UNA
PEL·LÍCULA ASPRA I INTIMISTA PER A DESCONSTRUIR LA DEMAGÒGIA DE LA
GENEROSITAT OCCIDENTAL SENSE RESPOSTES FÀCILS.
Escrit
per Isabel Navarro a Fotogrames, en una entrevista a la Carmen Machi,
juny de 2022.
Guió,
Nely Reguera, Eduard Solà, Valentina Viso.
España,
Grecia, 2022.
Duració,
99 minuts.
Al
centre del film hi ha una doctora jubilada que en un intent d'escapar
de la seva rutina, va de voluntària a Grècia per treballar en un
camp de refugiats amb els nens. Un cop allà, sent una constant
soledat i incomoditat i entra en conflicte tant amb el sistema i les
seves limitacions, com amb ella mateixa i les seves vacil·lacions.
Escrit
per Isabel Navarro a Fotogrames, en una entrevista a la Carmen Machi,
juny de 2022.
 |
| La directora Nely Reguera |
Escrit
per Beatriz Martínez, en la seva crítica a Fotogrames, juny de
2022.
NÚRIA
opina.
Aquest
film de la Nely Reguera, té dos encerts, la interpretació de la
Carmen Machi com a protagonista i dues reflexions que planteja: la
primera, entorn de la desubicació que comporta el pas de la vida
professional activa a la jubilació, per persones que estan en plena
forma professional, i la segona, pel que fa a la mala consciència
que arrosseguen els blancs occidentals amb relació a una part de la
resta del món.
Pel
que fa a la resta, malgrat l'excel·lent interpretació de la Carmen
Machi, els temps de la pel·lícula són una mica lents en
determinats moments, m'he trobat immersa en uns temps en els quals
sentia que no passava res.
És
amable, crítica i es deixa veure.
La Martina li ha tret més suc a la pel·lícula i m'agrada molt la seva reflexió, és més profunda.
MARTINA opina.
Aquesta
obra explica una història concreta, abonant el pensament crític i
recordant-nos que de moltes de les coses que passen no en sabem quasi
res. A mi personalment m’ha suggerit que em posi les piles en
conèixer millor dels conflictes bèl·lics de prop, per saber una
mica més, de les raons que trenquen la pau en entorns pròxims.
Condicionant absolutament la vida de persones d’un dia per l'altre,
sense previ avís i de manera horrible.
Sobretot
considero que aquesta peça, t’enganxa, donat que et permet seguir
un relat que passa entre gent, que per context, existeixen al nostre
imaginari col·lectiu. És a dir, que pots identificar sense massa
esforç, apostant per no fer un judici de res del que els hi passa i
mentre no s’entra en qüestionar els personatges en si que, formen
part de la història. En resum, crec que el que més puc valorar, és
l’existència d’unes persones protagonistes, construïdes amb
profunditat, intenció i amb la identitat suficient, com perquè amb
poques paraules i accions els puguem ubicar sense cap problema.
Novament,
repetiré quelcom que m’enorgulleix de la nostra afició al cinema,
en la que no ens acabem mai la cartellera i on descobrim la varietat,
riquesa i la diversitat de registres que ens permeten afirmar que
l’ecosistema creatiu en aquest sector està viu. Vull dir, que
aquesta art, crec que es troba en un estat molt saludable.
Particularment, seguir el treball d’artistes que es van
consolidant, a banda que m’agradin més o menys els seus
llenguatges o del que ens parlen, m’ajuda a sentir-me d’alguna
manera privilegiada. Ja que difícilment ens podrem acabar el cinema
de proximitat o llunyà, perquè tenim molta teca i podrem continuar
alimentant satisfactòriament aquest hobby que mare i filla
compartim.
LOCALITZACIONS
Rodada
en el camp de refugiats de Malakasa, a Grècia.
Fitxa completa, crítiques i filmografia de la directora a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada