CAP
DETALL ÉS GRATUÏT EN AQUESTA OPERA PRIMA VITAL I COMMOVEDORA AL
VOLTANT D'UNS PERSONATGES QUE NO PODEN EXPRESSAR EN ALT EL SEU DOLOR
PER UNA SITUACIÓ IMPOSADA.
Paraules
d'Eulàlia Iglesias en la seva crítica del film per fotogrames, maig
de 2022.
Director, Panah Panahi.
Iran, 2021
Duració, 93 minuts
SINOPSI interpretada.
Una
família, el pare amb una cama enguixada, la mare, un nen i el fill
gran que condueix, viatgen en cotxe el mig del no-res per una zona
desèrtica del nord-est de l'Iran. La raó del seu viatge és una
mica fosca, plena de misteri (la por què els estiguin seguint, la
necessitat de desfer-se dels mòbils): el viatge com a mera transició
no se sap ben bé a on, una mena de llim temporal i físic. Com si
estiguéssim morts, com diu el nen que no li falta raó.
Escrit
per Jaime Pena, “Las carreteras de Kiarostami”, a la revista
Caimán Cuadernos de Cine, maig 2022.
 |
| El director, Panah Panahi |
Aquesta
pel·lícula em va agradar molt quan la veig al Festival de
Valladolid i ara que l'he tornat a veure al D'A de Barcelona, he
acabat de reafirmar el meu gust per ella. Una obra petita que es va
desplegant al llarg d'una road movie, tràgica i còmica a l'hora,
delicada i subtil, malgrat els crits i no parar, del nen petit de la
família.
Petites
obres que cal anar a veure per donar suport a un cinema que busca com
explicar grans coses amb petites històries.
Per
gaudir-la i riure i plorar una mica, si es vol.
MARTINA opina.
Amb
la primavera, s'instal·la a Barcelona, un constant de propostes
interessants i que fan que les setmanes passin de manera trepidant.
Entre d'altres, una de les opcions agraïdes, és la del festival d'A
i que enguany hem pogut gaudir a l'Auditori del CCCB. La ubicació de
la sala completa l'experiència donat que, ajuda que, en acabar, puguis tancar la jornada amb un sopar pel barri
més pintoresc de la nostra densa ciutat.
El
relat d'aquest film vestit de poesia, crec que és molt simbòlic,
aportant com a bandera la bellesa d'uns paisatges a abandonar per un
dels protagonistes i defensant que cada indret té la seva bellesa.
Sobretot si ets capaç de saber-li trobar. A mi personalment, aquest
viatge, on una família formada pels progenitors i els seus dos
fills, acompanyen al més gran dels germans a la frontera per
marxar del territori on habiten, m'ha semblat una narració bonica i
sense cap sotrac. He gaudit de la perspectiva, on clarament prima
la recerca del bonic, l'exaltació de la naturalesa i fer
brillar la joia de l'amor.
Només puc dir que, aquesta manera artesanal de parlar únicament amb
imatges de paisatges m'ha entretingut, he pogut entrar de manera
plaent en el que he interpretat que m'està explicant i l'únic que
m'ha semblat una mica massa intens era l'element infantil, d'un
protagonista que per mi omplia massa.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada