divendres, 10 de juny de 2022

CINCO LOBITOS. Directora, Alauda Ruiz de Azúa.

EN EL SEU AVANÇ, ESCAMPA UN MUNT DE GESTOS QUE ES FIXEN EN LA MEMÒRIA PER LA SEVA INTENSITAT, COM SI LA CÀMERA, ACTORS I EMOCIÓ S'HAGUEREN ARRENGLERAT PER ENTRAR EN FOCUS.
Paraules de Andrea Morán en el seu article, “La vida dos veces”, a Caimán Cuadernos de Cine, maig 2022.
Guionista, Alauda Ruiz de Azúa.
España, 2022.
Duració, 104 minuts.
Festival de Malaga 2022, varis premis.


SINOPSI
Amaia (Laia Costa), acaba de ser mare i s'adona que, no sap massa bé com fer-ho. Quan la seva parella ha de marxar per feina unes setmanes, ella torna a casa els seus pares, en un bonic i petit poble del país Basc i així podrà compartir la responsabilitat de tenir cura del seu bebè. Però allò que no sap Amaia és que pel fet de ser mare, no deixarà de ser filla.
Tret de Filmaffinity.

La directora, Alauda Ruiz de Azúa
NÚRIA opina.
Aquesta directora, amb una amplia experiència professional en el camp de la comunicació audiovisual, quan es posa a fer el seu primer llargmetratge de ficció ho fa amb l'elegància classicista d'alguna que, coneix l'ofici i sap què vol dir i com.
Des del punt de vista temàtic, el film es mou en la mateixa línia, planteja qüestions vitals molt importants amb honestedat i sense cridar, com aquella que res.
Com la vida mateixa, Cinco Lobitos és un drama amb tocs d'ironia molt ben donats que, et destensen i t'ajuden ha anar-ho paint el que t'explica a p0c a poc.
Ens hem fet un fart de plorar, en un moment de la nostra història especialment sensible a recordar-nos pèrdues rellevants.
Una pel·lícula vista des de la perspectiva d'una dona jove sensible i pragmàtica que no idealitza, ni la relació de parella, ni la maternitat, però que aquesta última, la situa en una crisi personal on s'haurà de replantejar i revalorar moltes coses de la seva vida.
S'ho val anar-la a veure.

MARTINA opina.
Quan pel dia de l'aniversari de la Núria, vam escollir aquesta peça, cap de les dues no crec que fóssim del tot conscients que ens passaríem tota la sessió plorant amb passió i llàgrima grossa. Però em sembla que en tot cas, en acabar, vam coincidir en dir que, tot i la fal·lera ploranera, va ser un bon pla.
Aquest relat íntim, cuidant el que importa i aprofundint en els fets del que comporta la mort imminent, crec que aconsegueix fer-te entrar en un univers familiar, proper i molt ben creat.
També reconec que personalment no tenia especial interès en què pensava que explicaria aquest relat i que per sorpresa m'he submergit en un viatge molt bonic.
Una vegada més, em sento agraïda pel talent que emergeix en la nova generació de cineastes i que considero que ens permeten gaudir d'una grata sensació que estem dintre d'allò que passa en la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada