L'HOME
DEL NORD ÉS UN ESPECTACLE DE MASSES QUE RECREA L'ESPERIT SALVATGE I
FINS I TOT IRRACIONAL DE TEMPS PASSATS.
Alvaro
Caballero, en una entrevista amb el director per Fotogrames, abril de
2022.
Director, Robert Egger.
Guió,
Robert Eggers, Sjón Sigurdsson
EUA,
2022.
Duració,
137 minuts.
SINOPSI
Islàndia
S.X. un príncep nòrdic Skarsgard, té com a únic objectiu
existencial venjar la mort del seu pare.
 |
| El director, Robert Eggers. |
SEGONS
OPINIÓ del DIRECTOR
(...)Pels
nòrdics les sagues són alguna cosa més que llegendes. Són relats
al·legòrics sobre aquelles persones de qui descendeixen.
Alvaro
Caballero, en una entrevista amb el director per Fotogrames, abril de
2022.
EL DIRECTOR DIU SOBRE LA SEVA VIOLÈNCIA
És
curiós que tots els periodistes amb els qui he parlat em comentéssiu
el brutal i sanguinolenta que és la pel·lícula.
Alvaro
Caballero, en una entrevista amb el director per Fotogrames, abril de
2022.
NÚRIA
opina.
Una
pel·lícula que la crítica deixa bastant bé i jo no. Aquest tipus
de film trenquen el meu petit ancoratge en la mal dita i
interpretada, objectivitat. I em situen davant de la incertesa
d'haver de dir alguna cosa positiva d'un film que per la premissa que
sustenta d'entrada, una gran mostra de bestial violència, m'ha
expulsat del camp racional i m'ha situat en la no acceptació d'una
proposta que al capdavall i pel que m'explica, no s'ho mereix.
Pot
ser que la mitologia cèltica, tanmateix, com la majoria de les que
conec, tingui un rerefons molt violent... Però, la violència
convertida en ficció pot tenir moltes i diferents, representacions.
Pel
meu criteri, violència gratuïta que no cal, en uns temps on la real
i gratuïta està a l'ordre del dia.
I,
no dic res més perquè no és el lloc, ni el moment adequat...
MARTINA
opina.
Aquesta
història de vikings explica una venjança d'un fill per la mort del
seu progenitor. Personalment, reconec que si més no m'ha fet pensar
una mica. Però no amb la narrativa d'allò que conta, sinó amb la
producció en si i en la de recursos invertits en l'ús de la
violència com a llenguatge de masses.
Ben
segur que aquest tipus de cinema agrada, tot i que almenys a mi amb
la sang i fetge abundant em costa seguir res del que hi passa i
l'únic que em connecta mínimament és pel fet que procura que el
paisatge, sigui un protagonista més de tot plegat.
Com
deia, em sorprèn sobretot, perquè fer una obra així ha de costar
molts diners. Està clar que implica gent a dojo i molta inventiva en
construir escenaris i caracteritzar un munt de personatges. Tot i
això, el ritme trepidant, l'angoixa construïda intencionadament i
un constant de mort i ferits greus, en fa de l'experiència un far de
patir. Sense cap dubte, no és gens un format d'experiència
d'entreteniment, que m'agradi.
UNA
CURIOSITAT
La
bruixa Seeress, que veu el futur, l'interpreta la Björk.
Tret
de Fotogrames, abril de 2022.
EN
VERITAT QUE ÉS...
Una
superproducció de noranta milions de dòlars, en scope i amb
pretensions, a priori, molt més de masses que els seus treballs
precedents.
Escrit
per Felipe Rodríguez Torres, en la seva crítica, “Deconstruir lo
épico”, per Caimán Cuadernos de Cine, maig de 2022.
Crítiques i altres a Filmaffinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada