EL MILLOR, L'ABSOLUTA LLIBERTAT AMB QUÈ LA COIXET DÓNA VIDA A LES SEVES CRIATURES.
EL
PITJOR, QUE NO SE SAPIGA LLEGIR LA TRANSGRESSIÓ QUE PLANTEJA.
Paraules
de Mirito Torreiro, pel Fotogrames digital de 10/12/2020.
Guió,
Isabel Coixet.
Duració,
117 minuts.
España,
2020.
SINOPSI
Peter
Riodan és un home solitari i metòdic, obsessionat pels fenòmens
meteorològics. Quan l'obliguen a prejubilar-se de la feina en un
banc de Manchester, on havia treballat sempre, decideix anar a veure
al seu germà Daniel que viu a Benidorm. Allà no trobarà al seu
germà que, ha desaparegut misteriosament. Però, tot buscant al seu
germà, coneixerà una sèrie de persones i a una misteriosa dona
Alex que, exercirà sobre ell una poderosa fascinació. Benidorm
acabarà sent un indret carregat de suggeriments i misteris.
 |
| La directora Isabel Coixet. |
NÚRIA, opina.
Aquesta
pel·lícula és potser de les que m'ha agradat menys d'aquesta
directora, més que no agradar-me, que no seria exactament això, és
que no m'ha fet ni fu, ni fa...
Cal
considerar que jo sóc una fan incondicional d'aquesta gran
directora, bona, imaginativa, creativa i no gens acomodativa. En
aquest context de qualitats que li considero, és lògic que les
seves propostes tinguin resultats desiguals i inesperats.
De
tota manera és un film que a mesura que l'he anat recordant, l'hi he anat trobant més i més qualitats i he pogut apreciar millor el seu
plantejament.
Un
dels elements que cal tenir en compte del cinema de la Coixet, és
que per ella el lloc és un primer protagonista de les seves
pel·lícules i que determina tota l'acció posterior. En aquest
sentit, dignifica Benidorm d'una manera que fins ella segurament, ningú havia fet.
És
una directora que sap escollir molt bé els actors i actrius de les
seves històries i sempre veus unes actuacions magistrals, en funció
dels personatges que ella ha perfilat per la història. Aquesta és
una de les claus d'aquesta pel·lícula, on dóna rellevància i fa
brillar més uns protagonistes que una història que, potser és allò
que trobo més fluix del film.
No
la recomano pels que no els agradi la Coixet, perquè trobaran un
motiu més per criticar-la... Si la recomano pels que els agrada
perquè buscaran les qualitats, que les té, d'aquest film.
MARTINA opina.
Una
història d'un personatge anglès aparentment gris i monòton, qui
davant de la jubilació i després d'una carrera professional atenent
al públic en un banc, s'aventura a fer una visita al seu germà qui
viu a Benidorm. El relat es construeix amb una trama entre el drama i
un thriller de misteri on aquest, busca el seu germà absent.
En
el joc entre el món intern i extern d'un personatge construït amb
profunditat, que com tothom té una vida pròpia, a cavall entre el
dia i la nit, en un indret aparentment insípid que, s'ha venut
l'ànima al joc podrit dels diners fàcil del turisme de masses. Un
viatge que destaca particularment per la falta de por de llançar-se
a una nova vida, on cada petita cosa construeix en aquest nou espai,
on l'home en qüestió, té temps per gaudir de trencar les rutines
sense ser conegut ni jutjat per ningú.
Pel
meu gust una nova peça en la qual gaudir d'aquesta artista, amb qui
sempre aprenc a veure més enllà dels personatges que construeix.
Una aventura, on els protagonistes obren molts interrogants i ens
aproximen a una lectura d'un país que geogràficament es troba lluny
dels seus conciutadans. Més enllà, com molts critiquen d'aquesta
directora, ja que ella no només ens parla sobre el com són els de
Benidorm, sinó que ho fa, sense judicis de valor. Entrant si vols en
les històries paral·leles, les que també mostren éssers complexos
i deixant espai per la interpretació d'una audiència, a qui se'ns
convida que, sense por assumim que es pot sortir del "normal".
Molt interessant aquest vídeo on la Coixet repassa la seva filmografia:
Fitxa tècnica i algunes crítiques de tots colors:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada