UNA GRAN MUJER. DYLDA. Director, Kantemir Balagov.

UNA ESTRANYA I BELLA CALIDESA EMBOLCALLA AQUESTA HISTÒRIA SOBRE LA IMMENSA DURESA DE LA POSTGUERRA EN L'URSS.

Tret de la crítica de Eulàlia Iglesies, “Rostros femeninos de la posguerra”, d'aquesta pel·lícula, per la revista Caimán Cuadernos de Cine, desembre de 2019.

Guió, Kantemir Balagov i Aleksandr Terekhgov.

Rússia, 2019.

Duració, 130 minuts.

Premis, 2019, Festival de Cannes. Un Certain Regard. Millor Direcció.

SINOPSI

Leningrad, la Segona Guerra Mundial s'ha acabat, la ciutat està devastada després de nou-cents dies d'assetjament nazi i els seus habitants també. El retorn a la normalitat amb aquest entorn empobrit i en runes es fa molt difícil. Els seus habitants macats físicament i moralment, continuen combatent a favor de la vida. Dues dones joves, Lya i Masha es retroben després d'haver estat juntes combatent al front rus i intenten recuperar forces per donar sentit a les seves vides.

El director, Kantemir Balagov.

ANTECEDENTS CREATIUS

“Tot allò que sabem de la guerra, ho sabem a través d'una veu masculina”(...)

“I les dones callen. Callen fins i tot aquelles que van estar al front”(...)

“Quan parlen, no diuen res d'allò que estem acostumats a llegir o sentir”(...), escriu Svetlana Aleksiévich el “La guerra no tiene rostro de mujer”, inspiració llunyana de la pel·lícula de Balagov.

Tret de la crítica de Eulàlia Iglesies, “Rostros femeninos de la posguerra”, d'aquesta pel·lícula, per la revista Caimán Cuadernos de Cine, desembre de 2019.

NÚRIA opina.

Aquest film és impressionant i al mateix temps, amb una bellesa d'imatges molt singular que, impregna tota la textura de la pel·lícula. Crec que serà d'aquells films que perduraran en el meu record amb imatges, més que per la història o per qualsevol altre aspecte.

En qualsevol film està clar que la imatge és molt important, però en aquest, és la principal protagonista de la narració, ho explica gairebé tot per mitjà d'aquesta.

Formant part d'aquesta, el color, és un altre element molt important per la seva significació, sigui aquesta precisa- perquè té un significat simbòlic determinat-, o no, simplement per la seva presència.

Només per la profunditat i bellesa de les seves imatges crec que ja s'ho val veure-la

Mentre he estat mirant aquesta pel·lícula russa, no he pogut deixar de pensar en Dostoievski i els seus personatges tràgics i complexos. Aquesta relació, potser equivoca, em fa pensar que potser hi ha en la narrativa russa, un fil comunicant que connecta amb aquest sentit dramàtic tan intens i al mateix temps tan hermètic i tan tancat.

El cert és que el film m'ha agradat molt, tot i que, és un film que fa patir i és una mica angoixant.

Recomanable per gent que els agradi que els expliquin històries a poc a poc i a través de la imatge.

MARTINA opina.

Aquest relat, com la gran majoria, oculta històries paral·leles a través d’uns personatges que, ens expliquen el que implica ser una dona a la guerra i en un món desigual. Dues excompanyes del front es retroben, retirades d’aquell infern, cada una amb la seva història, intentant reconduir les seves vides. Un cop més queda evidenciat que, mai s’avança sense haver de gestionar un passat.

Personalment em costen aquests relats pausats, on els personatges no parlen i quan mitjançant unes imatges molt escollides, es busca la profunditat. No obstant això, aquesta obra estèticament és preciosa i constitueix un drama que, potser reclama el respecte als temps humans de reflexió i assumpció dels traumes per sobre de la barbàrie.

En sortir, li comentava a la Núria, que en particular m’ha incomodat un fet, el relat en clau femenina. Només deixa participar a homes incapaços de gestionar emocions i en centra el nucli femení en la maternitat.

De manera que, paga la pena anar-la a veure, disposat a dedicar més de dues hores a aquesta temàtica i amb molta parsimònia. 

Informació sobre el setge de Leningrad, considerat el més llarg de la història a una ciutat:
http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2013/01/21/el-setge-de-leningrad/

Parlant del director i el film:
https://www.fotogramas.es/festival-de-cannes/a27491056/beanpole-critica-festival-cannes-2019/

Fitxa completa i crítiques diferents al FilmaFFinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film636414.html

Aquest