LAS LEYES DE LA FRONTERA. Director, Daniel Monzón.

DANIEL MONZÓN RESTITUEIX LA IDENTITAT D'UN CINEMA “QUINQUI”, APLICANT-LA ALS TEMPS ACTUALS. (...) ACCIÓ, I UNA SORT DE REALISME SOCIAL, AIXOPLUGAT SOTA L'ESPECTRE D'UNA SÒLIDA MOSTRA DE CINEMA POPULAR. 

Quim Cases, pel Periodico.

Guió, Jorge Guerricaechevarria, Daniel Monzón, sobre una novel·la d'en Javier Cercas.

España. 2021.

5 PREMIS GOYA, 2021.

Duració, 129 minuts.

SINOPSI

Estiu de 1978. Ignacio Cañas és un estudiant de 17 anys, introvertit i un xic inadaptat que viu a Girona. En conèixer a Zarco (Chechu Salgado) i a Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu implicat en un seguit de furts, robatoris i atracaments. És la història de Nacho, on es farà gran, travessant la línia que hi ha entre el bé i el mal, entre la justícia i la injustícia.

Adaptació de la novel·la de Javier Cercas.

Tret de Filmafinitty.

El director, Daniel Monzón.

NÚRIA opina

Aquesta, ha estat una bona proposta de la Martina, la d'aprofitar una iniciativa popular per acostar al cinema als barris. Nosaltres hem anat al gòtic, al Pati Llimona, allà he pogut gaudir d'una bona pel·lícula, en un lloc de referència a la ciutat i amb una bona companyia, la de la Martina i la de tota la gent que s'ha desplaçat per veure tots junts, aquest film.

El text de origen del guió no el conec, però coneixent una mica l'obra d'en Javier Cercas, el director ha potenciat i respectat tots els signes d'identitat d'aquesta, una reflexió sobre la procedència social i la pèrdua de la innocència que, marca i pot determinat el present i futur de les persones. Curiosament, l'autor no fa judicis morals sobre les persones, però imprimeix el seu sentit crític en els esdeveniments que determinen a les persones i les seves oportunitats a la vida, d'una manera o d'una altra, en funció del seu origen social.

Cinema acció, centrat en un grup de joves delinqüents que el director, tracta amb cura i delicadesa, per no marginar-los en escena, però tampoc per mitificar-los, simplement mostrant-los, com a persones que fan el que fan, moltes vegades sense plantejar-se perquè ho fan.

Pel·lícula d'acció i entreteniment amb molta dignitat.

Per si alguna persona està interessada en el programa de projeccions als centres cívics: https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/ca/activitat/nove-pantalla-barcelona-nou-pellicules-i-onze-centres-civics

MARTINA opina.

D’aquest film, ubicat en el temps de la Girona de 1978, només tinc algunes consideracions àmplies. Començant, per valorar el gènere cinematogràfic de suspens i vist que, penso que, en l’ecosistema creatiu del nostre entorn, darrerament existeixen moltes propostes interessants i entre elles, sense cap mena de dubte, estan les del director d’aquesta obra. A més, afegir que per mi, gaudint dels carrers i memòries d’un lloc concret, et condueix en un fluir entre el teu propi imaginari d’aquell entorn i el que te’n mostren, que omple de màgia l’experiència.

I per continuar, afegir que crec que l'adaptació d’aquest text, del gran escriptor Javier Cercas, permet observar un retrat d’una part del món, de manera inquietant i sense jutjar cap de les persones que en formen part. Dels detalls, se m’ha explicat, que la majoria del relat està rodat a Manresa. Ja que el barri vell i els carrers de Girona el dia d’avui, ja no et traslladaven en aquell moment i contràriament, es va considerar que sí que ho feien els d’aquesta altra ciutat.

Per acabar, voldria assenyalar que personalment penso, que de la grisor del que conclou, és a dir que la justícia no és igual per tothom i que el destí està bastant escrit en funció del teu punt de partida, puc dir que opino que tot i ser una sentència plena de moral, en aquest cas crec que la vesteixen de molta poesia i sobretot color. M’ha fet pensar, que malgrat algunes màximes difícils de destruir, totes les persones que en són protagonistes, deixen molt d’espai perquè sigui la mateixa audiència qui pugui decidir molta part de com vol que siguin. I aquest joc, per mi, és extremadament necessari en els ingredients d’una peça ben compensada i que permet construir una visió crítica amb una opinió pròpia de cada cosa.