ENTRE
EL FRESC HISTÒRIC I L'ESTUDI D'UN PERSONATGE, BELLOCHIO REALITZA UNA
PEL·LÍCULA EN CLAROBSCUR DE GRAN POTÈNCIA VISUAL I DISCURSIVA.
Paraules
d'Israel Paredes Badia en la seva crítica, “Un mundo de imágenes”
per la revista Dirigido por... Desembre de 2019.
Guió:
Marco Bellocchio. Valia Santella, Ludovica Rampoldi, Francesco
Piccolo.
Duració:
145 minuts.
Itàlia,
2019.
Premis:
2019
Festival
de Cannes, Secció oficial.
Festival
Sevilla, Millor actor, Pierfrancesco Favino.
SINOPSI
“El
traïdor” se centra en la figura de Tommaso Buscetta, famós mafiós
sicilià que el la dècada dels vuitanta denuncià als principals
líders de la Cosa Nostra, com Pippo Caló o Salvatore Riina (cap del
clan dels Corleone). La seva denúncia va acabar amb la captura i
detenció de 475 implicats en el famós macroprocés de Palerm.
Filmografia de Marco Bellocchio:
Filmografia de Marco Bellocchio:
 |
| El director, Marco Bellocchio. |
NÚRIA
opina.
Una
pel·lícula feta per un bon director i narrador italià, de
reconeguda trajectòria,
sobre
la història d'Itàlia que, alguns vàrem viure amb no prou
coneixement i amb una certa sorpresa i desconnexió.
Aquest
film ordena els fets a partir d'una circumstància real, la
declaració obligada i forçada d'un dels capós de la Cosa Nostra,
Tommaso Buscetta i el posterior judici a 475 implicats, tot això
liderat pel jutge Giovanni Falcone que, en aquells temps es va
convertir en una veritable estrella dels mitjans.
Una
bona història per no oblidar l'existència de les clavegueres de
l'Estat que, utilitza quan li convé. I posar en dubte la tan
proclamada separació de poders de la democràcia...
Una
bona opció pels amants de la curiositat històrica portada al
cinema, ja que, veuran una bona pel·lícula.
MARTINA
opina.
Amb
aquest thriller l'espectador pot entrar a les entranyes de la
crueltat d'una trama més de corrupció, observar la gèlida fredor
d'aquest negoci i analitzar-ne la trista intervenció de la justícia.
Crec
que el treball del relat és exquisit, sensat i amb un estil molt
particular que permet que puguis senzillament captar el fet essencial
del que he definit, amb poques paraules en el paràgraf anterior.
Val
a dir que pel meu gust, les històries de narcotraficants, no solen
ser-me de fàcil digestió, ja que, suposo que m'enerven i busco la
distància. Tot i això, en aquest cas crec que n'he pogut gaudir, ja
que, es presenta amb una equilibrada combinació entre el que és
previsible i el que et volen ensenyar de manera autèntica.
MAXIPROCÉS CONTRA LA MAFIA A PALERM:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada