EN
EL SEU AVANÇ, ESCAMPA UN MUNT DE GESTOS QUE ES FIXEN EN LA MEMÒRIA
PER LA SEVA INTENSITAT, COM SI LA CÀMERA, ACTORS I EMOCIÓ
S'HAGUEREN ARRENGLERAT PER ENTRAR EN FOCUS.
Paraules
de Andrea Morán en el seu article, “La vida dos veces”, a
Caimán Cuadernos de Cine, maig 2022.
España,
2022.
Duració,
104 minuts.
Festival
de Malaga 2022, varis premis.
SINOPSI
Amaia
(Laia Costa), acaba de ser mare i s'adona que, no sap massa bé com
fer-ho. Quan la seva parella ha de marxar per feina unes setmanes,
ella torna a casa els seus pares, en un bonic i petit poble del país
Basc i així podrà compartir la responsabilitat de tenir cura del
seu bebè. Però allò que no sap Amaia és que pel fet de ser mare,
no deixarà de ser filla.
Tret
de Filmaffinity.
 |
| La directora, Alauda Ruiz de Azúa |
Aquesta
directora, amb una amplia experiència professional en el camp de la
comunicació audiovisual, quan es posa a fer el seu primer
llargmetratge de ficció ho fa amb l'elegància classicista d'alguna
que, coneix l'ofici i sap què vol dir i com.
Des
del punt de vista temàtic, el film es mou en la mateixa línia,
planteja qüestions vitals molt importants amb honestedat i sense
cridar, com aquella que res.
Com
la vida mateixa, Cinco Lobitos és un drama amb tocs d'ironia molt
ben donats que, et destensen i t'ajuden ha anar-ho paint el que t'explica a p0c a poc.
Ens
hem fet un fart de plorar, en un moment de la nostra història
especialment sensible a recordar-nos pèrdues rellevants.
Una
pel·lícula vista des de la perspectiva d'una dona jove sensible i
pragmàtica que no idealitza, ni la relació de parella, ni la
maternitat, però que aquesta última, la situa en una crisi personal
on s'haurà de replantejar i revalorar moltes coses de la seva
vida.
S'ho
val anar-la a veure.
MARTINA
opina.
Quan
pel dia de l'aniversari de la Núria, vam escollir aquesta peça, cap
de les dues no crec que fóssim del tot conscients que ens passaríem
tota la sessió plorant amb passió i llàgrima grossa. Però em
sembla que en tot cas, en acabar, vam coincidir en dir que, tot i la
fal·lera ploranera, va ser un bon pla.
Aquest
relat íntim, cuidant el que importa i aprofundint en els fets del
que comporta la mort imminent, crec que aconsegueix fer-te entrar en
un univers familiar, proper i molt ben creat.
També
reconec que personalment no tenia especial interès en què pensava
que explicaria aquest relat i que per sorpresa m'he submergit en un
viatge molt bonic.
Una
vegada més, em sento agraïda pel talent que emergeix en la nova
generació de cineastes i que considero que ens permeten gaudir d'una
grata sensació que estem dintre d'allò que passa en la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada