Guió, Géraldine Bajard i Jessica Hausner.
Austria,2019.
Duració, 105 minuts.
Premis: 2019, Cannes, Millor actriu, Emily Beecham.
2019, Festival de Sevilla, Secció Oficial.
SINOPSI
Alice
és una mare separada que té cura del seu fill Joe. Treballa amb una
empresa de fabricació de plantes. És la responsable d'un projecte
per desenvolupament d'una crisàlide que a part de ser molt bonica,
té altres propietats, com experimentar quelcom semblant a la
felicitat. Un dia saltant tots els protocols i normes de l'empresa
s'emporta a casa una planta per regalar-li al seu fill i li posen el
nom de “Little Joe”.
 |
| La directora, Jessica Hausner. |
Una
pel·lícula molt lluminosa i amb un sistema narratiu fred i distant.
Una al·legoria molt edificant pels temps que corren, encara que no
fa judicis morals.
M'ha
agradat força, la seva lluminositat i fredor ens transporta a un món
distòpic però amb tanta llum que, ens acaba enlluernant i no ens
deixa veure les ombres que hi ha darrere la llum, aquesta és la
trampa de qualsevol promesa de felicitat...
La
distància narrativa que estableix, amb els diferents elements
creatius que utilitza, ens permet interrogar-nos i gaudir-la sense
patir.
Ah,
per cert¡ m'ha agradat molt el vestuari de la protagonista.
MARTINA opina.
Gràcies
al festival D'A hem optat per veure aquest film pausat, colorit i
profund el que ens trasllada a un món característic. Amb un relat
elegant, l’autora construeix un mon propi, pensa entorn una peça
clau d’un constructor social com és la felicitat i et convida a
fluir en aquesta utopia.
Personalment
n’he gaudit, per la ficció aparentment real que crea, tot i que
això pugui semblar contradictori. El personatge de la protagonista,
trobo que construït a consciencia, no m’ha conquistat. Tot i que
sí que considero que treballa amb matisos, que potser fins i tot és
cultural i que únicament tinc que dir que pel meu gust, pel que
representa, l’he trobat massa hermètica.
Recomano
aquesta pel·lícula per qui busqui una opció de cinema amb
identitat, pels qui no els hi faci res un ritme amb vivències lentes
i gaudeixi d'art que busca omplir una perspectiva original d’un
aspecte molt buscat per la nostra espècie.
UNA
VALORACIÓ INTERESSANT de Daniel Partearroyo a Cinemania
Apart
del fascinant disseny de vestuari de Tanja Hausner, germana de la
directora i col·laboradora habitual, i un treball de so excel·lent,
s'ha de fer especial menció a la banda sonora musical. Una successió
de peces del japonès TEIJI ITO i MARKUS BINDER, bateria del grup
musical austríac Attwenger, tan angulars com la composició visual
dels plans i enfilades de tal manera que, contribueixen en gran
manera a l'atmosfera inquietant del film.
Daniel
Partearroyo a Cinemania del 18/5/2020.
La pel·lícula la podeu veure online, ja l'han tret de Filmin. No he baixat l'enllaç per la qüestió de de les cookies que, et fan perdre el temps per rebutjar-les.
La fitxa completa, crítiques i altres informacions de Filmaffinity:
La fitxa completa, crítiques i altres informacions de Filmaffinity:
La crítica al dia de Caimán del film al Festival de Cannnes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada