DES DE LA HUMANITZACIÓ DELS PERSONATGES I LA PERMANENT CONNEXIÓ AMB LA VERITAT, QUALSEVOL HISTÒRIA POT TRANSCENDIR MOLT MÉS ENLLÀ DEL SEU ESPAI NATURAL, PER PETIT QUE SIGUI.
Escrit
per Albert Galera, en la seva crítica “El triumfo del cine rural”
a la revista Dirigido, abril de 2022.
España,
Itàlia, 2022.
Os
d'Or al Festival de Berlín 2022.
Duració,
120 minuts.
SINOPSI
Durant
generacions la família Solé ha conreat préssecs en una gran
extensió de terreny situada en una petita localitat rural Alcarràs,
a la província de Lleida a Catalunya. Però aquest estiu, després
de vuitanta anys conreant les mateixes terres, pot ser que sigui
l'última collita.
 |
| La directora Carla Simón, després d'haver guanyat L'Os d'Or a Berlín. |
UNA
GRAN CINEASTA D'AMBIENTS, JA QUE, LA SEVA HABILITAT PER CAPTAR
L'ESSÈNCIA QUE RODEJA L'ENTORN DELS SEUS PERSONATGES ADQUIREIX UNA
DIMENSIÓ DEFINITIVA, TANT PEL QUE FA ELS COMPORTAMENTS D'AQUESTS,
COM PER LA CONTEXTUALITZACIÓ NARRATIVA DE LA PEL·lLÍCULA.
Escrit
per Albert Galera, en la seva crítica “El triumfo del cine rural”
a la revista Dirigido, abril de 2022.
GUIÓ
Escrit
per Carla Simó i el seu coguionista Arnau Vilaró- qui ja va
participar en els seus dos anteriors projectes, Estiu 1993 i Després
també- han aconseguit arrodonir un guió molt equilibrat entre la
denúncia i el posicionament a favor de la tradició, però
conscients de la realitat que envolta a la família Solé que
protagonitza el film, sempre a l'extrem d'una resignació ineludible,
víctimes propícies per ser els protagonistes del final d'uns temps
i empesos a la re-formulació de la seva forma de vida.
Escrit per Albert Galera, en la seva crítica “El triumfo del cine rural” a la revista Dirigido, abril de 2022.
NÚRIA opina.
Una
pel·lícula summament desitjada i esperada per mi que, finalment ha
arribat a la cartellera envoltada de molta pompa i plena de veus i
paraules, de la que donades les circumstàncies costa força de
parlar-ne.
Carla
Simó té la virtut dels grans, sap convertir històries petites,
humils i que podrien ser insignificants, en grans històries per
parlar del tarannà de la història i dels neguits dels humans per
fer la nostra vida digna.
A
partir d'aquest principi, cadascuna que se la miri com vulgui i en
tregui allò que pugui.
Gràcies,
Carla per aquesta preciosa pel·lícula.
MARTINA opina.
Considero
un plaer poder gaudir d'un relat proper, delicat i
mitjançant el qual et pots submergir en un món que et fan sentir
que és conegut.
Un
retrat de família, des de l'òptica d'un entorn de vida que
comparteixen diferents generacions i de com la resistència als
canvis, inherent a les persones, faciliten les transicions
col·lectives. Una història casual, amb un significat molt clar i
que apropa una problemàtica a tota mena de persones que hi conviuen
a prop. També una narració amb un llenguatge mesurat amb cura i
prou complet perquè qualsevol persona pugui entendre tots els
elements d'un paisatge molt concret.
Crec
que el que més m'ha fet entrar en el que s'explica és la
profunditat d'uns personatges, no idealitzats i els qui treballen des
de l'autenticitat del que són. Sincerament, m'ha emocionat en molts
moments, pel significat de buscar la bellesa de les coses senzilles i
traspassar en el més enllà dels individus que en formen part.
Una
joia que, crec que pot agradar a tota classe d'audiència, una peça
autentica i un estil que, des del meu punt de vista, clarament
destaca per la seva original i manera de parlar-nos del que s'està
explicant amb molts colors.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Entrevista a Carla Simón:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada