UNA
PROPOSTA DIBUIXADA D'EROTISME GAMBERRO, MOLT ESTIMULANT.
Dibuixant, director , escriptor i productor, Bill Plympton.
EUA, 1998.
Duració, 72 minuts.
SINOPSI
Grant
Boyer, un jove acabat de casar, és víctima d'una descàrrega
elèctrica a conseqüència d'una errada en l'antena de la televisió.
Provocada per uns ànecs en cel. Aquest fet li proporciona uns poders
extraordinaris, amb els que podrà transformar persones i objectes a
voluntat i materialitzar tot allò que passi per la seva ment. Tant
estimat do desencadenarà un seguit de situacions inesperades que,
afectaran la seva esposa, als seus sogres, al govern, a l'exèrcit i
a unes corporacions que, intentaran descobrir el secret de Grant per
fer-se amos del món.
Podeu veure aquí la pel·lícula completa.
 |
| El dibuixant i director Bill Plympton. |
NÚRIA
opina.
Roda
el món i torna al Raval, tornar a la Filmoteca, a proposta de la
Martina, és sempre un plaer i una aposta segura. Aquesta vegada per
veure una de les propostes de cinema d'animació per adults calents
que, vulguin veure un erotisme radical, molt exuberant, imaginatiu i
desmarxat.
Una
proposta interessant de veure pel que té de fresca, innocent i
gamberra, malgrat tot...
Uns
dibuixos increïblement ben fets i molt expressius.
M'ha
agradat conèixer aquest excepcional dibuixant d'animació i he
gaudit de la seva original pel·lícula.
Us
la recomano i la podeu veure sencera online.
MARTINA opina.
L'animació
m’agrada especialment, em transporta a un món artesanal i em
permet sentir que inicio un petit itinerari, per l’imaginari
d’artistes capaços de traslladar el seu món intern en imatges
auto confeccionades.
Aquest
llargmetratge en particular em va cridar l'atenció, ja que, no
m'interessava especialment cap de les opcions en cartellera, però si
he de ser sincera, li vaig suggerir a la Núria amb una confiança
total cap a les propostes de la Filmoteca i a causa d’una bona
promoció, ja que, al programa en feia una crònica molt atractiva.
Es tracta d’un projecte amb denominació d’origen americana, amb
un sentit de l’humor àcid, un relat psicodèlic i una estètica
extremada.
Al
final vam passar una bona estona, almenys per la part que em toca i
sobretot al primer tram on estava connectada en descobrir que se’m
volia explicar. No obstant a mesura que avançava la història va
anar perdent estridència i també jo vaig perdre el fil.
Sintèticament puc dir que m’ha entretingut, sense deixar massa
rastre, ja que, la reflexió darrera de la parella en sentit
abstracte, no m’ha acabat de conquistar.
Tot
i això crec que val la pena apostar per sessions de cinema d’autor.
Filmoteca, informació de la seva agenda:
Informacions i crítiques a FilmaFinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada