JAN
KOMASA, ESBRINA UNA ALTRA VEGADA, EN LES ESTRUCTURES SOCIALS
CONVENCIONALS DEL SEU PAÍS, EN UN FILM, BASAT EN UNA HISTÒRIA REAL.
UNA INQUIETANT EXPERIÈNCIA MORAL I RELIGIOSA.
Tret
de l'apartat Estrenos,”Un lugar en el mundo”, de
Fotogrames, pàg.73, octubre de 2020.
Guió,
Mateusz Pacewicz.
Polònia,
2019.
Duració,
116 minuts.
SINOPSI
Daniel
que té vint anys, està reclòs en un Centre de Menors per haver
comès un delicte de sang. Pateix una transformació espiritual i vol
ser capellà. La casualitat i el seu carisma, li possibilitaran
convertir-se en líder espiritual d'una petita parròquia de Polònia.
 |
| El director, Jan Komasa. |
NÚRIA
opina.
Una
bona pel·lícula on s'utilitzen tots els recursos de la narració
cinematogràfica, per submergir a l'espectadora, en un relat sobre la
religió, l'espiritualitat i la recerca d'un individu, que més enllà
del seu present immediat, busca quelcom que doni sentit a la seva
vida, transcendint-la.
Penso
que, el relat va molt més enllà del fet concret que exposa i ens
sacseja amb una reflexió, sobre els aspectes bàsics de
l'existència.
De
tots els que es poden encetar, em quedo amb la de la funció, ús i
abús de la religió, en la persona i en els grups socials, més
enllà de la seva evident i útil, funció política.
En
la diferència entre religió i espiritualitat, i com aquests dos
elements s'han fusionat històricament i per què, ha succeït?
La
força d'atracció que la religió ha exercit i exerceix, sobre els
individus.
El
poder dels lideratges i com els seus elements bàsics de connexió
amb el grup sobre el qual l'exerceixen, la majoria de vegades, és
d'una simplicitat esgarrifadora, potenciat per una sinceritat
primària que pot transcendir veritat, virtut que crec necessària i
que, no ens pot fer confondre amb la veritat en majúscules- si és
que n'hi ha alguna.
Molt
interessant el dibuix que fa del personatge protagonista, Daniel,
molt complex, però simple, amb les seves llums intenses i ombres,
acompanyat del seu patrimoni històric que l'arrossega fins als
confins d'ell mateix.
Pot
un alliberar-se d'allò que, ha sigut i és?
MARTINA
opina.
M’agrada
el relat que ens retrata aquesta obra, que tot i la duresa latent a
la realitat a la qual ens transporta, pel meu gust ho fa amb un
esperit crític constructiu. Entrant en una trama gens banal, al
voltant de la pena, convida també a qüestionar-te moltes coses de
la fe. Apel·lant a entendre la complexitat dels conflictes, dels
entorns socials i amb la lluminositat d’un relleu generacional que
en un entorn castigat per la repressió i la falta de comunicació,
no s’encalla en el passat.
Crec
que, vaga la pena destacar la gran actuació del seu protagonista
principal, qui amb carisma i determinació, defensa les múltiples
llums i ombres d’un escenari que té un rerefons ple de matisos i
emocions.
Per
acabar, i no donar més informació de la necessària, comentar també
que, em quedo amb algunes frases del text molt contundents. Com per
exemple: -perdonar no vol dir oblidar sinó estimar.
LA
DADA
Bielenia,
l'actor protagonista de 28 anys, és conegut pel seu compromís amb
el teatre polonès independent. Per la seva interpretació de Daniel
en el film, li ha donat, el premí al Millor Actor en el Festival
Internacional de Cine de Chicago.
Fitxa completa i crítiques, al Filmaffinity:
Venècia 2019, entrevista amb el director, Jan Komasa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada