dijous, 28 de gener del 2021

LAS NIÑAS. Directora, Pilar Palomero.

 

ÉS UNA PEL·LÍCULA QUE ACONSEGUEIX SER ALLÒ QUE PRETENIA: DISCRETA, SENSIBLE I VERAÇ.

Dit per Carlos Boyero, al País Cultura, 4/09/2020.


Direcció i guió, Pilar Palomero.
España, 2020.
Duració, 100 minuts.

SINOPSI

Any 1992. Cèlia una nena d'onze anys viu a Saragossa amb la seva mare i estudia en un col·legi de monges. Arriba a la seva classe una nena nova Brisa de Barcelona que, introduirà un aire nou a la seva vida i l'empeny cap a una nova etapa de la seva vida, on deixarà de ser una nena i començarà a fer-se preguntes i descobrirà que hi ha moltes veritats i algunes mentides.

La directora Pilar Palomero.

NARRADA AMB INSÒLITA MADURESA I CURA EN COM REPRESENTAR EL MÓN FEMENÍ. AQUEST FILM CONFIRMA EL BON MOMENT QUE VIU EL CINEMA ESPANYOL, PEL QUE FA A L'EMERGÈNCIA DE NOUS TALENTS. Y, LA VITALITAT IMPARABLE D'UN CINEMA FET PER DONES I DIRIGIT A QUALSEVOL PÚBLIC INTEL·LIGENT.

Dit per Mirito Toneiro, a Fotogrames, 4/09/2020.

NÚRIA, opina.
Aquesta pel·lícula, tenia ganes de veure-la i m'ha agradat força, tot i que el temps on se situa la història, m'ha semblat una mica desfasat i fora de lloc, pot ser que existís algun lloc d'España on se subministrés aquests tipus d'educació i valors que es retraten en aquest film? Tinc gairebé setanta anys i el que s'explica en el film i amb un sistema sense coeducació, m'ha semblat el que passava en la meva escola de monges quan jo era petita...doncs no, això passa els anys noranta i de cap manera m'ho puc creure i llavors tot el film s'esquartera i se'n va a norris.
M'ha semblat una història més pròpia de quan jo anava a l'escola i era una preadolescent que de la preadolescència de les meves filles que, llavors eren una mica més petites que les nenes d'aquest film. Però sembla ser, que sí que existia.
La narració m'ha semblat sensible i ben explicada, des del punt de vista d'una nena, Cèlia que mira i es va fent preguntes en el seu deixar la infantesa i entrar en una etapa de la vida més problemàtica, però quan això se situa en un context històric poc definit i contrastat, la narració perd una part del seu sentit, ja que no saps on situar-la.
Aquest seria per mi el defecte d'aquest film, la falta de concreció d'un context històric referenciat, però molt poc definit i explicat.
Malgrat aquesta situació que m'ha despistat i discret, la considero una bona pel·lícula que, vaga la pena veure. Una bona opera prima, amb unes molt bones interpretacions.

MARTINA opina.

Aquesta obra retrata una part de la nostra història, remarca la pressió de l'entorn social sovint fortament determinat i evidencia la crueltat inherent a la nostra espècie. I tot això, des del meu punt de vista, ho fa sense cap drama, amb realisme i amb molta poesia.
Pel meu gust aquesta peça té moltes virtuts, com per exemple, amb un fluir lluminós, movent-se sigil·losament amb un llenguatge pausat i al mateix temps profund. Així com cavalcant amb dues intèrprets de primera.
Personalment m'ha fet pensar i m'ha fet admirar als qui afronten la dificultat d'acompanyar a un adolescent. Quan l'adult segueix treballant, sense tanta pressa, en la seva pròpia gestió emocional i ja que en cada moment hom ha de lluitar per trobar instruments, per tal de desfer-se de la por al constant qüestionament del teu entorn proper, per tirar endavant lliurement.

Fitxa completa i crítiques a Filmaffinity:
Una crítica d'en Joaquín Vallet, menys complaent i més lacerant:
Entrevista curta a la Seminci de Valladolid amb Pilar Palomero i Natalia de Molina:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada