LA PSICOPOLÍTICA NEOLIBERAL ÉS LA TÈCNICA DE DOMINACIÓ QUE ESTABILITZA I REPRODUEIX EL SISTEMA DOMINANT PER MITJÀ D'UNA PROGRAMACIÓ I CONTROL PSICOLÒGIC. LL'ART DE LA VIDA COM A PRAXI DE LA LLIBERTAT HA D'ADOPTAR LA FORMA D'UNA DES-PSICOLITZACIÓ.
Paraules
de Byung-Chul Han, en el seu llibre, Psicopolítica.
Director, George Lucas.
Guió,
George Lucas, Walter Murch.
1971,
EUA.
Duració,
88 minuts.
SINOPSI
Una
visita al futur, on l'amor és el crim màxim. THX1138, LUH3417 i
SEN5241 intenten escapar d'una societat futurista localitzada sota la
superfície de la Terra, on està prohibit el sexe, fent servir
drogues per controlar a la gent.
Tret
de Filmaffinity.
 |
| El director George Lucas, de jove. |
NÚRIA
opina.
He
trobat l'enfocament de la temàtica d'aquesta pel·lícula una mica
desfasada, tot i que crec que té alguns aspectes molt i molt
interessants.
El
supòsit que la terra tal com ara la coneixem ja no existirà i
estarem sota terra, on cada individu, estarà programat
individualment per produir i prou. En aquest món s'hauran eliminat
els sentiments, ja que aquests, tal com s'ha comprovat sobradament,
són els grans distorsionadors dels humans. L'amor, al centre
d'aquest gran desgavell humà no fa res més que entorpir un possible
funcionament productiu modèlic de la societat.
Una
distopia que, en molts aspectes s'estan complint les seves
expectatives i ens dóna molt per pensar cap on va la humanitat: les
drogues legals i no legals i els seus succedanis, estan a l'ordre del
dia del consum humà, per pal·liar els danys ocasionats per l'amor i
els seus danys col·laterals. Les diferents reformes laborals que hem
anat patint fins ara, cada vegada estan més lluny de protegir a les
treballadores i cada vegada més prop de protegir la producció i
prou. L'individualisme és cada vegada més present en el tarannà
d'una societat que s'ha cregut això que, els drets individuals han
d'estar per sobre dels col·lectius i l'eslògan de la llibertat com
un bé individual i no col·lectiu.
Pel
que fa a l'enfocament visual, vist avui és gairebé naïf, està
clar, però que, cal considerar que han passat 51 anys de carrera
tècnica del cinema que no són pocs, en aquests anys han passat
moltes coses en aquest camp.
També
crec que, si no fos pel seu director que té un nom en aquest camp de
la ciència-ficció mainstream, aquest film no seria gaire
significatiu, tot i que a mi el seu format simple, minimalista i
reduccionista... m'agrada força com a relíquia històrica.
Si
l'aneu a veure, sempre amb pantalla gran al Phenomena, si es pot!
MARTINA
opina.
Aquesta
obra del 1971 crec que, només té sentit en pantalla gran, amb plena
disposició per volar en els temps passats i amb ganes de descobrir
una mica millor les entranyes d'un art tan complet com és el cinema.
Mitjançant
un relat de ciència-ficció, la història passa en una societat on
l'amor és el crim més penat i en el que els seus habitants
consumeixen drogues, principalment per evitar la temptació de
cometre pecats carnals.
Passa
a un ritme pausat en el qual de fet poc hi passa, amb cura per una
estètica austera d'un cinema fet amb unes condicions molt diferents
de les d'ara i en la que hi he trobat una clara aposta per una
construcció d'un món sofisticat i en el que es reivindica la lluita
per la llibertat de no voler ser senzills.
Més informació i fitxa completa:
Altres informacions sobre la història del film, interessants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada