DAVANT
L'ACLAPARADORA OFERTA DE CINEMA QUE, APOSTA PER IMATGES TAN IMPONENTS
COM BUIDES, SUPOSA UNA VERITABLE DELÍCIA TOPAR-SE AMB UNA PROPOSTA
COM AQUESTA QUE, SEDUEIX AMB PARAULES.
Paraules
de Juan Pando, al Fotogrames digital, 29/10/2020.
Direcció
i guió, Cesc Gai.
España,2020.
Duració,
82 minuts.
SINOPSI
Julio
(Javier Cámara) i Anna (Griselda Siciliani), fa molts anys que viuen
junts i han establert una dinàmica de relació a través de les
petites picabaralles quotidianes, cadascú té les seves rutines i
viu en el seu món.
Anna,
convida a una parella veïna que fa molt de soroll i dels que parlen
molt sovint, a un sopar informal a casa seva...
 |
| El director i guionista, Cesc Gay. |
ANTECEDENTS
de L'OBRA
Adaptació
cinematogràfica de l'obra de debut teatral d'en Cesc Gay, “Los
vecinos de arriba” de 2015.
NÚRIA opina.
Una
pel·lícula que la seva fortalesa està principalment en el text i
que no tindria el valor que té, si darrere d'aquest no hi hagués
una bona interpretació, com és el cas. Justament aquestes dues
característiques del film el converteixen en una obra més teatral
que, cap altra cosa.
De
tota manera, com a comèdia, per passar una bona estona i
divertir-se, la recomano molt, ja que, és una comèdia intel·ligent
que considera a l'espectadora com això.
També
i tenint en compte els temps que corren per la cultura, penso que cal
recolzar qualsevol iniciativa en aquesta línia.
MARTINA opina.
Aquesta
pel·lícula té el mèrit de ser inusitada, tot i tenir per títol
un adjectiu que identifica el tema entorn del què farà la seva
dramatúrgia i de no arriscar amb el repartiment d'actors i actrius
i et sorprèn amb una història autèntica i consistent.
Una
comèdia que es destapa lleugerament, amb elegància i amb la
construcció d'uns personatges que, són més sofisticats del que a
priori podem esperar. Parteix d'un escenari que com a recurs narratiu
no es presenta massa innovador. Però que al meu entendre, mitjançant
el sentit de l'humor, et diverteix amb un compàs alegre i el que
sobretot investiga en un dels projectes més innovadors de les
relacions humans. Entra en el món de les parelles, on al meu
entendre no existeixen els dogmes, ni les solucions universals, ni
tampoc, les complicacions amb resolucions senzilles. Ho fa amb només
quatre personatges que identifiquen qüestions, caràcters o
conductes que et traslladen a escenaris amb clixés, on posem
etiquetes ràpidament i et planteja la possibilitat de convertir un
divertiment en una trama real, transcendent i sobretot, menys untada
del que esperava.
Per
tot això esmentat, la considero una opció recomanable,
d'entreteniment intel·ligent i ben fet.
Aquesta és la crítica de la que s'ha tret la frase inicial, d'en Joan Pando a Fotogrames:
La informació completa a Filmaffinity:
Entrevista amb el director, Cesc Gay:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada