DESCOBRIM
EN EL PEDREGÓS CAMÍ DE L'ARTISTA BARCELONÈS UN RELAT FONAMENTAL
SOBRE L'ESPERANÇA PER MITJÀ DE L'ART, LA RESILÈNCIA DE TOT EL QUE
ÉS VERITABLEMENT BELL I LA INCAPACITAT DE LA BARBÀRIE PER AMAGAR EL
SEU SENSE SENTIT.
Escrit
per Ricardo Rosado, a Fotogrames de desembre de 2020.
Guió,
Jean-Louis Milesi.
Veus
, Sergi López i Silvia Cruz.
França,
España, Bélgica, 2020.
Duració,
80 minuts.
Animació.
SINOPSI
El
14 de febrer de 1939 Josep Bartolí, dibuixant, sindicalista i membre
del comissariat del POUM, va travessar la frontera amb França cap a
l'exili. Va haver de mal viure en set camps de concentració
diferents creats per la policia francesa i va dormir a les platges
d'Argelés-sur-Mer amb milers d'altres exiliats que se sentien
atrapats en la brutícia, la misèria i el despit dels gendarmes
francesos que els tractaven com a veritables ciutadans de segona.
Mentre estava als diferents camps de refugiats, Bartolí no va deixar
mai de dibuixar, amb la intenció de documentar allò que estava
veient i poder mostrar aquell horror.
Paraules
l'Àngel Quintana escrites en la seva crítica “La memoria
recuperada”, per la revista Caimán, desembre de 2020.
 |
| El dibuixant i director, Aurel. |
ANTECEDENTS
DEL FILM
El
prestigiós dibuixant francès Aurel, parteix dels 56 dibuixos que es
conserven del treball de Bartolí per construir una biografia de
personatge. Una part d'aquests dibuixos van ser amagats pel mateix
Bartolí en el terra d'un camp i recuperats al ser traslladat.
Paraules
l'Àngel Quintana escrites en la seva crítica “La memoria
recuperada”, per la revista Caimán, desembre de 2020.
EL
PERSONATGE REAL, JOSEP BARTOLÍ.
El
dibuixant de premsa Josep Bartolí, fou un dels 500.000 espanyols que
van fugir del franquisme cap al sud de França quan va acabar la
guerra civil provocada pel cop d'estat dels militars colpistes, mesos
abans de començar la segona Guerra Mundial. Convençut defensor de
la República, aquest barcelonès nascut el 1910, va passar per set
camps de concentració on amb el seu llapis- que li va aconseguir
d'amagat algun oficial francès-. Plasmés en els seus dibuixos les
seves emocions. Miraculosament Bartolí es va salvar de l'extermini
nazi i va anar a raure a Mèxic a l'inici dels anys 40, on va ser
amant de Frida Khalo i on els seus dibuixos van recuperar el color.
Va morir a Nova York a 85 anys, quasi cec i com a reconegut artista
del grup de Pollock i De Kooning.
Tret,
no literalment, de la crítica de Sonia Guijarro a Fotogrames de
desembre de 2020.
NÚRIA
opina.
La
història clama que les coses es posin al seu lloc, dissortadament
moltes vegades això no passa i obliden o no sabem detalls
fonamentals que, expliquen veritats que tendim a oblidar o ignorar: la
dita guerra civil, va ser un cop d'estat d'alguns militars de dretes contraris a la República, que van imposar-se després de tres
anys de lluita contra aquesta i que, pretenien liquidar a tothom que
fos contrari a ells, així va ser que, molta gent va haver de fugir...
el lloc més proper era França i pel que sembla allà, no varen ser
molt ben rebuts.
Considero
aquesta, com la tasca fonamental d'aquest film, sense oblidar-nos de
les seves virtuts com a obra artística.
És
una petita obra d'animació feta amb molta sensibilitat, per
construir un relat on vol compaginar, la història, l'animació i els
dibuixos del protagonista del relat un dibuixant Josep Bartolí que,
va fer en el seu moment històric com a refugiat en camps de
concentració francès.
El
film aconsegueix fer un relat que t'arriba i et deixa apreciar la
qualitat artística de l'animació i del relat del protagonista sense
dissonàncies i amb harmonia.
Un
bon relat per no oblidar la Història i gaudir d'un bombonet
artístic.
MARTINA,
opina.
Aquesta
opció tendra, necessària i d'història recent ens transporta a un
món, on la comunicació entre un avi i el seu nét esdevé vital per
reviure la crua realitat que va patir el seu protagonista.
La
narrativa del dibuix i l'animació pròpiament, és tan vital i
bonica, que et transporta nítidament per escenaris passats i futurs
sense cap sotrac. Amb una clara consciència i presència
posttraumàtica, però sense cap drama.
Una
peça contemporània, que ens obliga a observar el passat amb
distància i recupera l'estil d'una era, on aquí a casa nostra ja
fèiem una il·lustració carismàtica i la que clarament segueix
tenint un llenguatge particular i simplement envoltant.
Un reportatge francès sobre els fets històrics dels que ens parla el film:
Informacions, fitxa completa i crítiques a FilmAffinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada