quan veien "Quien lo impide",
que fou la darrera creació d'aquest artista i que a mi, no em va
aportar res. Però era un prejudici, ja que, aquesta peça senzilla,
ben empaquetada i amb un toc personal original en l'ús de la imatge,
demostra que la màxima que, cada obra és única, encaixa
perfectament amb aquest cas.
Un
relat ben fet, tot i que aparentment no tingui especial contingut,
amb uns personatges construïts amb cura i un enfocament de cada
escena que pel meu gust et fa entrar plenament en l'immens món del
pensament de cadascun dels racons i converses triades.
Personalment,
he gaudit un cop més de la satisfacció de veure la sala plena, amb
gent de molts tipus i que optem per aquesta proposta de cinema
d'autor. Gent que en acabar, cadascú des d'on fos que l'hagués fet
aterrar la història en si, semblàvem satisfets d'haver escollit una
opció de cinema artesanal, auster i amb una clara voluntat de parlar
personalment.
No
vull entrar en un tema de major envergadura, com el de les arrels
familiars de cadascú, però sí que m’agradaria afegir, que per mi
aquest artista té ofici i independentment d'on l'hagi pogut
cultivar, crec que aquesta realitat es pot percebre en el seu sentit
narratiu i enfocament curiós en la construcció d'un relat ple
d'imatges molt evocadores.
ELENA, INTERPRETADA PER ITSASO ARANA, PARLA DEL FILM
Es
mostra sense prendre partit, la fragilitat de les parelles i de les
decisions que prenem, perquè la vida no resulta mai com l'imaginem,
explica. El meu personatge és molt poc complaent, a diferència de
mi mateixa i d'altres rols que he interpretat. A Elena no l'importa
mostrar el seu desgrat, cosa que resulta alliberadora.
Tret
de la xerrada de Juan Pando amb Itsaso Arana i publicada a
Fotogrames. juny de 2022.
Fitxa completa, crítiques i filmografia del director a:
Entrevista escrita amb el director:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada